22
d'octubre
del
2022
Actualitzat
a les
15:06h
La Gran Riuada és un relat d’esperança i d’humiltat. Josep Juan Segarra, autor del llibre il.lustrat per Agustí Sousa pensa que som a temps de fer confluir les nostres forces amb les energies superiors de la natura. Pero ens cal humiltat i pedagogia en que tot allò natural que ens transcendeix ja ho va fer en el passat i ho farà en el futur. És la història dels rius i les muntanyes. Dels animals i les plantes. De les grans riuades excepcionals de xocolate cada cent anys. Dels deltes que d’elles depenen. De les sequeres i del temps que cura i ensenya, i que també mor i naix. És un conte sobre l’aigua i la terra que no obeeixen ordres, que avui semblen haver desaparegut i demà poden semblar excessius. Però aquesta és la natura de la natura. Lo sol ponent i la lluna plena. I la història, que no acaba, s’atura a l’origen de tot: la revolta del riu, La gran riuada.
Josep Juan Segarra (La Ràpita 1984) Periodista, antropòleg, mestre i doctor en Antropologia Social i Cultural. Impulsor del projecte Poesia Surf i Kaiak. Coordinador de la Campanya pels Sediments i membre de l'Associació Sediments. Xalador versàtil que es va despertar sabent que havia somiat un conte, el va escriure al moment i ha aconseguit finançament de l'Ajuntament d'Amposta per remunerar una mica les fantàstiques il·lustracions d'Agustí Sousa, i la profunditat musical de Maria Mingorance, Isabelle Laudenbach, Lia Sampai, Adrià Pagès, Laura Guarch i Chris Murphy.
Com es gesta la creació del seu nou llibre 'La Gran Riuada'?
Som l'Associació Sediments i lluitem per defensar el riu, el Delta de l'Ebre i la seua gent recuperant una part de l'aigua i dels sediments que estan atrapats als embassaments i que seguiran quedant empresonats si no millora la gestió de la Conca de l'Ebre i del seu Delta. Naveguem riu amunt i riu avall en l'edició de llibres des de fa alguns anys col·laborant amb activistes independents, ONG, museus, camps d'aprenentatge, ajuntaments, biblioteques, llibreries, cooperatives i fundacions sense ànim de lucre. Dit això, un dia vaig assistir a la darrera xerrada en línia d'Antoni Canicio per al cicle de conferències de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Canicio va parlar de les grans riuades i el tema em va fascinar. Vaig anar a dormir i em vaig despertar sentint que havia somiat un conte i que havia d'escriure aquella història perquè el meu imaginari era més ric amb ella i volia expandir-la. Pel que fa als valors pedagògics: el llibre tracta sobre la importància de respectar la natura, viure-la amb cura, entendre-la, admirar-la. Los poders transformadors de l'aigua i de la terra poden ser sorprenents perquè hi ha esdeveniments que poden arribar, però que mai hem vist. Conèixer aquests poders i deixar-los fluir ens pot ajudar a navegar cap al futur. Hi ha revolucions que arriben a bon port, com quan formem part d'una GRAN RIUADA, perquè res la pot parar, és millor fluir amb ella.
A quin públic va dirigit i amb quina finalitat didàctica?
És un conte infantil amb vocació de ser atractiu per a totes les edats perquè no infantilitza als infants sinó que els pressuposem imaginació i alta capacitat d'anàlisi. Il·lustracions i text estan pensats per enriquir l'imaginari col·lectiu reflexionant sobre temes rellevants per al nostre territori com el període de retorn centenari de les grans riuades.
Agustí Sousa hi posa les il·lustracions. Cal posar imatges a les paraules per fer més entenedora la situació mediambiental que vivim al tram final de l'Ebre?
Exacte. James Clifford reflexionava sobre l'antropologia i va dir que de vegades la poesia és molt més capaç de parlar de situacions i d'emocions que no pas un llenguatge més objectiu. Hi ha una il·lustració de LA GRAN RIUADA que em fascina especialment, on veig la unió de pluja i muntanya per fer un riu de xocolate. La pluja acaricia o esgarrapa a la muntanya i és així com naixen i es mantenen els deltes del món.
Heu creat un micromecenatge amb el llibre 'La Gran Riuada'. Com funcionarà. Com podem participar-hi i on es destinaran els diners?
Sabem que lluitem contra gegants, i per a fer-ho necessitem el suport del poble, per això us demanem que compreu anticipadament el nou llibre que us hem preparat, al preu de 12 euros (despeses d'enviament incloses). Pot ser un regal molt interessant per a Nadal! I el Verkami ja està obert: https://www.verkami.com/projects/34089-la-gran-riuada
Aquí es pot comprar anticipadament el llibre i abans del 15 de desembre tenim previst enviar-lo a tots los mecenes. També hi ha diferents recompenses especials gràcies a la gentilesa d'empreses com Deltaic, Delta Polet, Lo Pati d'Agustí, Deltacleta o Poesia Surf i Kaiak que hem cedit algunes de les nostres experiències gratuïtament per a formar part del Verkami i obtenir fons. I hi han molt bones ofertes per a biblioteques, llibreries i altres punts de venda que poden comprar 10 llibres a 8 euros la unitat i vendre'ls a 12. Tenim un primer objectiu: poder portar LA GRAN RIUADA a impremta de proximitat (1000 exemplars). El cost d'això és superior a 3000 euros i ens falten 2000 euros per aconseguir-ho. I un objectiu principal: seguirem amb el mateix criteri a l'hora d'invertir els recursos de l'Associació Sediments; els beneficis de les publicacions que hem impulsat fins ara els hem destinat a contractar dos informes d'experts que generen nou coneixement (escrit, audiovisual, etc.) per sustentar la denúncia que hem interposat contra Endesa per risc catastròfic a la presa de Riba-roja i la petició d'extinció de la concessió de Flix, entre altres aspectes. En primer lloc, l'informe de Cèsar González Cebollada (Universidad de Zaragoza) sobre la situació de perill en què creiem que es troben les preses del tram final de l'Ebre. En segon lloc, l'informe de Pedro Brufao Curiel (Universidad de Extremadura) sobre la caducitat de les concessions de les hidroelèctriques i els incompliments normatius que presumptament està cometent Endesa.
Esta setmana es feia públic que l'Associació Sediments es presentaria com a acusació particular en la querella que van portar a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona contra la companyia Endesa, per la falta de manteniment de la presa de l'embassament de Riba-roja d'Ebre? Com a entitat teniu esperança que prospere?
Sí, tenim esperança perquè tenim molts arguments jurídics potents, tenim moltes raons socials i ambientals, i procurem que la democràcia sigue alguna cosa més que una paraula buida de contingut. Lluitarem i veurem què passa. Així, qui voldrà lluitar després ho farà a partir de més precedents on agafar-se. No es tracta només de posar una denúncia. Quan contractem un informe de qualitat aquell treball genera coneixement perquè siguem una societat més informada i amb més capacitat d'actuar. I no es tracta només d'un tràmit administratiu o penal, per arribar lluny cal una societat informada i amb capacitat de mobilitzar-se.
Quines irregularitats té d’Endesa amb el territori?
Al llibre "Terra presa" explico algunes d'estes irregularitats. Per exemple, Endesa hauria d'entregar a l'estat un 25% de l'energia produïda als embassaments del tram final de l'Ebre. Però no ho fa, se salta parts dels contractes de concessió, i ningú li exigeix complir estes parts. Tanmateix, pensem que la seguretat de les preses tampoc és la que hauria de ser perquè no hi ha informes de l'estat de les preses i la mateixa companyia ha admès que no fan proves dels desaigües de fons amb càrrega d'aigua. És a dir, mai han fet passar aigua pels desaigües de fons i diuen que només ho farien en una situació d'emergència. Creiem que això és inadmissible, no s'ha d'esperar a una emergència... A més les preses retenen la major part de l'aigua i dels sediments que haurien d'arribar al Delta per mantenir-lo viu. I Endesa en lloc d'actuar per reduir els impactes ambientals el que fa és tirar pilotes fora, igual que els diferents governs, cap d'ells està lluitant com hauria de ser per garantir un bon estat del riu i del delta. Aquests actors, sumats a la CHE, són reticents a fer buidatges periòdics de l'embassament de Riba-roja durant episodis de riuada, per exemple, que és el mètode més econòmic de gestió de sediments perquè és la mateixa força de la riuada qui els posa en moviment i els transporta.
Per qui encara no conegue Sediments quin és el leitmotiv de l'entitat?
Procurem generar coneixement i actuar per defensar el riu, el delta i la seua gent. Partim de la base que som natura i si abusem de la natura ens destruïm. La gran riuada és un relat d’esperança i d’humilitat. Creiem que som a temps de fer confluir les nostres forces amb les energies superiors de la natura. Però ens cal humilitat i pedagogia en què tot allò natural que ens transcendeix ja ho va fer en el passat i ho farà en el futur. És la història dels rius i les muntanyes. Dels animals i les plantes. De les grans riuades excepcionals de xocolate cada cent anys. Dels deltes que d’elles depenen. De les sequeres i del temps que cura i ensenya, i que també mor i naix. És un conte sobre l’aigua i la terra que no obeeixen ordres, que avui semblen haver desaparegut i demà poden semblar excessius. Però aquesta és la natura de la natura. Lo sol ponent i la lluna plena. I la història, que no acaba, s’atura a l’origen de tot: la revolta del riu, La gran riuada.
A través de codis QR, es poden escoltar tres cançons, dues fetes per a aquesta història, de Lia Sampai i Adrià Pagès, i la de Maria Mingorance i Isabelle Laudenbach, i la cançó 'Sediments' Laura Guarch i Chris Murphy. Com valores la participació de cada un dels artistes en el llibre?
Això és un aspecte que m'emociona molt, escoltar estes cançons, perquè des del 2015, quan vam crear la Campanya pels sediments, l'imaginari sobre la terra del riu i del delta ha crescut exponencialment. Laura Guarch va obrir la llauna musical amb la cançó "Sediments" que explica tot això amb la poesia de la lletra i de la música. Ara amb LA GRAN RIUADA he aconseguit finançament de l'Ajuntament d'Amposta per pagar les il·lustracions i la gravació de les noves cançons escrites per Lia i per Maria. Llavors el món de l'art segueix amplificant els nostres crits i pintant-los amb colors i notes noves. Los contes RIU DE XOCOLATE i RIU AMUNT, RIU AVALL van ser un exemple d'això. Carme Pons, Eva Campomar i Elisa Bernat, entre altres companys i companyes, es van bolcar en construir relats plens de vida. I això queda per a la història literària, cultural i artística de la nostra terra i d'estes lluites. Reeditar aquests contes esgotats és un altre projecte que tenim moltes ganes de fer tan prompte sigue possible.
Te l'esperança que algun dia l'Ebre baixe amb els Sediments que li fan falta per a la seua conservació?
Crec que ho farà per les bones o per les males. La natura és més forta que nosaltres. És millor que sigue per les bones, pel nostre bé.
Qui frena que no siga així?
Com a espècie i com a societat, en general, estem sent extremadament invasius, colonitzem massa la natura, en fem un ús excessiu. Quan algú tira voluntàriament un plàstic o una burilla al medi natural porta a l'extrem la mala educació. Los problemes del Delta de l'Ebre són un detall, una mostra dels problemes d'adaptació que l'ésser humà està demostrant per habitar el planeta. De vegades pensem que som lo més evolucionat de l'univers i en realitat vivim situacions involucionistes, com ara transportar frenèticament mercaderies que no són necessàries, simplement perquè hi ha lucre. O la revoltant obsolescència programada, que és un menyspreu a la natura: reduir la vida útil de les coses per fer més negoci. Al riu passa el mateix, el lucre passa per davant de la seguretat, del medi ambient i de tot.
Ja en vau escriure un llibre divulgatiu' Terra Presa'. Com recordeu la creació d'aquell llibre i que vau descobrir baixant amb barca de perxar des de Fontibre fins al Delta?
"Terra presa" i tota esta lluita tenen l'origen en un amic meu que és un visionari, una persona sensible i amb una clarividència fora del comú, Josep Polet. Ell ens va proposar la primera experiència fluvial per fer memòria de l'expulsió injusta dels moriscos. Vam fer el documental per al Taller.doc: "400 anys després" i vam xalar tant vivint dins del riu i a les seues vores que l'any següent vam crear una experiència des de Fontibre ajuntant-nos a Ecologistes en Acció. Vam poder deixar mòbils de banda, entrar una mica al ritme del sol, sentir la força del riu per viatjar, escoltar-lo, olorar-lo, estimar-lo. L'aigua és salut. I és també per tot això que tinc una empresa de caiacs, i donant-li alguna volta més vas a l'inici i tot això és poesia, és allò bell pel qual val la pena viure. Això i les persones que tenen la sensibilitat de respectar-ho i gaudir-ho. El sagrat és la natura. I la "Terra presa" són els presos polítics del Delta de l'Ebre. Part del sagrat està empresonat, part està viu i part està mort. Però la natura és més forta que nosaltres. Ella pot ser sense nosaltres. Viceversa no hi ha manera.
Sou optimistes amb el futur del Delta de l'Ebre? Arribarem a temps de salvar-lo?
Veient l'enfocament dels governs i dels sectors que dominen l'economia és difícil visualitzar un canvi de rumb del sistema polític i econòmic a curt termini. En tot cas, crec que estem començant una nova era on l'escassetat dels recursos reduirà el consumisme. I caldrà tornar a algunes pràctiques poderoses dels nostres orígens però no com una festa sinó com una obligació i una millor forma de viure, una millor adaptació a les possibilitats del planeta. Mentre farem aquest camí el delta no desapareixerà; si queda parcialment submergit estarà allà esperant temps millors. Al final la natura guanya i si ens adaptem ens podrem quedar.
La lluita per la Defensa del Riu a través de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i associacions com Sediments fa molts anys que segueix activa. Com hi podem continuar col·laborant la ciutadania, ara que ha passat l'època de les grans mobilitzacions per l'Ebre, els transvasaments i la resta d'amenaces que viu el riu?
Els moviments socials tenen més força com més persones aporten els seus coneixements i energies per fer-los grans. Qui vulgue compartir part del seu temps pot apropar-se a nosaltres i qui mos vulgue donar suport també ho pot fer donant suport a projectes com el Verkami de LA GRAN RIUADA.
Les dues Plataformes us complementeu o era necessari abordar la lluita per la recuperació dels Sediments per separat?
Sí, ens complementem. Els membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre ens van suggerir que per tirar endavant esta lluita calia un grup de persones per treballar específicament el tema. Es pot veure al documental "Sediments" a la primera escena on vam presentar la Campanya pels Sediments l'1 de febrer de 2015. Nosaltres també ho tenim clar i ho hem portat a la pràctica perquè sabem que és impossible que un grup reduït de persones pugui treballar en profunditat en diferents fronts, perquè cada front és complex i requereix molts esforços. Ara la "Taula del Delta" està fent això amb la gestió del litoral: ajuntaments i comunitats de regants treballen específicament la gestió del litoral. El problema és que han deixat de banda la gestió de l'aigua i dels sediments. Perquè les administracions sí que tenen recursos humans i econòmics per abordar els problemes de manera holística. El que falta és voluntat política per canviar els hàbits de la CHE i d'Endesa. Estes lluites requereixen estudis diferenciats, però quan es reclamen les actuacions necessàries des de les institucions s'hauria de reclamar amb la mateixa força la gestió adequada de l'aigua i dels sediments que una gestió adequada del litoral. Per als moviments socials sempre serà important deixar espai a relleus generacionals i energètics, és a dir, que persones amb energia renovada vinguen a participar i aporten projectes nous, noves vies de lluita. I les institucions haurien de fer cas al món científic i als moviments socials, i no mirar només per interessos econòmics a curt termini.
Josep Juan Segarra (La Ràpita 1984) Periodista, antropòleg, mestre i doctor en Antropologia Social i Cultural. Impulsor del projecte Poesia Surf i Kaiak. Coordinador de la Campanya pels Sediments i membre de l'Associació Sediments. Xalador versàtil que es va despertar sabent que havia somiat un conte, el va escriure al moment i ha aconseguit finançament de l'Ajuntament d'Amposta per remunerar una mica les fantàstiques il·lustracions d'Agustí Sousa, i la profunditat musical de Maria Mingorance, Isabelle Laudenbach, Lia Sampai, Adrià Pagès, Laura Guarch i Chris Murphy.
Com es gesta la creació del seu nou llibre 'La Gran Riuada'?
Som l'Associació Sediments i lluitem per defensar el riu, el Delta de l'Ebre i la seua gent recuperant una part de l'aigua i dels sediments que estan atrapats als embassaments i que seguiran quedant empresonats si no millora la gestió de la Conca de l'Ebre i del seu Delta. Naveguem riu amunt i riu avall en l'edició de llibres des de fa alguns anys col·laborant amb activistes independents, ONG, museus, camps d'aprenentatge, ajuntaments, biblioteques, llibreries, cooperatives i fundacions sense ànim de lucre. Dit això, un dia vaig assistir a la darrera xerrada en línia d'Antoni Canicio per al cicle de conferències de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Canicio va parlar de les grans riuades i el tema em va fascinar. Vaig anar a dormir i em vaig despertar sentint que havia somiat un conte i que havia d'escriure aquella història perquè el meu imaginari era més ric amb ella i volia expandir-la. Pel que fa als valors pedagògics: el llibre tracta sobre la importància de respectar la natura, viure-la amb cura, entendre-la, admirar-la. Los poders transformadors de l'aigua i de la terra poden ser sorprenents perquè hi ha esdeveniments que poden arribar, però que mai hem vist. Conèixer aquests poders i deixar-los fluir ens pot ajudar a navegar cap al futur. Hi ha revolucions que arriben a bon port, com quan formem part d'una GRAN RIUADA, perquè res la pot parar, és millor fluir amb ella.
A quin públic va dirigit i amb quina finalitat didàctica?
És un conte infantil amb vocació de ser atractiu per a totes les edats perquè no infantilitza als infants sinó que els pressuposem imaginació i alta capacitat d'anàlisi. Il·lustracions i text estan pensats per enriquir l'imaginari col·lectiu reflexionant sobre temes rellevants per al nostre territori com el període de retorn centenari de les grans riuades.
Josep Juan Segarra durant la presentació del llibre a Amposta Foto: Cedida
Agustí Sousa hi posa les il·lustracions. Cal posar imatges a les paraules per fer més entenedora la situació mediambiental que vivim al tram final de l'Ebre?
Exacte. James Clifford reflexionava sobre l'antropologia i va dir que de vegades la poesia és molt més capaç de parlar de situacions i d'emocions que no pas un llenguatge més objectiu. Hi ha una il·lustració de LA GRAN RIUADA que em fascina especialment, on veig la unió de pluja i muntanya per fer un riu de xocolate. La pluja acaricia o esgarrapa a la muntanya i és així com naixen i es mantenen els deltes del món.
Heu creat un micromecenatge amb el llibre 'La Gran Riuada'. Com funcionarà. Com podem participar-hi i on es destinaran els diners?
Sabem que lluitem contra gegants, i per a fer-ho necessitem el suport del poble, per això us demanem que compreu anticipadament el nou llibre que us hem preparat, al preu de 12 euros (despeses d'enviament incloses). Pot ser un regal molt interessant per a Nadal! I el Verkami ja està obert: https://www.verkami.com/projects/34089-la-gran-riuada
Aquí es pot comprar anticipadament el llibre i abans del 15 de desembre tenim previst enviar-lo a tots los mecenes. També hi ha diferents recompenses especials gràcies a la gentilesa d'empreses com Deltaic, Delta Polet, Lo Pati d'Agustí, Deltacleta o Poesia Surf i Kaiak que hem cedit algunes de les nostres experiències gratuïtament per a formar part del Verkami i obtenir fons. I hi han molt bones ofertes per a biblioteques, llibreries i altres punts de venda que poden comprar 10 llibres a 8 euros la unitat i vendre'ls a 12. Tenim un primer objectiu: poder portar LA GRAN RIUADA a impremta de proximitat (1000 exemplars). El cost d'això és superior a 3000 euros i ens falten 2000 euros per aconseguir-ho. I un objectiu principal: seguirem amb el mateix criteri a l'hora d'invertir els recursos de l'Associació Sediments; els beneficis de les publicacions que hem impulsat fins ara els hem destinat a contractar dos informes d'experts que generen nou coneixement (escrit, audiovisual, etc.) per sustentar la denúncia que hem interposat contra Endesa per risc catastròfic a la presa de Riba-roja i la petició d'extinció de la concessió de Flix, entre altres aspectes. En primer lloc, l'informe de Cèsar González Cebollada (Universidad de Zaragoza) sobre la situació de perill en què creiem que es troben les preses del tram final de l'Ebre. En segon lloc, l'informe de Pedro Brufao Curiel (Universidad de Extremadura) sobre la caducitat de les concessions de les hidroelèctriques i els incompliments normatius que presumptament està cometent Endesa.
Portada del llibre Foto: Cedida
Esta setmana es feia públic que l'Associació Sediments es presentaria com a acusació particular en la querella que van portar a la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona contra la companyia Endesa, per la falta de manteniment de la presa de l'embassament de Riba-roja d'Ebre? Com a entitat teniu esperança que prospere?
Sí, tenim esperança perquè tenim molts arguments jurídics potents, tenim moltes raons socials i ambientals, i procurem que la democràcia sigue alguna cosa més que una paraula buida de contingut. Lluitarem i veurem què passa. Així, qui voldrà lluitar després ho farà a partir de més precedents on agafar-se. No es tracta només de posar una denúncia. Quan contractem un informe de qualitat aquell treball genera coneixement perquè siguem una societat més informada i amb més capacitat d'actuar. I no es tracta només d'un tràmit administratiu o penal, per arribar lluny cal una societat informada i amb capacitat de mobilitzar-se.
Quines irregularitats té d’Endesa amb el territori?
Al llibre "Terra presa" explico algunes d'estes irregularitats. Per exemple, Endesa hauria d'entregar a l'estat un 25% de l'energia produïda als embassaments del tram final de l'Ebre. Però no ho fa, se salta parts dels contractes de concessió, i ningú li exigeix complir estes parts. Tanmateix, pensem que la seguretat de les preses tampoc és la que hauria de ser perquè no hi ha informes de l'estat de les preses i la mateixa companyia ha admès que no fan proves dels desaigües de fons amb càrrega d'aigua. És a dir, mai han fet passar aigua pels desaigües de fons i diuen que només ho farien en una situació d'emergència. Creiem que això és inadmissible, no s'ha d'esperar a una emergència... A més les preses retenen la major part de l'aigua i dels sediments que haurien d'arribar al Delta per mantenir-lo viu. I Endesa en lloc d'actuar per reduir els impactes ambientals el que fa és tirar pilotes fora, igual que els diferents governs, cap d'ells està lluitant com hauria de ser per garantir un bon estat del riu i del delta. Aquests actors, sumats a la CHE, són reticents a fer buidatges periòdics de l'embassament de Riba-roja durant episodis de riuada, per exemple, que és el mètode més econòmic de gestió de sediments perquè és la mateixa força de la riuada qui els posa en moviment i els transporta.
Pla general dels participants a la Marxa dels Sediments amb una pancarta que reclama una millor gestió dels sediments a les preses de l'Ebre, sobre la presa del pantà de Riba-roja. Foto: Anna Ferràs (ACN)
Per qui encara no conegue Sediments quin és el leitmotiv de l'entitat?
Procurem generar coneixement i actuar per defensar el riu, el delta i la seua gent. Partim de la base que som natura i si abusem de la natura ens destruïm. La gran riuada és un relat d’esperança i d’humilitat. Creiem que som a temps de fer confluir les nostres forces amb les energies superiors de la natura. Però ens cal humilitat i pedagogia en què tot allò natural que ens transcendeix ja ho va fer en el passat i ho farà en el futur. És la història dels rius i les muntanyes. Dels animals i les plantes. De les grans riuades excepcionals de xocolate cada cent anys. Dels deltes que d’elles depenen. De les sequeres i del temps que cura i ensenya, i que també mor i naix. És un conte sobre l’aigua i la terra que no obeeixen ordres, que avui semblen haver desaparegut i demà poden semblar excessius. Però aquesta és la natura de la natura. Lo sol ponent i la lluna plena. I la història, que no acaba, s’atura a l’origen de tot: la revolta del riu, La gran riuada.
A través de codis QR, es poden escoltar tres cançons, dues fetes per a aquesta història, de Lia Sampai i Adrià Pagès, i la de Maria Mingorance i Isabelle Laudenbach, i la cançó 'Sediments' Laura Guarch i Chris Murphy. Com valores la participació de cada un dels artistes en el llibre?
Això és un aspecte que m'emociona molt, escoltar estes cançons, perquè des del 2015, quan vam crear la Campanya pels sediments, l'imaginari sobre la terra del riu i del delta ha crescut exponencialment. Laura Guarch va obrir la llauna musical amb la cançó "Sediments" que explica tot això amb la poesia de la lletra i de la música. Ara amb LA GRAN RIUADA he aconseguit finançament de l'Ajuntament d'Amposta per pagar les il·lustracions i la gravació de les noves cançons escrites per Lia i per Maria. Llavors el món de l'art segueix amplificant els nostres crits i pintant-los amb colors i notes noves. Los contes RIU DE XOCOLATE i RIU AMUNT, RIU AVALL van ser un exemple d'això. Carme Pons, Eva Campomar i Elisa Bernat, entre altres companys i companyes, es van bolcar en construir relats plens de vida. I això queda per a la història literària, cultural i artística de la nostra terra i d'estes lluites. Reeditar aquests contes esgotats és un altre projecte que tenim moltes ganes de fer tan prompte sigue possible.
Te l'esperança que algun dia l'Ebre baixe amb els Sediments que li fan falta per a la seua conservació?
Crec que ho farà per les bones o per les males. La natura és més forta que nosaltres. És millor que sigue per les bones, pel nostre bé.
Qui frena que no siga així?
Com a espècie i com a societat, en general, estem sent extremadament invasius, colonitzem massa la natura, en fem un ús excessiu. Quan algú tira voluntàriament un plàstic o una burilla al medi natural porta a l'extrem la mala educació. Los problemes del Delta de l'Ebre són un detall, una mostra dels problemes d'adaptació que l'ésser humà està demostrant per habitar el planeta. De vegades pensem que som lo més evolucionat de l'univers i en realitat vivim situacions involucionistes, com ara transportar frenèticament mercaderies que no són necessàries, simplement perquè hi ha lucre. O la revoltant obsolescència programada, que és un menyspreu a la natura: reduir la vida útil de les coses per fer més negoci. Al riu passa el mateix, el lucre passa per davant de la seguretat, del medi ambient i de tot.
Ja en vau escriure un llibre divulgatiu' Terra Presa'. Com recordeu la creació d'aquell llibre i que vau descobrir baixant amb barca de perxar des de Fontibre fins al Delta?
"Terra presa" i tota esta lluita tenen l'origen en un amic meu que és un visionari, una persona sensible i amb una clarividència fora del comú, Josep Polet. Ell ens va proposar la primera experiència fluvial per fer memòria de l'expulsió injusta dels moriscos. Vam fer el documental per al Taller.doc: "400 anys després" i vam xalar tant vivint dins del riu i a les seues vores que l'any següent vam crear una experiència des de Fontibre ajuntant-nos a Ecologistes en Acció. Vam poder deixar mòbils de banda, entrar una mica al ritme del sol, sentir la força del riu per viatjar, escoltar-lo, olorar-lo, estimar-lo. L'aigua és salut. I és també per tot això que tinc una empresa de caiacs, i donant-li alguna volta més vas a l'inici i tot això és poesia, és allò bell pel qual val la pena viure. Això i les persones que tenen la sensibilitat de respectar-ho i gaudir-ho. El sagrat és la natura. I la "Terra presa" són els presos polítics del Delta de l'Ebre. Part del sagrat està empresonat, part està viu i part està mort. Però la natura és més forta que nosaltres. Ella pot ser sense nosaltres. Viceversa no hi ha manera.
La Marxa pels Sediments al Pantà de Riba-roja Foto Foto: Josep Juan Segarra
Sou optimistes amb el futur del Delta de l'Ebre? Arribarem a temps de salvar-lo?
Veient l'enfocament dels governs i dels sectors que dominen l'economia és difícil visualitzar un canvi de rumb del sistema polític i econòmic a curt termini. En tot cas, crec que estem començant una nova era on l'escassetat dels recursos reduirà el consumisme. I caldrà tornar a algunes pràctiques poderoses dels nostres orígens però no com una festa sinó com una obligació i una millor forma de viure, una millor adaptació a les possibilitats del planeta. Mentre farem aquest camí el delta no desapareixerà; si queda parcialment submergit estarà allà esperant temps millors. Al final la natura guanya i si ens adaptem ens podrem quedar.
Lo riu és vida, aigua i sediments! Foto: Il·lustrador: Agustí Sousa
La lluita per la Defensa del Riu a través de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) i associacions com Sediments fa molts anys que segueix activa. Com hi podem continuar col·laborant la ciutadania, ara que ha passat l'època de les grans mobilitzacions per l'Ebre, els transvasaments i la resta d'amenaces que viu el riu?
Els moviments socials tenen més força com més persones aporten els seus coneixements i energies per fer-los grans. Qui vulgue compartir part del seu temps pot apropar-se a nosaltres i qui mos vulgue donar suport també ho pot fer donant suport a projectes com el Verkami de LA GRAN RIUADA.
Les dues Plataformes us complementeu o era necessari abordar la lluita per la recuperació dels Sediments per separat?
Sí, ens complementem. Els membres de la Plataforma en Defensa de l'Ebre ens van suggerir que per tirar endavant esta lluita calia un grup de persones per treballar específicament el tema. Es pot veure al documental "Sediments" a la primera escena on vam presentar la Campanya pels Sediments l'1 de febrer de 2015. Nosaltres també ho tenim clar i ho hem portat a la pràctica perquè sabem que és impossible que un grup reduït de persones pugui treballar en profunditat en diferents fronts, perquè cada front és complex i requereix molts esforços. Ara la "Taula del Delta" està fent això amb la gestió del litoral: ajuntaments i comunitats de regants treballen específicament la gestió del litoral. El problema és que han deixat de banda la gestió de l'aigua i dels sediments. Perquè les administracions sí que tenen recursos humans i econòmics per abordar els problemes de manera holística. El que falta és voluntat política per canviar els hàbits de la CHE i d'Endesa. Estes lluites requereixen estudis diferenciats, però quan es reclamen les actuacions necessàries des de les institucions s'hauria de reclamar amb la mateixa força la gestió adequada de l'aigua i dels sediments que una gestió adequada del litoral. Per als moviments socials sempre serà important deixar espai a relleus generacionals i energètics, és a dir, que persones amb energia renovada vinguen a participar i aporten projectes nous, noves vies de lluita. I les institucions haurien de fer cas al món científic i als moviments socials, i no mirar només per interessos econòmics a curt termini.