L'impactant vol rasant de l'astor que s'endú els dos polls d'àguila calçada del seu niu al Port

El rapinyaire, resident al Parc Natural dels Ports ataca fins en dues ocasions el niu de les àguiles calçades i s'emporta les cries per alimentar el seu niu

L'astor arriba al niu de les àguiles calçades dels Ports i s'emporta una cria
L'astor arriba al niu de les àguiles calçades dels Ports i s'emporta una cria | Parc Natural dels Ports
Aguaita.cat
21 de juny del 2022
Actualitzat a les 12:34h
L'astor és una espècie d'ocell de rapinya semblant a l'esparver i molt emprat en falconeria. És la rapinyaire més ràpida i amb més maniobrabilitat dins del bosc.

L'astor és un rapinyaire forestal resident al Parc Natural dels Ports. Hi ha una parella d'astors que nidifica en un bosc pròxim; en esta època de l'any té polls volanders que ha d'alimentar. És per això que de tant en tant les càmeres de seguiment de les àguiles calçades capten els atacs de l'astor cap a les seues cries.

En les darreres setmanes l'astor del Parc Natural dels Ports ha buidat el niu en dues ocasions. Com es veu en el vídeo un el dissabte 18 de juny arriba amb el seu vol rasant i captura el poll gran i l'endemà torna per emportar-se al més menut.

Veiem una tercera visita al més pur estil defensa territorial on l'àguila calçada i l'astor es barallen fins a fer caure unes branques, més amunt del niu.






L'estratègia de l'astor és la mateixa dels altres anys. Amb la seua major agilitat en el vol dintre del bosc, fa fora la femella del niu, torna ràpidament i captura un dels polls.
Tant l'astor com l'àguila calçada són depredadors situats al capdamunt de la cadena alimentària. Totes dues són espècies protegides i, tot i que la calçada és d'interès comunitari a la UE, cap de les dues es considera amenaçada a Catalunya.

L'astor és la rapinyaire més ràpida i amb més maniobrabilitat dins del bosc, després de l'esparver (Accipiter nisus). Un astor pot caçar tota una jornada, en qualsevol tipus de terreny, capturant igual de bé el pèl que la ploma.Rapinyaire diürna de mida mitjana. Amb una envergadura d'uns 110 cm i una longitud d'uns 52 cm. Ales arrodonides i cua llarga. Dors marró grisenc, pit i ventre amb ratlles transversals. En els joves, el color és marró amb taques verticals.

Distribució

A l'estiu viuen al nord d'Europa i d'Àsia, i a la tardor baixen cap al sud i a l'Àfrica del nord. També habita les regions temperades de Nord-amèrica. Estès per tot el territori català durant tot l'any. No present a les illes Balears.

Hàbitat

Molt forestal

ç Característiques

Ocell molt discret, força difícil de veure, inclús molt més que el seu parent més petit: l'esparver (Accipiter nisus).Mida mitjana, similar a un aligot. El seu cos és similar al d'un falcó, tot i que està emparentat amb les àligues (F.accipitridae) per la forma del cap i bec, dits més aviat curts, i urpes molt fortes que utilitzen per matar a la seva presa exercint pressió (a diferència dels autèntics falcons que desnuquen a les seves preses amb el bec). Les característiques facials més evidents que el diferencia dels falcons, són les taques blanques per sobre dels ulls, una cella molt marcada i el color de l'iris groc o taronja (en falcons els ulls són negres).És un formidable caçador de bosc, ales amples i curtes i cua llarga que un cop localitzada la presa la persegueix a gran velocitat i destresa, amb vols curts, però plens de sobresalts i emocions: des de sota si es tracta d'un ocell o bé en vols molt rasants si és un petit mamífer. La femella és molt més grossa que el mascle. Nidifica en arbres, construeix grans nius o aprofita vells nius de còrvids o d'aligots.

Alimentació

Petits i mitjans mamífers, però és un gran caçador aeri. Les preses preferides són els ocells, sobretot els tudons.Estat de conservació en l'àmbit estatal i autonòmicLa seva amenaça és causada per la destrucció dels boscos dels quals depenen les seves preses. Esta va ser una de les causes de desaparició al Regne Unit. Actualment, ja ha tornat a aquest país a causa de reintroduccions.A Espanya catalogat com a preocupació menor (LC).A Catalunyacatalogat com a proper a l'amenaça.