13
de març
del
2022
Actualitzat
a les
10:49h
Crear espais de trobada entre dones, especialment interessants quan trenquen barreres generacionals, és també una estratègia transformadora. Són punts de confluència per reflexionar, per aixecar la veu, per trencar tabús, per replantejar objectius, per enfocar camins, per fer autocrítica, per avançar. Des que el 2018 es va aprovar el II Pla de Polítiques de Dones ençà, l’Ajuntament de Deltebre ha desplegat estos espais de trobada com una manera d’institucionalitzar la lluita feminista i donar eines per empoderar les dones que la volen encapçalar. Espai com el Consell Municipal de Dones, encapçalat per la delegada Rosa Queral.
La regidora d’Igualtat i Gènere de l’Ajuntament de Deltebre, Anna Giménez, explica que “es tracta d’un òrgan transversal, on hi són representants de tots els partits polítics municipals, de les diferents associacions de dones i també dels centres educatius del poble, que configura una base per canviar les coses partint d’un debat participatiu que revisa aquelles qüestions que ens afectes com a societat revisant la mirada androcèntrica que tenim inculcada, una eina per analitzar les dificultats i els problemes i per agafar-nos de les mans i afiançar-nos juntes en el camí de la vida”.
Este òrgan transversal fa girar la roda com a motor per impulsar, garantint la participació ciutadana, les polítiques feministes que s’han de desplegar des del municipi. És un instrument estructural que també genera sinèrgies. Com aquella gota que va fent forat al cap dels anys. En paral·lel, al cap de l’any, també constribuïxen a fer una societat més igualitària accions que s’organitzen en este municipi del delta en motiu de diades commemoratives o reivindicatives com poder ser el 25-N o esta mateixa setmana, el 8M. És en este marc que es va dur a terme el passat dimarts, Dia Internacional de les Dones, la taula rodona “Drets de les dones i justícia social: l’ahir, l’avui i el demà”, que va comptar amb la participació de la restauradora Paca Bonet; la periodista Lluïsa Bertomeu; l’arquitecta i fundadora de Lita B Architects Lita Bertomeu i l’estudiant de primer de Batxillerat de l’Institut de Deltebre Ivon Bertomeu, moderada per la també periodista Leonor Bertomeu.
Una activitat que va atreure un públic nombrós, ja siga presencialment com també a la retransmissió per les xarxes socials, i que va permetre dur a terme un exercici força interessant, en evaluar el rol de la dona des de quatre vessats: el familiar i domèstic, en l’educació, el laboral i en l’àmbit de la salut i els drets reproductors, vist des de la mirada de quatre generacions diferents de dones.
Paca Bonet va narrar l’experiència viscuda per les dones nascudes a la postguerra, quan el model els assignava un paper molt determinat sovint relegat a la maternitat i les cures de la família, mentre que l’home era l’encarregat majoritàriament de portar el jornal a casa. Lluïsa va donar el punt de vista de les filles d’esta generació, la de les dones que han sortit ja a treballar fora de casa, “però encara els homes no hi ha entrat en igualtat de responsabilitats, estem en un bypass”, va afirmar. Lita va exemplificar el perfil de les dones que han prioritzat la professió trencant estereotips, un fet que comporta prejudicis en ocasions provinents de les mateixes dones que no han revisionat una educació potser inconscientment masclista. “Pel fet de ser dona m’he hagut d’esforçar molt més, he hagut de fer un sobreesforç per arribar on arriba un altre home, perquè encara avui els despatxos d’arquitectura tenen el 70% de socis home si només el 30% de sòcies dones quan a les universitats i als col·legis d’arquitectura el repartiment entre gèneres és d’un 50%”. Ivon, la més joves de les participants, va afirmar que tot i que els rols domèstics a casa seua són ja igualitaris, este repartiment equitatiu no està encara globalitzat, depèn de les famílies.
I com en el món de la llar, les quatre dones van narrar també les passes en què s’ha anat avançant en l’educació en la igualtat. Les dones, van explicar, han entrat a les universitats, però els estudis, van denunciar, encara estan poc feminitzats. “Ara comencem a introduir poc a poc les dones als llibres de text”, exposava Ivon.
En l’àmbit laboral resta encara també molt camí per recórrer. Perquè de vegades les dones renuncien al creixement professional precisament perquè el rol domèstic i de cures no és equitatiu, i això té conseqüències en matèria de pobresa, per exemple, en els subsidis quan arriben a l’edat de jubilació, situacions que perpetuen dependències i comporten tornar passes enrere en la lluita feminista.
També es va abordar en la xerrada aspectes relatius a la salut i als drets sexuals i reproductius. Un altre aspecte en el que s’ha avançat molt però seguix estant coix, per exemple per la mirada androcèntrica amb què s’observen les qüestions de salut, o perquè la informació que es dona avui dia als més joves no va acompanyada com caldria també d’una educació sexual plena.
Per tancar, Leonor Bertomeu va demanar el posicionament de com veuen el futur les participants a la taula rodona. En general van coincidir en mostrar-se reticents a l’optimisme. “Hi ha gent molt avançada però també gent, i molts joves, que seguixen molt enrere en este camí”, va dir Paca. “S’ha fet molta lluita i queda molta feina”, segons Lita. “Estem en el camí”, va afirmar Lluïsa, en el sentit que n’hi ha molt recorregut i molt per recórrer”. “Queda molt i entre la generació jove ho veig bastant malament”, va lamentar Ivom.
“No podem dir que la situació és positiva, però moltes persones treballem per revertir-la, començant per les escoles i continuant per les institucions, amb els protocols de lluita contra les violències masclistes, amb serveis d’ajut i acompanyament a les dones, etc., amb la intenció de difondre valors i entendre la vida des del respecte per tal que tothom tinga realment els mateixos drets i responsabilitats”, assegura Anna Giménez.
“La revolució femenina ja ha començat, però falta que els homes s’hi sumen. Lluitem per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”, va afirmar la delegada del Consell de Dones, Rosa Queral.
La regidora d’Igualtat i Gènere de l’Ajuntament de Deltebre, Anna Giménez, explica que “es tracta d’un òrgan transversal, on hi són representants de tots els partits polítics municipals, de les diferents associacions de dones i també dels centres educatius del poble, que configura una base per canviar les coses partint d’un debat participatiu que revisa aquelles qüestions que ens afectes com a societat revisant la mirada androcèntrica que tenim inculcada, una eina per analitzar les dificultats i els problemes i per agafar-nos de les mans i afiançar-nos juntes en el camí de la vida”.
Este òrgan transversal fa girar la roda com a motor per impulsar, garantint la participació ciutadana, les polítiques feministes que s’han de desplegar des del municipi. És un instrument estructural que també genera sinèrgies. Com aquella gota que va fent forat al cap dels anys. En paral·lel, al cap de l’any, també constribuïxen a fer una societat més igualitària accions que s’organitzen en este municipi del delta en motiu de diades commemoratives o reivindicatives com poder ser el 25-N o esta mateixa setmana, el 8M. És en este marc que es va dur a terme el passat dimarts, Dia Internacional de les Dones, la taula rodona “Drets de les dones i justícia social: l’ahir, l’avui i el demà”, que va comptar amb la participació de la restauradora Paca Bonet; la periodista Lluïsa Bertomeu; l’arquitecta i fundadora de Lita B Architects Lita Bertomeu i l’estudiant de primer de Batxillerat de l’Institut de Deltebre Ivon Bertomeu, moderada per la també periodista Leonor Bertomeu.
Les participants a la taula rodona sobre els drets de les dones, amb la regidora Anna Giménez. Foto: Cedida
Una activitat que va atreure un públic nombrós, ja siga presencialment com també a la retransmissió per les xarxes socials, i que va permetre dur a terme un exercici força interessant, en evaluar el rol de la dona des de quatre vessats: el familiar i domèstic, en l’educació, el laboral i en l’àmbit de la salut i els drets reproductors, vist des de la mirada de quatre generacions diferents de dones.
Paca Bonet va narrar l’experiència viscuda per les dones nascudes a la postguerra, quan el model els assignava un paper molt determinat sovint relegat a la maternitat i les cures de la família, mentre que l’home era l’encarregat majoritàriament de portar el jornal a casa. Lluïsa va donar el punt de vista de les filles d’esta generació, la de les dones que han sortit ja a treballar fora de casa, “però encara els homes no hi ha entrat en igualtat de responsabilitats, estem en un bypass”, va afirmar. Lita va exemplificar el perfil de les dones que han prioritzat la professió trencant estereotips, un fet que comporta prejudicis en ocasions provinents de les mateixes dones que no han revisionat una educació potser inconscientment masclista. “Pel fet de ser dona m’he hagut d’esforçar molt més, he hagut de fer un sobreesforç per arribar on arriba un altre home, perquè encara avui els despatxos d’arquitectura tenen el 70% de socis home si només el 30% de sòcies dones quan a les universitats i als col·legis d’arquitectura el repartiment entre gèneres és d’un 50%”. Ivon, la més joves de les participants, va afirmar que tot i que els rols domèstics a casa seua són ja igualitaris, este repartiment equitatiu no està encara globalitzat, depèn de les famílies.
I com en el món de la llar, les quatre dones van narrar també les passes en què s’ha anat avançant en l’educació en la igualtat. Les dones, van explicar, han entrat a les universitats, però els estudis, van denunciar, encara estan poc feminitzats. “Ara comencem a introduir poc a poc les dones als llibres de text”, exposava Ivon.
En l’àmbit laboral resta encara també molt camí per recórrer. Perquè de vegades les dones renuncien al creixement professional precisament perquè el rol domèstic i de cures no és equitatiu, i això té conseqüències en matèria de pobresa, per exemple, en els subsidis quan arriben a l’edat de jubilació, situacions que perpetuen dependències i comporten tornar passes enrere en la lluita feminista.
Un moment de l'acte, dimarts passat. Foto: Cedida
També es va abordar en la xerrada aspectes relatius a la salut i als drets sexuals i reproductius. Un altre aspecte en el que s’ha avançat molt però seguix estant coix, per exemple per la mirada androcèntrica amb què s’observen les qüestions de salut, o perquè la informació que es dona avui dia als més joves no va acompanyada com caldria també d’una educació sexual plena.
Per tancar, Leonor Bertomeu va demanar el posicionament de com veuen el futur les participants a la taula rodona. En general van coincidir en mostrar-se reticents a l’optimisme. “Hi ha gent molt avançada però també gent, i molts joves, que seguixen molt enrere en este camí”, va dir Paca. “S’ha fet molta lluita i queda molta feina”, segons Lita. “Estem en el camí”, va afirmar Lluïsa, en el sentit que n’hi ha molt recorregut i molt per recórrer”. “Queda molt i entre la generació jove ho veig bastant malament”, va lamentar Ivom.
“No podem dir que la situació és positiva, però moltes persones treballem per revertir-la, començant per les escoles i continuant per les institucions, amb els protocols de lluita contra les violències masclistes, amb serveis d’ajut i acompanyament a les dones, etc., amb la intenció de difondre valors i entendre la vida des del respecte per tal que tothom tinga realment els mateixos drets i responsabilitats”, assegura Anna Giménez.
“La revolució femenina ja ha començat, però falta que els homes s’hi sumen. Lluitem per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures”, va afirmar la delegada del Consell de Dones, Rosa Queral.