04
de desembre
del
2014
Actualitzat
el
05
de desembre
a les
9:24h
El dissabte 22 de novembre va tindre lloc a Flix la segona recreació històrica del final de la Batalla de l'Ebre amb una escenificació en què van participar grups d'animació caracteritzats de soldats d'ambdós bàndols. Més de 25.000 soldats republicans van passar el riu per Flix entre el 14 i 16 de novembre de 1938 en una retirada ordenada que va ser possible gràcies al sistema defensiu de la Línia Fortificada de la Fatarella. L'acte estava coorganitzat per les associacions La Cana de Flix i Lo Riu de la Fatarella.
No deixava de sorprendre veure tant de prop milicians i requetès disparant-se, ferits transportats en llitera, dones amb fardells al cap, comandaments donant ordres i fins i tot un fotògraf amb una càmera d'època. L'efecte era vistós però sabem poc del treball de caracterització i de documentació que els voluntaris dels grups de recreació Ejército del Ebro o Primera linea realitzen per donar vida als diferents episodis de la Guerra Civil on participen.
L'acte es va cloure amb una ofrena floral en record de les víctimes de la Guerra Civil i diversos parlaments, entre els quals el d'Enric Garriga, president de l'Amical Mauthausen, fundada el 1962 per la prevenció del feixisme i la defensa dels drets humans. Garriga va insistir que calia recordar no només el fet històric, sinó també els valors republicans de democràcia, justícia i llibertat. En el 70è aniversari de l'alliberament dels camps nazis, commemorat el 2014, es fa necessari recordar per prevenir. Els lemes dels deportats i deportades en sortir dels camps de concentració: Feixisme mai més!, continuen sent d'actualitat perquè el feixisme no ha mort sinó que està amagat entre nosaltres.
Garriga, fill d'un capità de l'exèrcit republicà deportat a Buchenwald, va explicar la Declaració de Mequinensa aprovada en l'assemblea de socis de l'Amical celebrada el passat 26 d'octubre a Mequinensa. Aquesta va ser la primer assemblea que se celebra sense la presència d'exdeportats i exdeportades. Les persones assistents van renovar el seu compromís de continuar treballant per la preservació de la memòria de la deportació i el combat de les actuacions racistes i xenòfobes. L'Amical ha creat el projecte de sensibilització Xarxa de memòria i de prevenció del feixisme. Mai més, al qual s'hi poden adherir institucions, administracions locals i centres educatius.
En el llibre de Montserrat Roig, Noche y niebla. Los catalanes en los campos nazis, el tortosí Antoni Garcia recorda un cartell al camí que pujava a Mauthausen, on estava escrit Hölle-Weg, el camí de l'infern. Garcia, fotògraf de professió, arriba a Mauthausen el 7 d'abril de 1941 i serà assignat a treballar al laboratori fotogràfic. El seu paper serà cabdal per inculpar els alemanys per les atrocitats comeses.
El fotògraf de les SS era l'únic que prenia fotografies però ocupava a interns per fer el revelat, la impressió i la classificació de l'arxiu fotogràfic. Es prenien fotografies dels presoners que arribaven al camp o els oficials en visita però també dels cossos dels presoners que morien. La consigna era imprimir cinc còpies de cada fotografia, però Garcia, fet responsable del revelat de fotos, junt amb el presoner polonès Grabowski, va començar a imprimir una sisena còpia clandestina de les fotos clau, acumulant un arxiu secret d'unes dos-cents fotos. Amb l'ajut de Francesc Boix, incorporat al laboratori per mediació de Garcia, continuen guardant fotos clau, fins i tot després que el comandant del camp Ziereis ordenés la destrucció de tots els negatius durant la darrera setmana de guerra.
Semblaria que Garcia, suposadament trotskista, va ser apartat del control de l'arxiu secret de les fotos aprofitant la seua convalescència a la infermeria del camp el febrer de 1945. En recuperar-se, va descobrir que l'arxiu havia desaparegut. Boix, militant comunista, hauria lliurat les fotos al grup de comunistes espanyols que va decidir treure-les del camp per conservar-les en un amagatall més segur.
Dos joves comunistes espanyols que treballaven a unes canteres de l'exterior van ser els encarregats de treure-les. El seu treball consistia en portar el menjar de la brigada de treball en uns cistells grans dins dels quals van transportar a poc a poc tot l'arxiu de fotos. Anna Pointner, una socialista austríaca que vivia prop del lloc de treball de la brigada, va amagar les fotos al seu jardí. Un cop alliberat el camp, Boix anirà a recuperar les fotografies.
Boix, que també va fotografiar l'alliberament del camp i que parlava alemany, a l'octubre de 1945 serà un testimoni decisiu al Procés de Nuremberg amb les fotos com a evidència de les atrocitats comeses al camp de Mauthausen. Entre d'altres, Boix va acusar Albert Speer, ministre d'armament i de guerra, que estava a alguna de les fotografies. Paradoxalment, unes fotos pensades per legitimar i documentar l'ordre i l'organització nazis, i que foren fetes des de la més absoluta impunitat, es van convertir en prova inculpatòria dels crims perpetrats.
Boix va fer d'intèrpret durant l'interrogatori al comandant del camp Franz Ziereis. Ziereis va explicar que l'internament dels espanyols republicans als camps de concentració es va fer amb l'autorització del règim de Vichy i el govern de Franco. Es calcula que van ser internats uns vuit mil republicans espanyols al camp de Mauthausen i només 817 van sobreviure. El cos de Ziereis, un cop mort, va ser penjat al filat de ferro del camp de Gusen per expresoners del camp.
Boix va morir a París el 1951. El seu amic Joaquim López Raimundo es va fer càrrec dels negatius de les fotos i no serà fins al 1974, quan Montserrat Roig va començar la seua investigació sobre la deportació dels catalans als camps nazis, que aquestes imatges veuran la llum.
Garcia també va morir a París l'any 2000. El seu paper ha quedat més desdibuixat al costat de la figura de Boix. L'Ajuntament de Tortosa va donar el seu nom a la sala d'exposicions temporals del Museu de Tortosa. Una mostra de les fotos amagades per Garcia i Boix, pertanyent al Museu d'Història de Catalunya, va poder-se veure al Museu del Vent de l'Aldea el 2003.
No deixava de sorprendre veure tant de prop milicians i requetès disparant-se, ferits transportats en llitera, dones amb fardells al cap, comandaments donant ordres i fins i tot un fotògraf amb una càmera d'època. L'efecte era vistós però sabem poc del treball de caracterització i de documentació que els voluntaris dels grups de recreació Ejército del Ebro o Primera linea realitzen per donar vida als diferents episodis de la Guerra Civil on participen.
Pas del riu a Flix en la diada de recreació històrica. Foto: Cedida
L'acte es va cloure amb una ofrena floral en record de les víctimes de la Guerra Civil i diversos parlaments, entre els quals el d'Enric Garriga, president de l'Amical Mauthausen, fundada el 1962 per la prevenció del feixisme i la defensa dels drets humans. Garriga va insistir que calia recordar no només el fet històric, sinó també els valors republicans de democràcia, justícia i llibertat. En el 70è aniversari de l'alliberament dels camps nazis, commemorat el 2014, es fa necessari recordar per prevenir. Els lemes dels deportats i deportades en sortir dels camps de concentració: Feixisme mai més!, continuen sent d'actualitat perquè el feixisme no ha mort sinó que està amagat entre nosaltres.
Garriga, fill d'un capità de l'exèrcit republicà deportat a Buchenwald, va explicar la Declaració de Mequinensa aprovada en l'assemblea de socis de l'Amical celebrada el passat 26 d'octubre a Mequinensa. Aquesta va ser la primer assemblea que se celebra sense la presència d'exdeportats i exdeportades. Les persones assistents van renovar el seu compromís de continuar treballant per la preservació de la memòria de la deportació i el combat de les actuacions racistes i xenòfobes. L'Amical ha creat el projecte de sensibilització Xarxa de memòria i de prevenció del feixisme. Mai més, al qual s'hi poden adherir institucions, administracions locals i centres educatius.
En el llibre de Montserrat Roig, Noche y niebla. Los catalanes en los campos nazis, el tortosí Antoni Garcia recorda un cartell al camí que pujava a Mauthausen, on estava escrit Hölle-Weg, el camí de l'infern. Garcia, fotògraf de professió, arriba a Mauthausen el 7 d'abril de 1941 i serà assignat a treballar al laboratori fotogràfic. El seu paper serà cabdal per inculpar els alemanys per les atrocitats comeses.
El fotògraf de les SS era l'únic que prenia fotografies però ocupava a interns per fer el revelat, la impressió i la classificació de l'arxiu fotogràfic. Es prenien fotografies dels presoners que arribaven al camp o els oficials en visita però també dels cossos dels presoners que morien. La consigna era imprimir cinc còpies de cada fotografia, però Garcia, fet responsable del revelat de fotos, junt amb el presoner polonès Grabowski, va començar a imprimir una sisena còpia clandestina de les fotos clau, acumulant un arxiu secret d'unes dos-cents fotos. Amb l'ajut de Francesc Boix, incorporat al laboratori per mediació de Garcia, continuen guardant fotos clau, fins i tot després que el comandant del camp Ziereis ordenés la destrucció de tots els negatius durant la darrera setmana de guerra.
Semblaria que Garcia, suposadament trotskista, va ser apartat del control de l'arxiu secret de les fotos aprofitant la seua convalescència a la infermeria del camp el febrer de 1945. En recuperar-se, va descobrir que l'arxiu havia desaparegut. Boix, militant comunista, hauria lliurat les fotos al grup de comunistes espanyols que va decidir treure-les del camp per conservar-les en un amagatall més segur.
Dos joves comunistes espanyols que treballaven a unes canteres de l'exterior van ser els encarregats de treure-les. El seu treball consistia en portar el menjar de la brigada de treball en uns cistells grans dins dels quals van transportar a poc a poc tot l'arxiu de fotos. Anna Pointner, una socialista austríaca que vivia prop del lloc de treball de la brigada, va amagar les fotos al seu jardí. Un cop alliberat el camp, Boix anirà a recuperar les fotografies.
Boix, que també va fotografiar l'alliberament del camp i que parlava alemany, a l'octubre de 1945 serà un testimoni decisiu al Procés de Nuremberg amb les fotos com a evidència de les atrocitats comeses al camp de Mauthausen. Entre d'altres, Boix va acusar Albert Speer, ministre d'armament i de guerra, que estava a alguna de les fotografies. Paradoxalment, unes fotos pensades per legitimar i documentar l'ordre i l'organització nazis, i que foren fetes des de la més absoluta impunitat, es van convertir en prova inculpatòria dels crims perpetrats.
Boix al Procés de Nuremberg, senyalant un acusat. Foto: Cedida
Boix va fer d'intèrpret durant l'interrogatori al comandant del camp Franz Ziereis. Ziereis va explicar que l'internament dels espanyols republicans als camps de concentració es va fer amb l'autorització del règim de Vichy i el govern de Franco. Es calcula que van ser internats uns vuit mil republicans espanyols al camp de Mauthausen i només 817 van sobreviure. El cos de Ziereis, un cop mort, va ser penjat al filat de ferro del camp de Gusen per expresoners del camp.
Boix va morir a París el 1951. El seu amic Joaquim López Raimundo es va fer càrrec dels negatius de les fotos i no serà fins al 1974, quan Montserrat Roig va començar la seua investigació sobre la deportació dels catalans als camps nazis, que aquestes imatges veuran la llum.
Alliberament del camp de Mauthausen amb la històrica pancarta republicana. 5 de maig de 1945. Foto: Cedida
Garcia també va morir a París l'any 2000. El seu paper ha quedat més desdibuixat al costat de la figura de Boix. L'Ajuntament de Tortosa va donar el seu nom a la sala d'exposicions temporals del Museu de Tortosa. Una mostra de les fotos amagades per Garcia i Boix, pertanyent al Museu d'Història de Catalunya, va poder-se veure al Museu del Vent de l'Aldea el 2003.