30
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
18:26h
Una ofrena als nostres avantpassats. La màxima expressió de l'impuls de la memòria ibèrica. Després de dos anys de pandèmia, torna amb més força que mai el festival Tyrika d'Alcanar, organitzat i finançat per l’Ajuntament del municipi, amb el suport de l’Associació de Mestresses de Casa d’Alcanar i la col·laboració d'entitats del municipi. I mantenint el canvi d'ubicació a l'Ermita del Remei que es va dur a terme en l’última edició precovid. Tota una batuta d'exposicions, tallers, animacions, d’artesania i del tradicional mercat, visites teatralitzades, exhibicions i jocs, units de diversos espectacles que permeten reviure intensament i submergir-nos en la història del territori.
Sempre se'ns ha dit que aquí al territori, orient i occident entren en contacte mitjançant els grecs que arriben a Empúries. Però segons les excavacions de David Garcia resulta que els fenicis havien arribat a les nostres costes i havien entrat en contacte amb els ibers pràcticament 300 anys abans. Sempre s’ha posat el focus en Empúries, grecs i romans, però aquí, fa més de dos segles, pràcticament tres, els ibers ja tenien contacte, relacions comercials, intercanvis culturals i influències provinents d'orient. "Això canvia una mica el que s'havia donat per fet, i pensem que cal reivindicar-ho, que la gent vagi adquirint consciència, que tothom es senti una mica partícip, orgullós i entengui la importància dels avantpassats de la nostra història", explica Montfort.
La fusió del món antic i el modern: Les Nits de Tyrika
Què passaria si la cultura ibèrica ancestral i la primera edat del ferro tinguessin accés a la música electrònica actual? L'atractiu més arriscat d'enguany és, sens dubte, Les Nits de Tyrika, una proposta que fusionarà la cultura, els rituals i la idiosincràsia ibers amb l'audiovisual, la tecnologia i els formats d'avantguarda. Un viatge de 25 segles al passat de la mà de vuit artistes de diferents disciplines quatre espectacles electrònics d’alta intensitat, resultant de tres mesos de preparació. A través de les performances es pretén reinterpretar la cultura i explicar com vivien i es relacionaven els seus integrants, sobretot redescobrint esta part més nocturna i fosca relacionada amb temes de rituals, espiritualitat.
"Una mica, tirar-nos a la piscina i a veure com ho veu la gent i com reaccionarà, però la veritat és que és una aposta xula, un projecte que ens fa molta il·lusió; que esperem que funcione i li puguem donar continuïtat els propers anys perquè completa molt l'oferta del festival, que fins ara estava molt centrada en la part diürna i de reconstrucció", manifesta Montfort, que recalca l'important que és per l'entitat tirar al davant una iniciativa tan experimental.
El divendres, 30 de setembre, a les 19:30 h, el bell mig del jaciment de la Moleta del Remei serà testimoni d'espectacles com "Cerimònia", el set exclusiu plasticomusical de Balfa i Flakoners, que captaran sons, textures i colors per reflexionar sobre el llegat artístic i cultural dels ibers. També d'actuacions com la de Juanita Ramírez & PauPi amb la seua vessant de sessions downtempo de sonoritats africanes, orientals, celtes i americanes, o la de Martí Guillem + Avelino Saavedra, que volen oferir un concert únic, que han anomenat Taat, ple de sorpreses visuals i fantasies auditives.
A partir de les 00:00 la vetllada neoibèrica viatjarà a l'escenari Plaça del mirador d'Alcanar, de la mà de Cró!, un quartet de Vigo que desplegaran el seu directe, ferotge i despietat però alhora subtil i minuciós, de la mà del rock, vessant jazz, música clàssica, free, hardcore. L'espectacle que tindrà l'honor de tancar la jornada serà el del valencià PanDemian, un viatge creixent i cruixent de textures electròniques inspirades per un hipotètic agermanament dels poblats ibers d'Alcoi i Alcanar.
Reivindicar l'orgull de poble, el patrimoni i la civilització
Tal com indica Montfort, el pilar del festival Tyrika seguix tres metes concretes. La primera, de portes endins: reivindicar 'orgull de poble, el sentit de pertinença a un col·lectiu. "Sobretot, tenint en compte tot el que es va destapant any rere any, les novetats arran les excavacions que es van fent a Sant Jaume, que ens diuen que resulta que el que hi ha aquí és molt més important del que es pensava i està fentrepensar, escriure i reescriure molt del que es donava per fer dels ibers", declara Montfort.
Per tant, la segona finalitat és valorar este llegat del municipi, per reivindicar Alcanar com a destí turístic a través del "ganxo del patrimoni". De fet, és una de les estratègies que es duen a terme a través de l'oficina de turisme, per adquirir més presència i rellevància com a atractiu a visitar de portes enfora, per a ciutadans d'altres municipis amb curiositat o interès pel món iber.
I la tercera meta és donar importància a la cultura ibèrica i preibèrica, "que una mica ha quedat engolida pel temps i bastant tapada pels que van venir després, tan grecs com romans, que han tingut molta més presència a l'imaginari col·lectiu, segurament arran dels referents cinematogràfics i la literatura", afirma Montfort. En específic, es reivindica el paper dels íbercabons, la tribu que vivia a la zona de les Terres de l'Ebre, petjada dels quals encara és visible. A través de tallers i xerrades es reclama que a poc a poc vagin tenint el seu lloc a la història.
.jpg)
Enguany arriba "l'enigma de la llengua ibèrica", a través del MAC
El festival Tyrika s’emmarca en les activitats del 22è Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que cada any, per al primer cap de setmana d'octubre, presenta una oportunitat per conèixer els avantpassats, organitzant activitats per atreure milers de visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya. Des del MAC, cada any es proposa un fil conductor; en este cas, l'enigma de la llengua ibèrica. En l'edició passada o van ser "les xarxes de comunicació i comerç de la societat ibèrica" i en l'anterior "el menjar i la beguda ibers".
"Natros el festival Tyrika el fem caure dins del cap de setmana iber que s'organitza des de MAC. Abans no era així, però ens dona una dimensió i una publicitat a través de la promoció que fan en l'àmbit català. Enguany el fil conductor és l'escriptura i llenguatge, i una part important dels tallers estan relacionats en este fil conductor, per donar-li coherència. Fem una aposta important per la causa ibera, i des del museu ens ho valoren molt i estan contents que un municipi s'ho prenga tan seriosament, amb una programació cuidada, amb cert criteri i bon gust", enraona Montfort.
Tyrika en el context nacional
“Festivals ibers a Catalunya no n'hi ha tants i tants”. Tal com explica Montfort, el portaveu d'ERC- AM, des de l'organització de Tyrika, fa tres anys van fer un intercanvi amb la gent d'Ullastret, "un jaciment importantíssim, on tenen molta faena avui en dia, des del MAC estan molt implicats, i tenen un finançament important", ens explica Montfort. A Ullastret, un petit municipi de 500 habitants, vivia fa segles la tribu ibèrica dels indigets, i es du a terme el Festival Indika.
"Tot i que el poble és molt menudet i no té res a veure amb Alcanar, fan un festival molt xulo, molt treballat, on la gent s'implica molt. El vam anar a veure, ens va agradar molt. Són un referent de com s'han de fer les coses, com es treballen i sobretot per l'experiència que tenen. La gent d'Ullastret de fet, ens van visitar fa tres anys i van quedar molt sorpresos i impressionats pel que havíem muntat en molt poc temps i, de fet, van participar en l'últim festival. Enguany per qüestió d'agenda no han pogut, però hi ha complicitat, bona relació, i tenim objectius compartits. Està bé que ens miren en bons ulls i valoren positivament la feina que fem natros, perquè natros valorem molt i mos agrada molt el que fan ells", conclou el regidor.
Alcanar, referent de la cultura iber a Catalunya
Alcanar és referent pel seu patrimoni iber. El jaciment de La Moleta Del Remei va ser dels primers que es va excavar, i dels que van aportar moltíssima informació, i es seguix documentant informació sobre esta residència fortificada de Sant Jaume d’Alcanar.
Des del Grup de Recerca de Protohistòria i Arqueologia de la URV, que són els que estan duent a terme les excavacions, cada any es replantegen i reescriuen tot el que s'havia donat per fet i el que es donava per assentat d'esta civilització ibera. Esta civilització estava molt més evolucionada i avançada del que es creia, a nivell d'organització política i de sistemes de producció. Era una societat molt més moderna, que tenia interacció amb els pobles que venien d'orient, com els fenicis, amb els quals hi havia un contacte molt intens que es va produir molt més abans que els grecs arribessin a la zona d'Empúries. La qual cosa es detecta mitjançant influències en l'arquitectura, en la forma d'elaborar determinats recipients, una ceràmica que provenia d'orient, i no té comparació en cap altra zona de la península, i molta influència inclús en temes com la religió. Per la qual cosa es creu, cada vegada més, que els fenicis van estar instal·lats al territori.
"Tot allò que es donava per sabut sobre els ibers, com una societat de pastors i pagesos, que de tant en tant teixien, comença a quedar ja una mica superat, i resulta que també eren comerciants, que tenien sistemes de producció avançats, que articulaven vies de comerç amb les tribus d'Aragó. És tot més complex i avançat del que es creia. No ho diem nosaltres, ho diuen des de la URV, que el que s'està descobrint avui a Alcanar és el rovellet de l'ou de tota la investigació que hi ha al voltant del món iber. I penso que si és així, toca contribuir des de les administracions a reivindicar i posar el nostre granet d'arena a escala divulgativa per posar-ho en valor", afirma Montfort.
Un públic heterogeni, divers i múltiple
Des de l'organització remen en diferents direccions per arribar al màxim de públic possible. Per una banda, es tracta d'un tipus de festival orientat a un públic familiar, amb molts nens, parelles i gent gran. "Al final pot venir qui vulgui, és per a totes les edats i tothom pot gaudir-ne", ens indica Montfort. "A través de la innovadora proposta Les Nits de Tyrika, es pretén enganxar a un públic diferent, que no és tan habitual en festivals així. Apropar el món iber als consumidors de formats audiovisuals més avançats, als amants de la música, i a la inversa, oferir una nova experiència als amants del món iber. "Intentem guanyar públic nou, i esperem que la resposta sigui, pels inputs que rebem dels coordinadors, positiva, que pugui venir molta gent, i tenir una afluència de públic millor que la de l'última edició", afegix el regidor.
Pel que respecta a la quantitat de visitants en l'última edició precovid, "no tenim números exactes, però segons policia i tècnics de turisme, la percepció és que hi havia tanta, o més gent que per a les Festes del Remei. Els pàrquings estaven plens, els autobusos pujaven i baixaven, i hi havia una gentada, al voltant de 2.500 i 2.800", explica Montfort, que també indica que si bé hi ha molta gent del poble, també participen molts veïns dels pobles del voltant, a 30 o 40 km arreu Catalunya i País Valencià, com Ulldecona, Vinaròs, La Ràpita o Amposta.
Sempre se'ns ha dit que aquí al territori, orient i occident entren en contacte mitjançant els grecs que arriben a Empúries. Però segons les excavacions de David Garcia resulta que els fenicis havien arribat a les nostres costes i havien entrat en contacte amb els ibers pràcticament 300 anys abans. Sempre s’ha posat el focus en Empúries, grecs i romans, però aquí, fa més de dos segles, pràcticament tres, els ibers ja tenien contacte, relacions comercials, intercanvis culturals i influències provinents d'orient. "Això canvia una mica el que s'havia donat per fet, i pensem que cal reivindicar-ho, que la gent vagi adquirint consciència, que tothom es senti una mica partícip, orgullós i entengui la importància dels avantpassats de la nostra història", explica Montfort.
Les Nits de Tyrika mesclen la música electrònica d'avantguarda amb les arrels iberes del territori Foto: Ajuntament d'Alcanar
La fusió del món antic i el modern: Les Nits de Tyrika
Què passaria si la cultura ibèrica ancestral i la primera edat del ferro tinguessin accés a la música electrònica actual? L'atractiu més arriscat d'enguany és, sens dubte, Les Nits de Tyrika, una proposta que fusionarà la cultura, els rituals i la idiosincràsia ibers amb l'audiovisual, la tecnologia i els formats d'avantguarda. Un viatge de 25 segles al passat de la mà de vuit artistes de diferents disciplines quatre espectacles electrònics d’alta intensitat, resultant de tres mesos de preparació. A través de les performances es pretén reinterpretar la cultura i explicar com vivien i es relacionaven els seus integrants, sobretot redescobrint esta part més nocturna i fosca relacionada amb temes de rituals, espiritualitat.
"Una mica, tirar-nos a la piscina i a veure com ho veu la gent i com reaccionarà, però la veritat és que és una aposta xula, un projecte que ens fa molta il·lusió; que esperem que funcione i li puguem donar continuïtat els propers anys perquè completa molt l'oferta del festival, que fins ara estava molt centrada en la part diürna i de reconstrucció", manifesta Montfort, que recalca l'important que és per l'entitat tirar al davant una iniciativa tan experimental.
El divendres, 30 de setembre, a les 19:30 h, el bell mig del jaciment de la Moleta del Remei serà testimoni d'espectacles com "Cerimònia", el set exclusiu plasticomusical de Balfa i Flakoners, que captaran sons, textures i colors per reflexionar sobre el llegat artístic i cultural dels ibers. També d'actuacions com la de Juanita Ramírez & PauPi amb la seua vessant de sessions downtempo de sonoritats africanes, orientals, celtes i americanes, o la de Martí Guillem + Avelino Saavedra, que volen oferir un concert únic, que han anomenat Taat, ple de sorpreses visuals i fantasies auditives.
A partir de les 00:00 la vetllada neoibèrica viatjarà a l'escenari Plaça del mirador d'Alcanar, de la mà de Cró!, un quartet de Vigo que desplegaran el seu directe, ferotge i despietat però alhora subtil i minuciós, de la mà del rock, vessant jazz, música clàssica, free, hardcore. L'espectacle que tindrà l'honor de tancar la jornada serà el del valencià PanDemian, un viatge creixent i cruixent de textures electròniques inspirades per un hipotètic agermanament dels poblats ibers d'Alcoi i Alcanar.
Les Nits de Tyrika Foto: Ajuntament d'Alcanar
Reivindicar l'orgull de poble, el patrimoni i la civilització
Tal com indica Montfort, el pilar del festival Tyrika seguix tres metes concretes. La primera, de portes endins: reivindicar 'orgull de poble, el sentit de pertinença a un col·lectiu. "Sobretot, tenint en compte tot el que es va destapant any rere any, les novetats arran les excavacions que es van fent a Sant Jaume, que ens diuen que resulta que el que hi ha aquí és molt més important del que es pensava i està fentrepensar, escriure i reescriure molt del que es donava per fer dels ibers", declara Montfort.
Per tant, la segona finalitat és valorar este llegat del municipi, per reivindicar Alcanar com a destí turístic a través del "ganxo del patrimoni". De fet, és una de les estratègies que es duen a terme a través de l'oficina de turisme, per adquirir més presència i rellevància com a atractiu a visitar de portes enfora, per a ciutadans d'altres municipis amb curiositat o interès pel món iber.
I la tercera meta és donar importància a la cultura ibèrica i preibèrica, "que una mica ha quedat engolida pel temps i bastant tapada pels que van venir després, tan grecs com romans, que han tingut molta més presència a l'imaginari col·lectiu, segurament arran dels referents cinematogràfics i la literatura", afirma Montfort. En específic, es reivindica el paper dels íbercabons, la tribu que vivia a la zona de les Terres de l'Ebre, petjada dels quals encara és visible. A través de tallers i xerrades es reclama que a poc a poc vagin tenint el seu lloc a la història.
Foto: Ajuntament d'Alcanar
Enguany arriba "l'enigma de la llengua ibèrica", a través del MAC
El festival Tyrika s’emmarca en les activitats del 22è Cap de Setmana Ibèric de la Ruta dels Ibers, organitzat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, que cada any, per al primer cap de setmana d'octubre, presenta una oportunitat per conèixer els avantpassats, organitzant activitats per atreure milers de visitants als jaciments ibèrics de tot Catalunya. Des del MAC, cada any es proposa un fil conductor; en este cas, l'enigma de la llengua ibèrica. En l'edició passada o van ser "les xarxes de comunicació i comerç de la societat ibèrica" i en l'anterior "el menjar i la beguda ibers".
"Natros el festival Tyrika el fem caure dins del cap de setmana iber que s'organitza des de MAC. Abans no era així, però ens dona una dimensió i una publicitat a través de la promoció que fan en l'àmbit català. Enguany el fil conductor és l'escriptura i llenguatge, i una part important dels tallers estan relacionats en este fil conductor, per donar-li coherència. Fem una aposta important per la causa ibera, i des del museu ens ho valoren molt i estan contents que un municipi s'ho prenga tan seriosament, amb una programació cuidada, amb cert criteri i bon gust", enraona Montfort.
Tyrika en el context nacional
“Festivals ibers a Catalunya no n'hi ha tants i tants”. Tal com explica Montfort, el portaveu d'ERC- AM, des de l'organització de Tyrika, fa tres anys van fer un intercanvi amb la gent d'Ullastret, "un jaciment importantíssim, on tenen molta faena avui en dia, des del MAC estan molt implicats, i tenen un finançament important", ens explica Montfort. A Ullastret, un petit municipi de 500 habitants, vivia fa segles la tribu ibèrica dels indigets, i es du a terme el Festival Indika.
"Tot i que el poble és molt menudet i no té res a veure amb Alcanar, fan un festival molt xulo, molt treballat, on la gent s'implica molt. El vam anar a veure, ens va agradar molt. Són un referent de com s'han de fer les coses, com es treballen i sobretot per l'experiència que tenen. La gent d'Ullastret de fet, ens van visitar fa tres anys i van quedar molt sorpresos i impressionats pel que havíem muntat en molt poc temps i, de fet, van participar en l'últim festival. Enguany per qüestió d'agenda no han pogut, però hi ha complicitat, bona relació, i tenim objectius compartits. Està bé que ens miren en bons ulls i valoren positivament la feina que fem natros, perquè natros valorem molt i mos agrada molt el que fan ells", conclou el regidor.
Alcanar, referent de la cultura iber a Catalunya
Alcanar és referent pel seu patrimoni iber. El jaciment de La Moleta Del Remei va ser dels primers que es va excavar, i dels que van aportar moltíssima informació, i es seguix documentant informació sobre esta residència fortificada de Sant Jaume d’Alcanar.
Des del Grup de Recerca de Protohistòria i Arqueologia de la URV, que són els que estan duent a terme les excavacions, cada any es replantegen i reescriuen tot el que s'havia donat per fet i el que es donava per assentat d'esta civilització ibera. Esta civilització estava molt més evolucionada i avançada del que es creia, a nivell d'organització política i de sistemes de producció. Era una societat molt més moderna, que tenia interacció amb els pobles que venien d'orient, com els fenicis, amb els quals hi havia un contacte molt intens que es va produir molt més abans que els grecs arribessin a la zona d'Empúries. La qual cosa es detecta mitjançant influències en l'arquitectura, en la forma d'elaborar determinats recipients, una ceràmica que provenia d'orient, i no té comparació en cap altra zona de la península, i molta influència inclús en temes com la religió. Per la qual cosa es creu, cada vegada més, que els fenicis van estar instal·lats al territori.
"Tot allò que es donava per sabut sobre els ibers, com una societat de pastors i pagesos, que de tant en tant teixien, comença a quedar ja una mica superat, i resulta que també eren comerciants, que tenien sistemes de producció avançats, que articulaven vies de comerç amb les tribus d'Aragó. És tot més complex i avançat del que es creia. No ho diem nosaltres, ho diuen des de la URV, que el que s'està descobrint avui a Alcanar és el rovellet de l'ou de tota la investigació que hi ha al voltant del món iber. I penso que si és així, toca contribuir des de les administracions a reivindicar i posar el nostre granet d'arena a escala divulgativa per posar-ho en valor", afirma Montfort.
Les nits de Tyrika Foto: Ajuntament d'Alcanar
Un públic heterogeni, divers i múltiple
Des de l'organització remen en diferents direccions per arribar al màxim de públic possible. Per una banda, es tracta d'un tipus de festival orientat a un públic familiar, amb molts nens, parelles i gent gran. "Al final pot venir qui vulgui, és per a totes les edats i tothom pot gaudir-ne", ens indica Montfort. "A través de la innovadora proposta Les Nits de Tyrika, es pretén enganxar a un públic diferent, que no és tan habitual en festivals així. Apropar el món iber als consumidors de formats audiovisuals més avançats, als amants de la música, i a la inversa, oferir una nova experiència als amants del món iber. "Intentem guanyar públic nou, i esperem que la resposta sigui, pels inputs que rebem dels coordinadors, positiva, que pugui venir molta gent, i tenir una afluència de públic millor que la de l'última edició", afegix el regidor.
Pel que respecta a la quantitat de visitants en l'última edició precovid, "no tenim números exactes, però segons policia i tècnics de turisme, la percepció és que hi havia tanta, o més gent que per a les Festes del Remei. Els pàrquings estaven plens, els autobusos pujaven i baixaven, i hi havia una gentada, al voltant de 2.500 i 2.800", explica Montfort, que també indica que si bé hi ha molta gent del poble, també participen molts veïns dels pobles del voltant, a 30 o 40 km arreu Catalunya i País Valencià, com Ulldecona, Vinaròs, La Ràpita o Amposta.