15
de juliol
del
2014
El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs presentat per Banca Mare Nostrum contra una sentència del Jutjat de Primera Instància 4 d'Amposta (ratificada per l'Audiència Provincial de Tarragona) que anul·lava el contracte de swap hipotecari subscrit entre una empresa i Caixa d'Estalvis del Penedès.
La sentència considera que l'absència del preceptiu test d'idoneïetat permet “pressumir l'error excusable” en el consentiment per part del client afectat i, per tant, justifica l'anul·lació del contracte.
“Presentar una swap com una assegurança contra el risc de pujada dels tipus d'interès indueix per sí mateix a l'error de qui rep tal assessorament". Amb esta meridiana claredat s'expressa la resolució de la Sala Civil del Tribunal Suprem que desestima el recurs de cassació interposat per Banc Mare Nostrum en qualitat de successora de Caixa Penedès contra les successives sentències que anul·laven el contracte de “collar del tipus d'interès” (una de les diferents denominacions que reben els swaps) subscrit per una empresa.
La sentència considera provat que l'entitat va desatendre el deure de diligència i bona fe en no complir les obligacions informatives respecte al seu client i la naturalesa del producte ofert, incloent-hi la possibilitat d'haver de fer front a importants pagaments. Així, es constata que Caixa Penedès no va realitzar al seu client el test de idoneïtat definit a la directiva MiFid sense el qual, a criteri del TS, queda provat que l'entitat va incomplir el deure de comprovar si el producte que oferia s'ajustava a les necessitats i expectatives del seu client i, sobretot, si este entenia amb precisió els riscos que assumia amb la contractació del swap. La resolució, doncs, adquireix gran transcendència jurídica per a tots els afectats i afectades, doncs estableix jurisprudència en el sentit que l'absència del test d'idoneïtat -pràctica absolutament habitual- pot ser causa de nul·litat del contracte. Fins ara, la banca recorria moltes de les sentències que la condemnaven per a este producte argumentant, precisament, que la realització d'este test no era requisit obligat per a una correcta comercialització.
Els swaps hipotecaris es van comercialitzar sota la falsa aparença d'assegurances contra possibles pujades del tipus d'interès entre els anys 2006 i 2008 -quan l'Euribor encadenava pujades successives- sense cap altra intenció que assegurar un flux constant d’ingressos per a les entitats emissores tan aviat com l’Euribor comencés a baixar, tal i com els informes interns elaborats per bancs i caixes preveiem que succeiria -i va succeïr- en un futur proper.
En una immensa majoria de casos, la contractació és va fer sense la realització del test d'idoneïetat que el Suprem acaba de considerar imprescindible.
Manca d'informació
Esta manca de diligència i de precisió en la informació subministrada als clients és una veritable constant en el procés de comercialització de collars, swaps i altres diferents denominacions per als anomenats contractes de cobertura del tipus d'interès. Un producte complex i d'elevat risc que a tot l'Estat han subscrit més de 200.000 clients, 30.000 dels quals a Catalunya, i que lluny d'actuar com una assegurança es pot considerar, en paraules del TS, un “contracte d'aposta”.
Els swaps es van oferir per part d'entitats bancàries a empreses i particulars amb préstecs sota la forma d'assegurances contra futures pujades del tipus d'interès en un moment en què l'Euribor experimentava periòdiques pujades que encarien estos préstecs. Suposadament, l'entitat es comprometia a compensar econòmicament el client si l'Euribor se situava per sobre del llindar fixat, però, per contra, la informació proporcionada en els fulletons comercials i els contractes no permetia entendre clarament que en cas que la tendència de l'Euribor revertís i comencés a baixar -tal i com va succeir a finals de 2008- seria el propi client qui hauria d'abonar a importants quantitats econòmiques a l'entitat en compensació. Els swaps, doncs, només van actuar com a assegurances per a les pròpies entitats, que van dissenyar el producte des del coneixement que els oferia les previsions d'evolució de l'Euribor que des de feia temps obraven en el seu poder i que no van compartir amb uns clients que intentaven protegir-se contra possibles encariments dels seus préstecs hipotecaris.
Protegir els clients bancaris
Com en el cas d'altres productes financers complexos que les entitats financeres de l'Estat espanyol han comercialitzat irregularment entre clients minoristes i de perfil conservador, el Tribunal Suprem recorda que la informació proporcionada “no n'hi ha prou que sigui imparcial, clara i no enganyosa, sinó que ha d'incloure de manera comprensible informació adequada sobre riscos associats”. En este sentit, referma l'obligatorietat de les disposicions incloses a la Directiva MiFid que han de protegir el client davant el desequilibri en l'accés a la informació entre entitats i clients i la major capacitat de les primeres per ponderar el risc d'una determinada inversió.
L'incompliment d'este deure protector es fa especialment palès en casos com el que ens ocupa, on l'administrador d'una empresa va acudir a la seva oficina bancària de confiança interessant-se per una assegurança de vida i va sortir amb un swap que va posar en perill la continuïtat del projecte empresarial com a conseqüència de les fortes pèrdues ocasionades.
La sentència considera que l'absència del preceptiu test d'idoneïetat permet “pressumir l'error excusable” en el consentiment per part del client afectat i, per tant, justifica l'anul·lació del contracte.
“Presentar una swap com una assegurança contra el risc de pujada dels tipus d'interès indueix per sí mateix a l'error de qui rep tal assessorament". Amb esta meridiana claredat s'expressa la resolució de la Sala Civil del Tribunal Suprem que desestima el recurs de cassació interposat per Banc Mare Nostrum en qualitat de successora de Caixa Penedès contra les successives sentències que anul·laven el contracte de “collar del tipus d'interès” (una de les diferents denominacions que reben els swaps) subscrit per una empresa.
La sentència considera provat que l'entitat va desatendre el deure de diligència i bona fe en no complir les obligacions informatives respecte al seu client i la naturalesa del producte ofert, incloent-hi la possibilitat d'haver de fer front a importants pagaments. Així, es constata que Caixa Penedès no va realitzar al seu client el test de idoneïtat definit a la directiva MiFid sense el qual, a criteri del TS, queda provat que l'entitat va incomplir el deure de comprovar si el producte que oferia s'ajustava a les necessitats i expectatives del seu client i, sobretot, si este entenia amb precisió els riscos que assumia amb la contractació del swap. La resolució, doncs, adquireix gran transcendència jurídica per a tots els afectats i afectades, doncs estableix jurisprudència en el sentit que l'absència del test d'idoneïtat -pràctica absolutament habitual- pot ser causa de nul·litat del contracte. Fins ara, la banca recorria moltes de les sentències que la condemnaven per a este producte argumentant, precisament, que la realització d'este test no era requisit obligat per a una correcta comercialització.
Els swaps hipotecaris es van comercialitzar sota la falsa aparença d'assegurances contra possibles pujades del tipus d'interès entre els anys 2006 i 2008 -quan l'Euribor encadenava pujades successives- sense cap altra intenció que assegurar un flux constant d’ingressos per a les entitats emissores tan aviat com l’Euribor comencés a baixar, tal i com els informes interns elaborats per bancs i caixes preveiem que succeiria -i va succeïr- en un futur proper.
En una immensa majoria de casos, la contractació és va fer sense la realització del test d'idoneïetat que el Suprem acaba de considerar imprescindible.
Manca d'informació
Esta manca de diligència i de precisió en la informació subministrada als clients és una veritable constant en el procés de comercialització de collars, swaps i altres diferents denominacions per als anomenats contractes de cobertura del tipus d'interès. Un producte complex i d'elevat risc que a tot l'Estat han subscrit més de 200.000 clients, 30.000 dels quals a Catalunya, i que lluny d'actuar com una assegurança es pot considerar, en paraules del TS, un “contracte d'aposta”.
Els swaps es van oferir per part d'entitats bancàries a empreses i particulars amb préstecs sota la forma d'assegurances contra futures pujades del tipus d'interès en un moment en què l'Euribor experimentava periòdiques pujades que encarien estos préstecs. Suposadament, l'entitat es comprometia a compensar econòmicament el client si l'Euribor se situava per sobre del llindar fixat, però, per contra, la informació proporcionada en els fulletons comercials i els contractes no permetia entendre clarament que en cas que la tendència de l'Euribor revertís i comencés a baixar -tal i com va succeir a finals de 2008- seria el propi client qui hauria d'abonar a importants quantitats econòmiques a l'entitat en compensació. Els swaps, doncs, només van actuar com a assegurances per a les pròpies entitats, que van dissenyar el producte des del coneixement que els oferia les previsions d'evolució de l'Euribor que des de feia temps obraven en el seu poder i que no van compartir amb uns clients que intentaven protegir-se contra possibles encariments dels seus préstecs hipotecaris.
Protegir els clients bancaris
Com en el cas d'altres productes financers complexos que les entitats financeres de l'Estat espanyol han comercialitzat irregularment entre clients minoristes i de perfil conservador, el Tribunal Suprem recorda que la informació proporcionada “no n'hi ha prou que sigui imparcial, clara i no enganyosa, sinó que ha d'incloure de manera comprensible informació adequada sobre riscos associats”. En este sentit, referma l'obligatorietat de les disposicions incloses a la Directiva MiFid que han de protegir el client davant el desequilibri en l'accés a la informació entre entitats i clients i la major capacitat de les primeres per ponderar el risc d'una determinada inversió.
L'incompliment d'este deure protector es fa especialment palès en casos com el que ens ocupa, on l'administrador d'una empresa va acudir a la seva oficina bancària de confiança interessant-se per una assegurança de vida i va sortir amb un swap que va posar en perill la continuïtat del projecte empresarial com a conseqüència de les fortes pèrdues ocasionades.