05
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
18:33h
Les torxes de la planta de biogàs que l’empresa Biometagas La Galera SL va posar en marxa per primera vegada el 16 d’agost del 2020 cremen combustible per un valor de 100.00 euros mensuals. És només el 20% del que podria produïr la planta si no operés en contenció com ara. I la planta de biometà, construïda el 2016 com un salt endavant per depurar el biogàs i aconseguir un producte més net, està aturada. I això en plena crisi de combustible i tot i la urgència de fer el canvi energètic a les renovables. Han de cremar el gas que produïxen perquè no li poden donar sortida tot i tenir-lo fins i tot venut. Ho impedixen des de fa gairebé mesos les traves administratives per autoritzar la construcció d’un gasoducte de només un quilòmetre de longitud que envie el biometà produït des de la planta d’este municipi del Montsià fins al punt de connexió d’Enagas. La recent modificació de la Llei d’Hidrocarburs del 98, publicada fa 5 dies al Butlletí Oficial de l'Estat, ha obert un bri d’esperança.
Els 36 ramaders i agricultors que van impulsar este projecte transformador i pioner, la primera instal·lació privada a Catalunya i a Espanya d'estes característiques que no només produïx energia renovable sinó que soluciona el problema de 40.000 tones anuals de residus orgànics que de no tindre la planta tindrien una afectació directa en el medi, clamen per una solució urgent. Estan en ple compte enrere i afirmen que si en dos o tres mesos no disposen del gasoducte hauran de desistir del projecte i dixar-lo en mans d’alguna empresa que dispose de més marge de maniobra. Ja n’hi ha algunes que n’estan pendents. De moment, l’empresa dels productors locals hi ha invertit durant dotze anys esforços, sacrificis i diners, concretament 5,5 milions d’inversió, amb 8 ampliacions de capital, i un milió més pagat a Enagàs per a que construís el gasoducte que s'ha encallat.
Biometagas La Galera va sol·licitar el permís a la Direcció General d'Energia del Departament d'Acció Climàtica el passat mes de juny com a projecte de transport. La Generalitat va fer la consulta a la subdirecció general d’Hidrocarburs estatal sobre si tenien les competències per autoritzar o no, i el ministeri va traslladar a la qüestió l’advocacia de l’Estat. “La resposta va ser que correspon al Ministeri quan es tracta, com era el cas, d’una conducció de més de 60 bars de pressió –el gasoducte de connexió en requeriria 73-“, afirma el director territorial d'Acció Climàtica a l'Ebre, Jesús Gómez. Els impulsors del projecte però, advertien que la tramitació per part de l'administració espanyola es podria allargar durant un any o un any i mig, posant en risc la viabilitat financera del projecte. Jugaven, a més a més, en contra de la Llei d'Hidrocarburs del 98, obsoleta, perquè no preveia la possibilitat d'injectar biometà a la xarxa de transport. La proposta del ministeri traslladada a la Generalitat va ser refer els tràmits com a projecte de distribució i no de transport, "reduint la pressió d’enviament del gas a menys de 60 bars i aplicant un mecanisme per augmentar la pressió just abans de la connexió a la xarxa d’Enagàs". Una manera d'esquivar el buit legal que implicava més temps, més diners i les agulles del rellotge que sense massa demora marcarien la inviabilitat del projecte, almenys a mans dels impulsors actuals, avançant sense aturador.
Al desembre, el grup del PSC-Units al Parlament va presentar una proposta de resolució a la Cambra que instava urgentment al Govern català a resoldre els tràmits administratius que impedixen que l'empresa puga comercialitzar el gas que produït, tot afirmant que la solució i la resposta administrativa l’havia de donar la Generalitat, donat que, segons els socialistes, per salvar la manca de regulació en la normativa autonòmica en este tipus d’autoritzacions, el que podia fer és “aplicar el sistema de Declaració Responsable en la qual una entitat certificadora certifiqués la idoneïtat del projecte i la seua execució”. La proposta, que vessava la responsabilitat sobre el govern català, va ser rebutjada amb 7 vots a favor (a favor 7 PSC, Comuns, Vox i Ciutadans, i els 8 en contra d’ERC i Junts, i l’abstenció de la CUP. ERC va presentar una esmena per interpel·lar als organisme reguladors en matèria d’energia (la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Ministeri per a la Transició Ecològica) per a que legislen urgentment per tal de garantir els objectius del Full de Ruta del Biogàs (...) i mentrestant, a treballar per una solució de manera urgent entre les administracions i la CNMC que garantisca el marc regulatori que done seguretat a les empreses que injectaran biometà a la xarxa de transport d’Enagàs. Quedava palesa al Parlament la disputa política sobre les competències d'actuació, mentre els impulsors de la planta seguien la discussió amb desesperança.
El passat 30 de març, el BOE publicava una modificació de la norma del 98 que obre una escletxa de llum. “Els consumidors, així com els productors de gasos renovables, podran construir les línies directes pels seus propis mitjans o sol·licitar la seua construcció a una empresa transportista o a l’empresa distribuïdora amb autorització administrativa a la zona. Amb independència a la seua pressió màxima de disseny, la tramitació d’estes instal·lacions correspondrà a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma per on passen, excepte quan en travessen més d’una, l’autorització de la qual correspondrà a l’Administració General de l’Estat”, exposa el redactat de la modificació legislativa.
“Pensem que esta modificació pot desencallar el projecte, ara podem tramitar com a gasoducte de transport tal com estava i esperem que la Generalitat done la llicència però estem en temps de descompte, ens queden dos o tres mesos de capacitat d’aguant i arribarem al màxim, però cal actuar amb urgència o no serem a temps de fer front a més pèrdues”, ha explicat a l’Aguaita.cat Albert Martínez, el gerent de l’empresa.
"Si ens podem mantindre com a propietaris seren capaços de gestionar els nostres residus i generarem beneficis d'esta gestió, mentre que si la planta passa a unes altres mans haurem d'assumir els costos que ens marquen!, advertix.
De moment, la planta de biometà seguix aturada, i la de biogas opera a contenció per poder rebre algun ingrès de la gestió dels residus d'alguna fàbrica de la zona.
Els 36 ramaders i agricultors que van impulsar este projecte transformador i pioner, la primera instal·lació privada a Catalunya i a Espanya d'estes característiques que no només produïx energia renovable sinó que soluciona el problema de 40.000 tones anuals de residus orgànics que de no tindre la planta tindrien una afectació directa en el medi, clamen per una solució urgent. Estan en ple compte enrere i afirmen que si en dos o tres mesos no disposen del gasoducte hauran de desistir del projecte i dixar-lo en mans d’alguna empresa que dispose de més marge de maniobra. Ja n’hi ha algunes que n’estan pendents. De moment, l’empresa dels productors locals hi ha invertit durant dotze anys esforços, sacrificis i diners, concretament 5,5 milions d’inversió, amb 8 ampliacions de capital, i un milió més pagat a Enagàs per a que construís el gasoducte que s'ha encallat.
Biometagas La Galera va sol·licitar el permís a la Direcció General d'Energia del Departament d'Acció Climàtica el passat mes de juny com a projecte de transport. La Generalitat va fer la consulta a la subdirecció general d’Hidrocarburs estatal sobre si tenien les competències per autoritzar o no, i el ministeri va traslladar a la qüestió l’advocacia de l’Estat. “La resposta va ser que correspon al Ministeri quan es tracta, com era el cas, d’una conducció de més de 60 bars de pressió –el gasoducte de connexió en requeriria 73-“, afirma el director territorial d'Acció Climàtica a l'Ebre, Jesús Gómez. Els impulsors del projecte però, advertien que la tramitació per part de l'administració espanyola es podria allargar durant un any o un any i mig, posant en risc la viabilitat financera del projecte. Jugaven, a més a més, en contra de la Llei d'Hidrocarburs del 98, obsoleta, perquè no preveia la possibilitat d'injectar biometà a la xarxa de transport. La proposta del ministeri traslladada a la Generalitat va ser refer els tràmits com a projecte de distribució i no de transport, "reduint la pressió d’enviament del gas a menys de 60 bars i aplicant un mecanisme per augmentar la pressió just abans de la connexió a la xarxa d’Enagàs". Una manera d'esquivar el buit legal que implicava més temps, més diners i les agulles del rellotge que sense massa demora marcarien la inviabilitat del projecte, almenys a mans dels impulsors actuals, avançant sense aturador.
Al desembre, el grup del PSC-Units al Parlament va presentar una proposta de resolució a la Cambra que instava urgentment al Govern català a resoldre els tràmits administratius que impedixen que l'empresa puga comercialitzar el gas que produït, tot afirmant que la solució i la resposta administrativa l’havia de donar la Generalitat, donat que, segons els socialistes, per salvar la manca de regulació en la normativa autonòmica en este tipus d’autoritzacions, el que podia fer és “aplicar el sistema de Declaració Responsable en la qual una entitat certificadora certifiqués la idoneïtat del projecte i la seua execució”. La proposta, que vessava la responsabilitat sobre el govern català, va ser rebutjada amb 7 vots a favor (a favor 7 PSC, Comuns, Vox i Ciutadans, i els 8 en contra d’ERC i Junts, i l’abstenció de la CUP. ERC va presentar una esmena per interpel·lar als organisme reguladors en matèria d’energia (la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i el Ministeri per a la Transició Ecològica) per a que legislen urgentment per tal de garantir els objectius del Full de Ruta del Biogàs (...) i mentrestant, a treballar per una solució de manera urgent entre les administracions i la CNMC que garantisca el marc regulatori que done seguretat a les empreses que injectaran biometà a la xarxa de transport d’Enagàs. Quedava palesa al Parlament la disputa política sobre les competències d'actuació, mentre els impulsors de la planta seguien la discussió amb desesperança.
El passat 30 de març, el BOE publicava una modificació de la norma del 98 que obre una escletxa de llum. “Els consumidors, així com els productors de gasos renovables, podran construir les línies directes pels seus propis mitjans o sol·licitar la seua construcció a una empresa transportista o a l’empresa distribuïdora amb autorització administrativa a la zona. Amb independència a la seua pressió màxima de disseny, la tramitació d’estes instal·lacions correspondrà a l’òrgan competent de la Comunitat Autònoma per on passen, excepte quan en travessen més d’una, l’autorització de la qual correspondrà a l’Administració General de l’Estat”, exposa el redactat de la modificació legislativa.
“Pensem que esta modificació pot desencallar el projecte, ara podem tramitar com a gasoducte de transport tal com estava i esperem que la Generalitat done la llicència però estem en temps de descompte, ens queden dos o tres mesos de capacitat d’aguant i arribarem al màxim, però cal actuar amb urgència o no serem a temps de fer front a més pèrdues”, ha explicat a l’Aguaita.cat Albert Martínez, el gerent de l’empresa.
"Si ens podem mantindre com a propietaris seren capaços de gestionar els nostres residus i generarem beneficis d'esta gestió, mentre que si la planta passa a unes altres mans haurem d'assumir els costos que ens marquen!, advertix.
De moment, la planta de biometà seguix aturada, i la de biogas opera a contenció per poder rebre algun ingrès de la gestió dels residus d'alguna fàbrica de la zona.