11
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
17:18h
Patrimoni ha creat la figura "jurídica i legal" de l'entorn de protecció per resguardar i blindar els conjuntsd'artrupestre de les Terresdel'Ebre de la implantació d'infraestructures d'energiarenovable. La "potència legal" d'aquesta figura de preservació s'ha demostrat ja en un cas concret, el de l'abric de la Cova del Taller, a Tivissa (Ribera d'Ebre). Una línia d'alta tensió per evacuar energia de parcs fotovoltaics "trepitjava" part de l'entorn de protecció del conjunt rupestre i l'informe desfavorable de Patrimoni ha obligat a desplaçar la infraestructura. "Tenim la força legal per modificar projectes d'aquesta envergadura", ha celebrat TàniaÁlvarez, cap de la secció de Protecció i Difusió del Patrimoni Arqueològic.
Dels 140 abrics rupestres que hi ha a Catalunya una setantena estan al Camp de Tarragona i 29 a les Terres de l'Ebre, 22 dels quals inclosos en la llista de patrimoni mundial. Álvarez ha assenyalat que hi ha "l'imperatiu legal" de protegir-los i conservar-los i que Patrimoni té "l'obligació i la competència" per fer-ho. En les segones Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre, Patrimoni Arqueològic i paleontològic ha presentat la figura dels entorns de protecció, "els entorns naturals que envolten aquests abrics" i que s'han de respectar, també en el cas de la implantació de l'energia verda.
Dels 140 abrics rupestres que hi ha a Catalunya una setantena estan al Camp de Tarragona i 29 a les Terres de l'Ebre, 22 dels quals inclosos en la llista de patrimoni mundial. Álvarez ha assenyalat que hi ha "l'imperatiu legal" de protegir-los i conservar-los i que Patrimoni té "l'obligació i la competència" per fer-ho. En les segones Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre, Patrimoni Arqueològic i paleontològic ha presentat la figura dels entorns de protecció, "els entorns naturals que envolten aquests abrics" i que s'han de respectar, també en el cas de la implantació de l'energia verda.
Mentre es treballa en el Pla de gestió de l'Art Rupestre a Catalunya, aquesta eina integral de gestió i conservació que inclou l'àmbit dels conjunts també s'aplicarà als abrics rupestres que no estan a la llista de patrimoni mundial, però que són Béns Cultural d'Interès Nacional (BCIN). No hi són perquè la llista es va fer el 1998, però se n'han descobert molts més després, en el cas de l'Ebre set conjunts més.
PressióUrbanística
Patrimoni, com ha apuntat Tània Álvarez, ha volgut "anar més enllà d diu la UNESCO amb el model dels entorns de protecció i s'ha analitzat en cada abric les seves necessitats, de forma individualitzada. Ara s'està fent el mateix amb els conjunts tarragonins perquè cada jaciment i cada territori té "una casuística i unes problemàtiques" al qual es vol adaptar el model, "que és bo i que ja s'ha demostrat que és eficaç".
Més enllà de l'incivisme -només hi ha hagut "un o dos atacs intencionats" en conjunts rupestres al país- o la degradació natural dels abrics, el que preocupa és aquesta pressió urbanística de la transició energètica, i l'allau de renovables.
Álvarez ha reconegut que en el cas dels conjunts rupestres n'hi ha que necessiten projectes de conservació des de zero, però que els recursos s'han de repartir entre tots els conjunts i que el Camp de Tarragona té un pes important perquè n'hi ha una setantena de localitzats. "S'han de distribuir les forces", ha apuntat. En els corren "més perill" es prioritza a fer un tancament i si tenen difícil accessibilitat, es conserven com s'han trobat. Només es netegen aquelles que tenen les condicions per fer-les visitables per al públic com és el cas de Cocó de la Gralla de Mas de Barberans.
El coordinador de les Jornades, Joan Fernández, ha reivindicat que les Terres de l'Ebre té un patrimoni arqueològic "molt ric" i que hi calen més recursos per continuar les recerques i sobretot per fer protecció i conscienciar el territori de la seva importància.
SegonaediciódelesJornades
SegonaediciódelesJornades
La segona edició de les Jornades d'Arqueologia de les Terres de l'Ebre tornen després de sis anys i permetran difondre i fer valer tota la tasca del col·lectiu que desenvolupa activitats arqueològiques i paleontològiques a les quatre comarques ebrenques els últims anys, concretament dels projectes de recerca que fet al territori en els quadriennis 2014-2017 i 2018-2021.
La jornada d'este divendres se celebra al Palau Oliver de Boteller de Tortosa, seu del departament de Cultura al territori. S'hi fan comunicacions sobre la prehistòria i l'art rupestre. La jornada ha començat amb una ponència sobre la 'Dinàmica del poblament de les últimes societats caçadores recol·lectores i les primeres comunitats pageses en el tram inferior de l'Ebre', les perspectives que generen els treballs de recerca d'aquest període 2016-2022.
També s'ha repassat les troballes sobre el poblament neolític a l'aire lliure del territori, les "noves evidències" que suposen les terrasses fluvials de l'Ebre, la descoberta de noves pintures al Cocó de la Gralla del Mas de Barberans, on es dibuixa un ritual de guerrers d'arts llevantí, o la revisió de l'art rupestre de les Ermites a Ulldecona.
Les jornades s'allarguen tot el cap de setmana, amb una segona jornada també a Tortosa aquest dissabte, amb les comunicacions sobre protohistòria, i una tercera al Castell d'Ulldecona, diumenge, amb les comunicacions de l'àpoca medieval i moderna. Són una iniciativa dels serveis territorials de Cultura i el servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i les organitza el Museu de les Terres de l'Ebre i la Universitat Rovira i Virgili (URV). Són un "espai de trobada, reflexió conjunta i debat" per a investigadors, professionals, i aficionats i el programa inclou fins a 45 ponències i comunicacions.