17
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
11:55h
El juliol del 2018, el Serveid’Endocrinologia iNutrició de l’Hospital de Tortosa VergedelaCinta va incorporar a la seva cartera de servei els dispositius de monitoratgedeglucosa intersticial en pacients amb diabetis tipus 1, d’acord amb la inclusió d’aquests sistemes a la cartera de servei.
El procediment, inicialment es feia en sessions grupals, i actualment es fa amb dues sessions per pacient: una grupal i una individual
La primera sessió grupal, de 3 hores de durada, inclou el repàs de la dieta, l’explicació de la dieta per racions i de la lectura nutricional d’etiquetes, formació tècnica sobre els monitors, i finalment, la col·locació d’aquests en els pacients.
Una setmana després, es fa una sessió individual amb el pacient per a aprofundir en els coneixements adquirits per aquest, adaptar la seua pauta d’insulina i resoldre dubtes que s’hagin pogut derivar.
Ambdues sessions les realitzen l’equip d’infermeres educadores del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’HTVC. Posteriorment, el pacient té visita amb l’endocrinòleg.
S’utilitzen dos tipus de monitors. Per una banda, el monitoratge continu de la glucosa (MCG) que mostra a temps real el valor de glucèmia intersticial, així com la direcció i la velocitat de canvi d’aquesta, mitjançant fletxes de tendència. Es pot fer servir tant amb múltiples dosis subcutànies, com integrat a teràpia amb infusió contínua subcutània d’insulina. Pot requerir calibratge i porta sistemes d’alarmes d’hipoglucèmia i hiperglucèmia, que en cas d’arribar a l’objectiu establert avisarà al pacient.
Per una altra banda, hi ha el monitoratge “flash” de la glucosa (MFG) amb el que la lectura de glucèmia intersticial s’obté “a demanda”, únicament quan el pacient aproxima el monitor al sensor. Mostra també les fletxes de tendència del canvi de glucèmia i la gràfica de les últimes hores. No requereix calibratge, i també, porta alarmes d’hipoglucèmia i d’hiperglucèmia.
El 94,3% dels pacients candidats a portar aquests sistemes, que tenen al Servei d’Endocrinologia de l’HTVC, ja han començat amb el procediment. I d’aquests, el 13% estan amb teràpia amb infusor subcutani continu d’insulina (ISCI), dels quals, més de la meitat van amb sistemes de nansa tancada, també anomenat, sistema de pàncrees artificial, que integra una bomba d’insulina amb el monitor continu de glucosa en temps real, i un algoritme de control que determina la inclusió basal d’insulina per part de la bomba, en funció de les lectures de glucèmia per mantenir la glucosa en els valors objectius.
El metge responsable escull la millor teràpia adaptada en els pacients candidats a aplicar l’ISCI. A aquests se’ls hi imparteix una formació individual sobre la diabetis, i se’ls hi col·loca. Posteriorment, hi ha un seguiment personalitzat durant 1-2 mesos, presencial i telemàtic, per tal d’adquirir tots els coneixements necessaris per al funcionament d’estos sistemes.
El procediment, inicialment es feia en sessions grupals, i actualment es fa amb dues sessions per pacient: una grupal i una individual
La primera sessió grupal, de 3 hores de durada, inclou el repàs de la dieta, l’explicació de la dieta per racions i de la lectura nutricional d’etiquetes, formació tècnica sobre els monitors, i finalment, la col·locació d’aquests en els pacients.
Una setmana després, es fa una sessió individual amb el pacient per a aprofundir en els coneixements adquirits per aquest, adaptar la seua pauta d’insulina i resoldre dubtes que s’hagin pogut derivar.
Ambdues sessions les realitzen l’equip d’infermeres educadores del Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’HTVC. Posteriorment, el pacient té visita amb l’endocrinòleg.
S’utilitzen dos tipus de monitors. Per una banda, el monitoratge continu de la glucosa (MCG) que mostra a temps real el valor de glucèmia intersticial, així com la direcció i la velocitat de canvi d’aquesta, mitjançant fletxes de tendència. Es pot fer servir tant amb múltiples dosis subcutànies, com integrat a teràpia amb infusió contínua subcutània d’insulina. Pot requerir calibratge i porta sistemes d’alarmes d’hipoglucèmia i hiperglucèmia, que en cas d’arribar a l’objectiu establert avisarà al pacient.
Per una altra banda, hi ha el monitoratge “flash” de la glucosa (MFG) amb el que la lectura de glucèmia intersticial s’obté “a demanda”, únicament quan el pacient aproxima el monitor al sensor. Mostra també les fletxes de tendència del canvi de glucèmia i la gràfica de les últimes hores. No requereix calibratge, i també, porta alarmes d’hipoglucèmia i d’hiperglucèmia.
El 94,3% dels pacients candidats a portar aquests sistemes, que tenen al Servei d’Endocrinologia de l’HTVC, ja han començat amb el procediment. I d’aquests, el 13% estan amb teràpia amb infusor subcutani continu d’insulina (ISCI), dels quals, més de la meitat van amb sistemes de nansa tancada, també anomenat, sistema de pàncrees artificial, que integra una bomba d’insulina amb el monitor continu de glucosa en temps real, i un algoritme de control que determina la inclusió basal d’insulina per part de la bomba, en funció de les lectures de glucèmia per mantenir la glucosa en els valors objectius.
El metge responsable escull la millor teràpia adaptada en els pacients candidats a aplicar l’ISCI. A aquests se’ls hi imparteix una formació individual sobre la diabetis, i se’ls hi col·loca. Posteriorment, hi ha un seguiment personalitzat durant 1-2 mesos, presencial i telemàtic, per tal d’adquirir tots els coneixements necessaris per al funcionament d’estos sistemes.