'Victus', la novel·la censurada a Holanda

Em pensava que mai escriuria un article denunciant la censura. Em pensava que aquesta terrible xacra del passat havia quedat soterrada per sempre més. Prohibir la presentació d’un llibre és un acte tan greu, tan ignominiós, que denunciar el censor, denunciar l’Estat espanyol, el govern del Partit Popular, que és qui va donar l’ordre des de Madrid, em sembla totalment inútil. Si ells, els hòmens i dones del Partit Popular, del PSOE, del PSC, de Ciutadans i UPiD no s’adonen de la gravetat de la situació, és que la nostra democràcia, aquella que va nàixer amb la transició, ha arribat al final dels seus dies. Són les persones les que han d’adonar-se que quan se censura un llibre, se censura tota la societat, se censuren les idees, els pensaments, els somnis i les imaginacions... Quan se censura un llibre ja no estem sota les garanties d’un estat de dret. Ningú no està segur. Només hi ha un pensament únic, i tota la resta són il·legals, perquè el govern ja s’encarregarà d’aprovar lleis per tal de donar una aparença de legitimitat.

Més enllà de la fantàstica propaganda que Victus, la gran novel·la històrica de Sánchez Piñol, ha obtingut amb aquest acte de vergonyosa censura, hi ha un acte d’una immoralitat que raneja el pitjor dels fanatismes, aquell que es respirava a l’època del Caudillo, mentre el general Franco, el dictador, signava penes de mort per a presoners polítics o condemnava a presó els homosexuals, sindicalistes, capellans revolucionaris o els protestants, els objectors de consciència.... S’obre la porta a l’imperi del terror. Un polícia de l’estat podrà interrogar un noi amb l’estelada i pegar-li fins a rebentar-lo? O precipitar-lo per una finestra? Si l’estat que censura un llibre fa una llei que prohibix una bandera, la polícia podrà entrar a casa meua, a casa teua, rebentant la porta a mitjanit perquè tinc l’estelada al balcó? De la mateixa manera que desallotgen famílies de pisos que no poden pagar, ens desallotjaran a tots nosaltres per ser catalans?

Quan una societat permet la censura d’un llibre, ben aviat li arribarà també el terrible tuf de la temor. Suposo que per als que no van viure l’època de la dictadura quan parlo del tuf de la temor, no saben què és i, de fet, és millor que no ho sàpiguen mai... És una classe de temor que es fica dins del cos, surts al carrer i saps que en qualsevol moment es pot atansar algú per darrere i portar-te a comissaria, sense causa, simplement per respondre o per parlar en català, per portar una bandera o un llibre censurat sota el braç... Quan se censura un llibre vol dir que el censor és omnipotent, que només ell té dret a pensar, i tot el que està fora del seu pensament és terrorisme, criminals fora de la llei...

Això està fent el PP i, si la resta de partits espanyols no reaccionen contra això amb la màxima contundència, li serviran en safata al Partit Popular el proper pas cap a l’autocràcia. Modificaran totes les lleis si convé per fabricar un miratge d’estat democràtic fals, que els permeta viatjar per Europa i aprofitar-se del càrrec per fer negocis. En censurar un llibre, el Partit Popular s’ha destapat del tot. Ha mostrat obertament i sense cap pudor el que pensa, quina és la seua arrel, antidemocràtica i profundament franquista. El Partit Popular, per tal de perpetuar-se al poder, blindats com estan per l’aforament, faran el que siga, mentiran públicament enganyaran i continuaran censurant, han començat per una novel·la, qui sap demà què prohibiran... Ara ja res els importa!