14
de gener
del
2023
Actualitzat
a les
9:43h
L’obrador de cervesa artesana Ebrewine, un projecte que va néixer ja fa 20 anys a Horta de Sant Joan i que no va fer-se realitat fins el 2018 després de superar vicissituds diverses, té l’espasa de Damocles al seu damunt. El projecte penja d’un fil afectat per un cas urbanístic ben anòmal. És el cas d’un engrescador projecte familiar que a més d’haver de salvar tots els entrebancs que comporta aixecar un negoci enoturístic en una comarca rural però amb molt potencial, fa front a una ordre d’enderroc derivada d’un procediment engegat pel departament de Territori, a petició reiterada de l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan.
El cas arrenca el 2002, quan va començar a caminar este projecte de turisme rural, amb celler d’elaboració de vins. L’any 2005, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va concedir als promotors autorització per construir les edificacions conflictives en terrenys no urbanitzables degut a “l’interès públic i social que tenien”, un pronunciament que de fet va servir per a que l’Ajuntament li concedís la llicència al 2005 per construir un habitatge unifamiliar i una casa rural. L’arribada de la crisi econòmica del 2008, però, va obligar els emprenedors a aturar el projecte, que ja comptava amb tots els permisos i s’havia començat a construir.
Després de sis anys de paralització per la crisi, es va reprendre el projecte, obrint un obrador de cervesa artesana a l’edifici que ja hi havia mig construït. Però com que les obres planificades no es van executar completament, l’Ajuntament va declarar la caducitat de la llicència. L’any 2018 els serveis territorials d’Urbanisme van emetre un informe tècnic i a finals d’aquest mateix any la llavors directora general d’Urbanisme va ordenar l’enderroc de l’edificació, “atès que no disposava de la corresponent llicència municipal”.
Sostenia que l’obra era “il·legalitzable” i demanava la reposició dels terrenys al seu estat inicial. Al mateix temps imposava una multa de 233.800 € que posteriorment va ser retirada. Segons fonts del departament de Territori, “desobeint l’esmentada ordre d’enderroc, es van continuar les obres fins a construir un celler que actualment es troba en funcionament sense els permisos necessaris”. Un extrem que els promotors del projecte desmentixen: “Això no és cert! Les obres es van aturar el 2007 i mai es van continuar ni es va construir res més. La llicència del celler es va començar a tramitar el 2017 i l’activitat es va comunicar – el requisit legal – a finals del 2018, amb anterioritat a que ens fos comunicat l’expedient i l’únic que es va fer va ser l’adequació de l’espai”, sostenen.
Els afectats van presentar un recurs d’alçada, i posteriorment un recurs contenciós administratiu, demanant la nul·litat de l’ordre d’enderroc i declarant vigent l’autorització que li va concedir la CUTE i la llicència de l’Ajuntament. D’aconseguir-ho, podrien acabar les obres que ara romanen inacabades, “atès que l’activitat del celler/cerveseria està inclosa en el catáleg d’usos urbanístics, i la part construïda es va construir de forma legal, amb els permisos corresponents”, defensa l’enòleg Marc Dorca, mestre cerveser i impulsor del projecte.
El recurs contenciós va quedar desestimat el juliol passat en sentencia de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però no tanca que es puga adequar la seua legalització.
“La Generalitat ens diu que s’ha d’enderrocar, encara que siga per tornar a construir el mateix. Tot un sense sentit burocràtic i administratiu”, lamenta Marc Dorca.
Davant el que consideren una “injusticia”, han presentat un recurs d’alçada a la Conselleria de Territori de la Generalitat de Catalunya, on demanen poder presentar un projecte de legalització de l’edifici en temps i forma. Este recurs d’alçada té un plaç de resolució de 3 mesos (acaba el proper mes de febrer), i si es desestima hauran de fer front a un segon judici contenciós-administratiu. “Esperem que la Conselleria actue amb bon criteri i permeta reconduir la situació, sempre dins de la legalitat”, demanen.
Amb tot, fonts del departament de Territori han explicat a Aguaita.cat que “la legalització del celler és un tema de competència municipal atès que es tracta d’una construcció de superfície inferior a 5.000m2 i d’ús agrícola”.
Davant esta situació, els promotors d’Ebrewine han iniciat una campanya per recollir el màxim de signatures i suports possibles “per mostrar a la Generalitat de Catalunya que este projecte és estimat i volgut per la gent del nostre territori, que genera un bé comú i d’acord amb el model de territori treballat per la comarca”, afirma Marc. “Creiem que l’administració ha de donar exemple, i ha d’ajudar a aquells projectes que aspiren a un bé comú i col·lectiu. És del tot incoherent aplicar polítiques per combatre el despoblament i de desenvolupament rural, i al mateix temps enderrocar projectes existents que ja funcionen i que aporten molt de valor al territori on som, la Terra Alta”, conclou.
Podeu adherir-vos a la campanya en el següent enllaç: signatures Salvem l'enderroc de la cerveseria Ebrewine.
El cas arrenca el 2002, quan va començar a caminar este projecte de turisme rural, amb celler d’elaboració de vins. L’any 2005, la Comissió Territorial d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre (CUTE) va concedir als promotors autorització per construir les edificacions conflictives en terrenys no urbanitzables degut a “l’interès públic i social que tenien”, un pronunciament que de fet va servir per a que l’Ajuntament li concedís la llicència al 2005 per construir un habitatge unifamiliar i una casa rural. L’arribada de la crisi econòmica del 2008, però, va obligar els emprenedors a aturar el projecte, que ja comptava amb tots els permisos i s’havia començat a construir.
Després de sis anys de paralització per la crisi, es va reprendre el projecte, obrint un obrador de cervesa artesana a l’edifici que ja hi havia mig construït. Però com que les obres planificades no es van executar completament, l’Ajuntament va declarar la caducitat de la llicència. L’any 2018 els serveis territorials d’Urbanisme van emetre un informe tècnic i a finals d’aquest mateix any la llavors directora general d’Urbanisme va ordenar l’enderroc de l’edificació, “atès que no disposava de la corresponent llicència municipal”.
Sostenia que l’obra era “il·legalitzable” i demanava la reposició dels terrenys al seu estat inicial. Al mateix temps imposava una multa de 233.800 € que posteriorment va ser retirada. Segons fonts del departament de Territori, “desobeint l’esmentada ordre d’enderroc, es van continuar les obres fins a construir un celler que actualment es troba en funcionament sense els permisos necessaris”. Un extrem que els promotors del projecte desmentixen: “Això no és cert! Les obres es van aturar el 2007 i mai es van continuar ni es va construir res més. La llicència del celler es va començar a tramitar el 2017 i l’activitat es va comunicar – el requisit legal – a finals del 2018, amb anterioritat a que ens fos comunicat l’expedient i l’únic que es va fer va ser l’adequació de l’espai”, sostenen.
Els afectats van presentar un recurs d’alçada, i posteriorment un recurs contenciós administratiu, demanant la nul·litat de l’ordre d’enderroc i declarant vigent l’autorització que li va concedir la CUTE i la llicència de l’Ajuntament. D’aconseguir-ho, podrien acabar les obres que ara romanen inacabades, “atès que l’activitat del celler/cerveseria està inclosa en el catáleg d’usos urbanístics, i la part construïda es va construir de forma legal, amb els permisos corresponents”, defensa l’enòleg Marc Dorca, mestre cerveser i impulsor del projecte.
La cerveseria artesana està ubicada en un espai privilegiat. Foto: Cedida
El recurs contenciós va quedar desestimat el juliol passat en sentencia de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però no tanca que es puga adequar la seua legalització.
“La Generalitat ens diu que s’ha d’enderrocar, encara que siga per tornar a construir el mateix. Tot un sense sentit burocràtic i administratiu”, lamenta Marc Dorca.
Davant el que consideren una “injusticia”, han presentat un recurs d’alçada a la Conselleria de Territori de la Generalitat de Catalunya, on demanen poder presentar un projecte de legalització de l’edifici en temps i forma. Este recurs d’alçada té un plaç de resolució de 3 mesos (acaba el proper mes de febrer), i si es desestima hauran de fer front a un segon judici contenciós-administratiu. “Esperem que la Conselleria actue amb bon criteri i permeta reconduir la situació, sempre dins de la legalitat”, demanen.
Amb tot, fonts del departament de Territori han explicat a Aguaita.cat que “la legalització del celler és un tema de competència municipal atès que es tracta d’una construcció de superfície inferior a 5.000m2 i d’ús agrícola”.
Davant esta situació, els promotors d’Ebrewine han iniciat una campanya per recollir el màxim de signatures i suports possibles “per mostrar a la Generalitat de Catalunya que este projecte és estimat i volgut per la gent del nostre territori, que genera un bé comú i d’acord amb el model de territori treballat per la comarca”, afirma Marc. “Creiem que l’administració ha de donar exemple, i ha d’ajudar a aquells projectes que aspiren a un bé comú i col·lectiu. És del tot incoherent aplicar polítiques per combatre el despoblament i de desenvolupament rural, i al mateix temps enderrocar projectes existents que ja funcionen i que aporten molt de valor al territori on som, la Terra Alta”, conclou.
Podeu adherir-vos a la campanya en el següent enllaç: signatures Salvem l'enderroc de la cerveseria Ebrewine.