07
de desembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:12h
El Ministeri de Ciència i Innovació ha concedit a la Universitat Rovira i Virgili un projecte de recerca per a la producció de biocombustibles, fertilitzants, precursors de bioplàstics i sensors a partir de residus lignocel·lulòsics. Així és com s’anomena la matèria vegetal seca, també coneguda com a biomassa. La proposta està liderada per la investigadora i professora Yolanda Cesteros, del Departament de Química Física i Inorgànica, i comptarà amb un consorci investigador de la URV, la Universitat de Lleida i el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. El projecte està finançat pels fons Next Generation de la Unió Europea a través del Pla de recuperació, transformació i resiliència.
L’objectiu és aconseguir una àmplia cartera de productes d’alt valor afegit obtinguts a partir de residus de biomassa de fusta utilitzant diferents tecnologies per contribuir al desenvolupament de les biorrefineries a Catalunya i a l’Estat espanyol. L’equip investigador interdisciplinari de la URV es completa amb Joan Josep Carvajal, Maria Cinta Pujol, Maria Ercilia García Álvarez i Maria Dolores González.
Les biorrefineries són instal·lacions de processament que convertixen la biomassa en productes químics, combustibles i altres materials gràcies a l’ús de diferents tecnologies. La lignocel·lulosa, la biomassa renovable més abundant, es considera la principal matèria primera en el concepte de biorrefineria, ja que la seva naturalesa no comestible no competix amb els cultius alimentaris. L’existència d’estes biorrefineries a partir d’estos recursos lignocel·lulòsics és escassa a Europa i a l’Estat Espanyol. Per això, la recerca per al seu desenvolupament pot ser estratègica.
La finalitat del projecte és aconseguir biocompostos a partir de residus forestals, com serradures de pollancre, de fusta de pi i de castanyer. “Volem produir algunes molècules plataforma, com les anomenades hidroximetilfurfural, furfural o clormetilfurfural”, explica la investigadora Yolanda Cesteros, que ha liderat el projecte. A partir d’estes molècules plataforma i la lignina pirolítica, s’obtindran productes d’alt valor afegit com bioplàstics, bioadhesius per a aplicacions en fusta, biocombustibles, aplicacions agrícoles i sensors de pressió i pH.
Treball al laboratori amb residus lignocel·lulòsics
Durant el procés s’utilitzaran tecnologies catalítiques i biocatalítiques, dissolvents eutèctics, processos termoquímics, ultrasons i microones. També està previst realitzar estudis d’avaluació del cicle de vida i una anàlisi del valor del client potencial i del mercat amb l’objectiu de crear un mapa de biorrefineries potencials per tal d’implantar aquesta tecnologia a l’Estat espanyol.
La recerca, a més de proporcionar nous coneixements tècnics i científics a la comunitat nacional i internacional, està enfocada en l’objectiu de transició a l’economia circular i en la mitigació del canvi climàtic i prevenció i control de la contaminació. “Esperem contribuir amb este projecte a la transició cap a un model productiu basat en la descentralització i la sostenibilitat en el marc de l’economia circular”, conclou Cesteros.
L’objectiu és aconseguir una àmplia cartera de productes d’alt valor afegit obtinguts a partir de residus de biomassa de fusta utilitzant diferents tecnologies per contribuir al desenvolupament de les biorrefineries a Catalunya i a l’Estat espanyol. L’equip investigador interdisciplinari de la URV es completa amb Joan Josep Carvajal, Maria Cinta Pujol, Maria Ercilia García Álvarez i Maria Dolores González.
Les biorrefineries són instal·lacions de processament que convertixen la biomassa en productes químics, combustibles i altres materials gràcies a l’ús de diferents tecnologies. La lignocel·lulosa, la biomassa renovable més abundant, es considera la principal matèria primera en el concepte de biorrefineria, ja que la seva naturalesa no comestible no competix amb els cultius alimentaris. L’existència d’estes biorrefineries a partir d’estos recursos lignocel·lulòsics és escassa a Europa i a l’Estat Espanyol. Per això, la recerca per al seu desenvolupament pot ser estratègica.
La finalitat del projecte és aconseguir biocompostos a partir de residus forestals, com serradures de pollancre, de fusta de pi i de castanyer. “Volem produir algunes molècules plataforma, com les anomenades hidroximetilfurfural, furfural o clormetilfurfural”, explica la investigadora Yolanda Cesteros, que ha liderat el projecte. A partir d’estes molècules plataforma i la lignina pirolítica, s’obtindran productes d’alt valor afegit com bioplàstics, bioadhesius per a aplicacions en fusta, biocombustibles, aplicacions agrícoles i sensors de pressió i pH.
Treball al laboratori amb residus lignocel·lulòsics
Durant el procés s’utilitzaran tecnologies catalítiques i biocatalítiques, dissolvents eutèctics, processos termoquímics, ultrasons i microones. També està previst realitzar estudis d’avaluació del cicle de vida i una anàlisi del valor del client potencial i del mercat amb l’objectiu de crear un mapa de biorrefineries potencials per tal d’implantar aquesta tecnologia a l’Estat espanyol.
La recerca, a més de proporcionar nous coneixements tècnics i científics a la comunitat nacional i internacional, està enfocada en l’objectiu de transició a l’economia circular i en la mitigació del canvi climàtic i prevenció i control de la contaminació. “Esperem contribuir amb este projecte a la transició cap a un model productiu basat en la descentralització i la sostenibilitat en el marc de l’economia circular”, conclou Cesteros.