Imputats directius d'Escal UGS, tècnics i càrrecs ministerials pel 'cas Castor'

El jutjat n. 4 de Vinaròs ha imputat disset persones, entre les quals hi ha vuit membres del consell d’Administració d’Escal UGS, inclòs el president Recaredo del Potro, també nou responsables de l’Institut Geològic i Miner i dels ministeris d’Indústria i Medi Ambient, per presumpta prevaricació ambiental i per delictes contra el medi ambient i els recursos naturals. Tots ells, a més de la mercantil Escal UGS en la persona del seu representant legal, hauran d’anar a declarar després de la decisió jutge encarregat del cas Castor d’obrir causa arran de la denúncia presentada per la Fiscalia de Castelló. El jutjat considera que en la concessió de les llicències d’explotació del Castor es podrien haver comès irregularitats, per això investigarà el procés administratiu que va propiciar que el projecte gasístic obtingués el beneplàcit de l'Administració i es convertís en una realitat.

De fet, la denúncia de la Fiscalia posa en entredit la concessió de les llicències i estima que l’Administració va consentir que l’empresa no dugués a terme els estudis sismològics pertinents, una mesura que va reclamar l’Observatori de l’Ebre i que Escal UGS va desestimar, davant el consentiment de l’Administració. Els estudis de l’empresa ja constava que es podien produir terratrèmols de fins a 4,8 graus a l’escala Richter. El més gran es va produir l’1 d’octubre del 2013 i va arribar als 4,2 graus, però amb tot, durant la fase en què injectava gas matalàs i es va disparar la sismicitat, l’empresa no va aturar l’activitat fins que va rebre l'ordre ministerial de suspendre les operacions, malgrat les advertències efectuades per l’Observatori de l’Ebre.

Al punt de mira del jutge hi ha l’informe de l’Institut Geològic i Miner que va validar la viabilitat técnica del projecte, per la qual cosa crida el director general de Política Energètica i Mines, un document que va donar peu a la concessió d’explotació aprobada pel Consell de Ministres l’any 2008. També situa al centre de la diana la Declaració d’Impacte Ambiental favorable, signada el 2009, que afirmava que el document incloïa els principals impactes i mesures correctores.