Centenars de torxes als carrers com a preludi de la Diada

Centenars de manifestants baixant del castell de la Suda de Tortosa amb les torxes. Foto: Sílvia Berbís

L’any 2014 no és un any qualsevol. I les marxes de torxes convocades este dimecres a la nit a Tortosa i també està previst a Deltebre, com a preludi de la Diada, tampoc ho podien ser. Ara és l’hora de decidir-ho tot. Amb este lema plasmat en la pancarta que ha obert la marxa, la Comissió 11 de Setembre de les Terres de l’Ebre, formada per entitats de la societat civil, ha tret al carrer centenars de persones per fer una crida a la mobilització per uns Països Catalans “nacionalment lliures i socialment justos”, segons ha destacat el manifest. El mestre Jaume Sastre, membre de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears, ha estat un convidat d’excepció per a l’ocasió, referent per la seua lluita en defensa de la llengua i l’ensenyament. Sastre ha insistit que la força per canviar les coses les té la gent i que “cap llei ni cap govern pot lluitar contra la voluntat d'un poble”, en clara referència a la consulta per la independència. 

Sastre ha insistit que si cal “hem de desobeir les lleis que no són justes perquè una llei que no respecta la voluntat del poble no és una llei que cal obeir ni respectar”. 
L'artista visual Antònia Ripoll, d'altra banda, ha llegit el manifest per recordar la llarga lluita del país per aconseguir la llibertat nacional i, alhora, ha reivindicat un futur millor per al poble. 

“Este procés d’autodeterminació que ha començat Catalunya avança inexorablement perquè és la societat qui continua marcant el pas, qui continua dient: volem votar en un referèndum", ha destacat el manifest, que ha recordat, “dos mesos abans de la consulta”, que el procés va començar amb unes urnes a Arenys de Munt. “Unes urnes que el poble va traure al carrer malgrat les prohibicions espanyoles i les manifestacions i amenaces de la caverna i del feixisme espanyol. I quina va ser la nostra resposta? Més urnes, més carrer i més fermesa popular fins arribar a les 555 consultes”, ha apuntat.

Fent tot un posicionament sobre la consulta, ha afirmat que “s’han omplit pàgines i pàgines i hores i hores de tertúlies i debats sobre la legalitat o no del referèndum. Legalitat... il·legalitat... nosaltres en diem legitimitat”. I per exemplificar-ho, ha destacat que la discriminació racial era legal als Estats Units i a Sud-àfrica i era legal que les dones no poguéssem votar, “però hòmens i dones, amb la legitimitat que només el poble s’atorga a ell mateix, van fer canviar les lleis perquè eren reivindicacions legítimes, com ho és el dret d’autodeterminació del nostre poble”.

També ha insistit que amb la independència no acaba res, al contrari, comença un nou país que “volem lliure de desnonaments, lliure d’estafes, lliure de transvasaments i de projectes Castors per a enriquir a quatre, lliure d’un sistema econòmic injust, lliure de polítics que no escolten el carrer i que roben al poble emportant-se diners a Suïssa, Andorra o les illes Caiman, un país on el poble puga decidir-ho tot”.

El missatge de la Comissió 11 de Setembre ha acabat insistint en la necessitat que la siga la gent qui seguisca encapçalant el procés. “Demà farem la V” de votar, de victòria perquè el temps de la por s’ha acabat i ha arribat l’hora del poble”, ha conclòs.