29
de setembre
del
2014
Els poms de flors rosa que ha ideat Neus gairebé estan a punt. Foto: S.B.Una operació de reciclatge de gran abast. Es tracta de transformar elements de la vida quotidiana, des de macarrons fins al marro del cafè, cartrons o paperets de magdalenes, en els objectes vistosos que configuraran el millor guarniment que pot tindre un poble en cinc anys. Un poble real que adopta per uns dies aspecte de conte, un imaginari impossible de decorats efímers, si voleu, que amb faenes perviuran unes hores i que en molts casos s’esvairan al pas de la Mare de Déu del Remei. Un esforç veïnal que porta sense son molts ciutadans d’Alcanar des de fa setmanes, per emprendre l’operació de decoració de la població que mereixen les festes quinquennals. Si sabeu el que implica decorar l’habitació, o encara més, tota la casa, imagineu què és decorar tot un poble i quadrar gustos. A Alcanar, este operatiu s’organitza per sectors que agrupen diversos carrers. Ens ho han explicat els veïns durant una visita al municipi en les frenètiques hores prèvies a l’esclat de la festa més gran. Hi passen hores, sobretot a les nits, i tot i que el compte enrere ja arriba al final, tots creuen que hi seran a temps.
“A mi em toca al carrer Sant Josep i a la plaça major”, explica Tere Subirats. Com ella, nombrosos veïns del municipi s'encarreguen d’arranjar més d’un carrer. Una tasca que, a les nits, li trau algunes de les habitualment poques hores que dedica a dormir, atesa la seua professió de fornera. Però ho fa amb gust, i tot i els anys que passen, encara manté la il·lusió d'imaginar com quedarà el seu carrer, com el veuran la resta de veïns del municipi i, sobretot, quina millor imatge oferiran al pas de la verge. “El principal objectiu és que quede bé per a quan passe la verge, tot i que entre els veïns hi ha certa competitivitat a veure quin queda millor, i fins i tot cert secretisme per no desvetlar la sorpresa de la decoració que cadascú preparem”, explica Teresa.
Una de les Menines de cartró que decoraran un dels carrers. Foto: S.B.Al seu costat, una altra de les veïnes, Mercè Barberà, obre la porta de l’entrada per mostrar uns esplèndids plafons de cartró que representen les Menines de Velázquez, reinterpretades per la imaginació dels propis veïns. “Veus, estes flors estan fetes amb capses d’ous, aquesta pitrera del vestit amb un cartró obert... i flors seques, gotets de iogurt per fer espelmes...”, explica la Mercè. Tot quedarà guardat fins el dia que li toca al seu sector. Aquell matí ben aviat, tots els veïns de la zona començaran a col·locar els objectes de decoració i a fer la catifa com la que prepara Neus Herrera en un altre garatge. L’enxampem pintant macarrons de color negre. “Són les separacions del que serà un gran trencadís que completarem amb sal de colors per fer una catifa que anirà de punta a punta del carrer”, revela. Al mateix garatge on Neus treballa esperant l’hora de sopar i que després s’hi sumen més veïns hi ha guardades les peces de l’engranatge d’un rellotge gegantí que, segons ens descobrixen, decorarà l’altar que correspon a este sector. Arreu d’Alcanar i les Cases, seran nou els altars que, cada dia, des de dijous 2 d'octubre fins al divendres 9, esperaran l’arribada de la verge. Preparats, com les catifes del sector i els carrers, cada matí, la verge sol arribar a l’altar entorn a les 5 de la tarda, carregada a braços pels mateixos veïns. Més tard, recorre tots els carrers del sector i, al pas de la gentada, s’esborren les catifes efímeres teixides per a esta ocasió tan especial que no es tornarà a viure en cinc anys.
La Neus pintant files de macarrons per a un trencadís que farà de catifa. Foto: S.B. Pepita, que té 78 anys, està ajudant a Neus Carbonell a elaborar els preciosos poms de flors fetes amb paperines de magdalena de diverses tonalitats rosa que fa dies que confeccionen. “Enguany hem intentat que siga baratet, com a tots els carrers, perquè la crisi es nota, però això vol dir que ens toca fer més faena per a que quede ben bonic igualment”, reconeixen algunes dones. Pepita ha viscut, explica, totes les quinquennals, des de les primeres que es van celebrar acabada la guerra civil. “Abans fèiem la decoració amb paperets de colors, amb hedra que anàvem a buscar pel camp, i usàvem farina per fer la pega... eren uns altres materials, però també quedava molt bonic”, explica. “Tots els carrers queden bonics, i a més d’un dia a l’altre la gent la no se’n recorda i tornen a agradar”, comenten afaenades en este magatzem. “Jo no demano res, l’únic, tornar a estar-hi d’aquí a cinc anys”, apunta Pepita com a petició a la verge el Remei. Ella, com la majoria de veïns, reconeixen que, una de les millors sensacions que els dónen les quinquennals, potser precisament perquè només passa uns dies i només cada cinc anys, és retrobar-se per unes setmanes amb aquella sensació de convivència veïnal que sovint, en el dia a dia, s'ha anat perdent pels canvis d'hàbits de la societat.
Ara ja gairebé és tot a punt. Demà, el pregó del pintor Narcís Galià donarà inici a un fet irrepetible fins d’aquí a cinc anys. Alcanar celebrarà les quinquenals des de demà 30 de setembre al 13 d’octubre. Just quan es complixen 75 anys de la promesa popular que les va originar, enguany serà el primer cop que aquesta festivitat se celebrarà sota la declaració de Festa Tradicional d’Interès Nacional.
Els nou sectors en què s'ha dividit el poble. Foto: Ajuntament d'Alcanar