El mapa de fosses català en geolocalitza 103 més, però només una és a l'Ebre

El mapa de fosses comunes de Catalunya geocalitza a hores d’ara 340 fosses, 103 més de les que tenia el 2010. Esta incorporació d’un centenar de fosses és fruit de l’actualització que ha dut a terme el govern, presentada esta setmana. Entre les 103 noves fosses incorporades al mapa, només una està ubicada a les Terres de l’Ebre, concretament la de la Serra d’Almos, a Tivissa, corresponent a un hospital militar en haurien estat enterrades les restes de 179 persones del bàndol republicà. La Terra Alta seguix sent la gran absent del mapa de fosses de Catalunya malgrat haver estat epicentre de la Batalla de l’Ebre. Les actualitzacions del mapa s’han centrat en els estudis realitzats a les comarques del Segrià, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

Vinculada a la nova fossa de la Serra d’Almos geolocalitzada en el mapa, hi figura una explicació, que és la següent: “ La proximitat geogràfica de la Serra d'Almos (8 km) amb el riu Ebre, va convertir este indret en una posició de la immediata rereguarda republicana. Igual que en altres poblacions (Guiamets, Torre de Fontaubella o Pradell de la Teixeta), l'exèrcit republicà hi va instal·lar un hospital militar, que en el cas de la Serra d'Almos es va ubicar al mas d'Alerany, un edifici de grans dimensions col·lectivitzat el 1936, al començament de la guerra. L'hospital de la Serra d'Almos era un dels considerats punts d'evacuació, on arribaven els soldats ferits per a ser curats o transportats cap a altres hospitals de la rereguarda. Segons el seu estat, els ferits eren traslladats al tren-hospital dels Guiamets. Els soldats que moriren al mas d'Alerany eren enterrats en dos rases obertes al cementeri de Serra d'Almos, al lateral esquerre segons s'hi entra. Hi ha un llistat amb els noms de 179 soldats morts entre el 20 de setembre i el 21 de novembre de 1938”.

Respecte al gran buit que continua existint a la Terra Alta i altres punts de les Terres de l’Ebre, el departament de Governació ha explicat que “en les pròximes actualitzacions del mapa està previst que es referencien tots els punts de la comarca de la Terra Alta, una zona d’alta concentració, així com excavacions de fosses realitzades a altres indrets com Corbera d’Ebre, Gandesa, la Pobla de Massaluca, Fatarella i també a Benissanet i Aldover, entre d'altres”.

A dia d’avui, a les Terres de l’Ebre hi ha confirmades al mapa cinc fosses: la nova de la Serra d’Almos, a Tivissa, i les del Perelló, l’Ampolla, Masdenverge i Santa Bàrbara. I figuren com a provables a Ascó, Móra d’Ebre, Ginestar, l’Ametlla de Mar, els Reguers (Tortosa) i Deltebre.
El web del mapa de fosses de Catalunya constituïx una de les eines principals de la política pública de la Generalitat sobre fosses i desapareguts. Està regulat per la Llei 10/2009, de 30 de juny, i pel Decret 111/2010, de 31 d’agost, com a mitjà cartogràfic d’accés públic per satisfer el dret de la ciutadania a conèixer els fets de la Guerra Civil i el franquisme. El web, publicat el 2010, es troba subjecte a les actualitzacions que, periòdicament, es deriven de l’avenç de la recerca historiogràfica a Catalunya.