Vuitanta entitats ebrenques se sumen al Pacte territorial pel Dret a Decidir

Les Terres de l'Ebre prenen part activa en la lluita pels drets i llibertats dels catalans | Els signants han dut a terme un acte públic a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa

Sílvia Berbís
25 de juliol del 2014
Alguns dels representants d'entitats signants del Pacte, en l'acte que ha tingut lloc avui a Tortosa.
Alguns dels representants d'entitats signants del Pacte, en l'acte que ha tingut lloc avui a Tortosa. | Joan Revillas
Alguns dels representants d'entitats signants del Pacte, en l'acte que ha tingut lloc avui a Tortosa. Foto: Joan Revillas

Més de 3.000 entitats d’arreu de Catalunya han subscrit ja el Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Les Terres de l’Ebre irrompen amb nom propi com a força territorial de primer ordre per encaixar com a espai de confluència i protagonista en esta reivindicació nacional d’un dret democràtic i alhora, per reivindicar el seu paper actiu en la lluita pels drets i llibertats dels catalans. Una vuitantena d’entitats, associacions i ajuntaments ebrencs han signat ja el seu compromís pel Pacte territorial pel Dret a Decidir, una resposta social que just ha començat i que s’ha escenificat este matí en un acte al que han acudit mig centenar de representants d’estes entitats signants. La cita, a la sala petita de l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, ha estat presidida per la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, i també ha comptat amb la presència del del representant de les Terres de l’Ebre de l’ANC, Marcel Guiu.

L’acte, però, ha volgut donar veu també, a més de a Dolors Queralt, presidenta d’Òmnium a Terres de l’Ebre, i a quatre representants comarcals del Pacte: Anton Monner, per part de la Terra Alta; Marc Mur, per la Ribera d’Ebre; Viqui Almuni, del Montsià i Josep Bayerri, del Baix Ebre. Este últim ha esta l’encarregat de situar el procès en el seu context històric, tot recordant els intents anteriors, mai reeixits, de reivindicació nacional, i el paper que les forces progresistes van voler donar a les Terres de l’Ebre com a eix vertebrador de la realitat cultural dels països catalans, enfront a la recança de la ‘dreta tortosina’. En part, l’esperit i les idees del Congrès Nacional de Cultura Catalana que va tenir lloc a Tortosa l’any 77, es recupera per situar l’Ebre a la palestra per aportar el seu dinamisme. “No ens podem tornar a equivocar”, han apuntat Bayerri i Monner. Almuni per la seua banda ha destacat la importancia de l’associacionisme i el món cultural en el treball en interés comú, mentre que Mur ha instat la ciudadania a participar activament en el procés esvaïnt els dubtes dels indecisos de cara a participar en la consulta que ha de tenir lloc el 9N.

La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, en el seu parlament. Foto: Joan Revillas

“Treballar junts pel nostre futur ens fa feliços en el present”, ha declarat Casals durant la signatura, encoratjant alhora a tots els assistents a “seguir treballant plegats per poder votar el pròxim 9 de novembre”.

El manifest que se n’ha encarregat de llegar Dolors Queralt, expresa el compromís de les Terres de l’Ebre a “difondre i garantir els valors democràtics del dret a decidir com a expressió i fonament de la participació ciutadana directa en els afers col·lectius de gran transcendencia”. Així mateix, es marca coma objectius, entre altres, “ crear un espai de debat i diàleg permanent sobre el dret a decidir; i facilitar el debat democràtic que comporta l’exercici del dret a decidir, garantint que el dret a ser consultat comporte també el dret a defensar la posició que cadascú considere més convenient”.

Avui també s’ha presentat el web www.dretadecidirterresdelebre.cat, Una 
plataforma des d’on tothom podrà sumar-se al Pacte i seguir-ne el procés.