Llanxes artesanals i empreses de logística reobren la línia entre Marroc i l'Ebre als narcotraficants

No sempre coneixen les carreteres estretes del Delta de l’Ebre, i menys conduint un camió de gran longitud en un revol tancat, amb presses i de fosca nit. Per això solen buscar la col·laboració de la població local, si no, corren el risc de fer cap a l’arrossal. Això és el que li va passar al transportista, poc avesat al terreny, que conduïa entre Amposta i Deltebre el passat mes de març. El va anar a socórrer qui menys volia, la Guàrdia Civil. Als agents els va resultar sospitós el nerviosisme, la zona, la nit, tot. En la inspecció de la càrrega, voilà, va aparèixer una altra narcollanxa, dotze metres d’eslora, tres motors de gran potència. Des de l’estiu del 2021 fins ara n’han intervingut 13 d'estes embarcacions a la demarcació de Tarragona i l’Ebre. Els cossos policials sostenen que el narcotràfic ha tornat amb el dinamisme que exhibia a finals del segle passat i principis de l’actual, però d’una altra manera. Noves formes, noves embarcacions, sovint de  fabricació “artesanal”, empreses de logística per organitzar les sortides i els desembarcaments...

De fet, el tràfic d’haixix no s’acaba mai del tot. Canvien les lleis, la tecnologia i els recursos per combatre’l, i això provoca un canvi de rutes, d’estratègia, de modus operandi, però seguix, i en els últims mesos, amb les modificacions legislatives i l’increment de la vigilància al sud peninsular, les rutes dels narcos tornen a posar rumb al Delta de l’Ebre en el seus itineraris d’entrada de droga a Europa. Què ha canviat per a que tornen? I ara, com ho fan?
 
Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil expliquen que des que la pressió policial ha augmentat al sud d’Espanya, algunes organitzacions s’han desplaçat des de les costes d’Andalusia fins a les costes catalanes. Tot i que Andalusia, per raons òbvies de proximitat amb el nord d’Àfrica, és la zona predilecta per als actors d’esta activitat il·legal, s’han anat veient obligats a desplaçar els centres d’operacions des del sud costa amunt. Va passar al revés quan a la primera dècada del segle la pressió s’havia accentuat al Delta. Llavors, amb el desplegament del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), van caure les aprehensions en desembarcaments, però van augmentar en carreteres de la costa mediterrània com l’A-7 i l’AP-7. Si operen des de Catalunya, a més, s’estalvien també molts quilòmetres per carretera fins arribar a la resta de països europeus. A més, l’orografia del Delta sempre els ha anat bé: “Les grans extensions de platges totalment planes i lluny de les zones urbanitzades fan que siga una zona perfecta per poder realitzar desembarcaments durant les nits. Estes característiques particulars permeten a les organitzacions vigilar el lloc on està prevista la descàrrega i detectar qualsevol presència policial a molta distància”, expliquen els Mossos.

A bord de les embarcacions, una petita tripulació. El pilot és qui més cobra, i mai abandona la barca. La resta de tripulants, carreguen i descarreguen entre 2.000 i 3.000 quilos d'haixix, les quantitats més habituals per viatge. No tots els paquets són sempre per al mateix client. A l'exterior, unes inicials o noms en clau indiquen el destinatari. En arribar al destí, està preparada la "guarderia" on queda la droga fins que s'entrega.

​Narcollanxes artesanals

D’altra banda, els últims canvis legislatius els assetgen més, i com a mínim dificulten la logística. A finals de l’any 2018 es va aprovar un Reial Decret que prohibia i limitava l’ús de les embarcacions semirígides d’alta velocitat que no tinguen justificació recreativa o esportiva, entre altres excepcions. En concret, estan prohibides les que tenen menys de 8 metres d’eslora però una potència igual o superior a 150 quilowats, totes les de més de 8 metres d’eslora, i també totes les embarcacions si hi ha “indicis racionals que hi ha  la intenció d’usar-les per cometre o facilitar un acte de contraban”. Pot ser un “indici racional”, per exemple, que no estiga registrada i matriculada –al Registre Especial d’Operadors d’Embarcacions Neumàtiques i Semirrígides d’Alta Velocitat», ubicat a l’Agencia Tributaria-, haver estat manipulada o navegar sense les llums reglamentàries (amb tota una sèrie d’excepcions).

Fins aleshores resultava molt difícil actuar contra les organitzacions criminals que empren estes embarcacions, perquè era freqüent intervenir-les quan ja havien dipositat la mercaderia o quan en el transcurs d'una persecució els gèneres eren llançats a la mar. En estos casos resultava especialment complex procedir administrativament o penal contra els patrons i tripulants, i les embarcacions continuaven sent utilitzades per les organitzacions criminals una vegada i una altra. “L’incompliment d’esta norma suposa que siguen considerades mercaderies prohibides i, donat l’alt valor de les embarcacions, ara implica un delicte de contraban”, apunten els Mossos. Ara es poden comissar quan són detectades encara que no porten droga o tabac a l’interior, la qual cosa està comportant efectivament un augment de les aprehensions.
 
En conseqüència, però, “esta nova reglamentació també ha fet que les llanxes que utilitzen per al tràfic passen a ser construïdes, emmagatzemades i transportades de manera il·lícita”, argumenten. Dit d’una altra manera, per evitar el control i registre, els propis grups de narcotraficants establixen vincles amb especialistes en la construcció de les embarcacions que els resulten més adequades. La majoria es fabriquen a Galícia i moltes també es construïxen o amaguen a Portugal, on no estan prohibides. “Algunes són comercials però la gran majoria són artesania pura, res de fabricació industrial, la qual cosa no implica que no estiguen molt ben equipades i preparades per cobrir llargues travessies i a tota velocitat”, apunten fonts de la Guàrdia Civil. Són embarcacions llargues, amb motors que superen els 1.000 cavalls de potència, per fer la ruta en una nit.

Viatges d'anada i tornada

A Galícia i a Portugal per exemple adquiria les seues embarcacions la important organització criminal dedicada al narcotràfic que la Guàrdia Civil va desarticular el passat mes d’abril a Tarragona. En esta operació, a la qual van anomenar DRIFT, van detindre “el considerat com el major responsable del tràfic d’haixix a Catalunya durant l’últim any”, sosté el cos policial. Portaven les llanxes des de Galícia i el país veí fins a Cambrils, on disposaven d’un “narcotaller” propi. Un mecànic nàutic especialista se n’encarregava de preparar-les per arribar al nord d’Àfrica. “Este modus operandi també és nou: boten les llanxes aquí i buides, les envien al Marroc, i tornen amb la càrrega”, explica la Guàrdia Civil. Una altra novetat : viatge d’anada i tornada. La costa del Delta i tarragonina solia ser tradicionalment punt de destí, ara també ho és de partida. En el cas d’esta banda, a més de fer servir les narcollanxes per transportar droga per a la pròpia organització, també ho feien per a altres que puguéssen pagar els seus serveis. Així que podien ben bé com una empresa de "logística i paqueteria", però amb una mercaderia ben delicada. L’operació DRIFT va permetre a l’abril detindre 32 persones (a Alacant, Tarragona, Barcelona, Múscia, Balears i França), també es van incautar 5 narcollanxes valorades en 900.000 euros i més de 5.700 kg d’haixix, amb un valor que superava els 19 milions d’euros.  
  
Al març, diverses unitats policials van colpejar una altra organització criminal, en este cas assentada al Delta de l’Ebre, que feia labors pròpies d’una empresa de serveis i logística, dedicada a facilitar a altres la botadura de narcollanxes i a facilitar allò que necessitaven altres grups per introduir la droga a la costa tarragonina. Aprofitant el seu coneixement de la zona, proporcionaven les “gomes”, que botaven a la desembocadura de l'Ebre, els facilitaven el combustible, els queviures, l'emmagatzematge i l'allotjament de les tripulacions. Fins i tot oferien un servei de seguretat per a no ser detectats per cossos policials durant els preparatius o les sortides. Un servei pràcticament complet. Esta operació, anomenada MAIUS, va permetre detindre 19 persones, es van intervindre cinc narcollanxes més, valorades en 900.000 euros igualment, i una partida d'haixix de 2.275 quilos valorat en quatre milions i mig d'euros.
 
Enguany els Mossos ja porten intervinguts 3.000 kg en dos actuacions del CME al Delta de l’Ebre. L'any 2020, en l'anomenat Cas Zori, van aprehendre més d’11.500kg d’haixix que eren transportats amb velers des de les costes marroquines fins a Líbia amb destí final a Europa. Una complexa investigació portada a terme entre la DIC del CME i l'Agència Tributària  i dirigida pel Jutjat d’Instrucció  1 de Tortosa, que va permetre desmantellar una gran organització amb 23 detinguts. La major part dels seus integrants estaven ubicats a les Terres de l’Ebre. La Guàrdia Civil, en l’últim any, ha confiscat 15.000 kilos de "xocolata" a la demarcació, incloent operacions amb ramificacions a altres punts d’Espanya.