16
de febrer
del
2022
Actualitzat
a les
17:40h
Recta final del judici sobre la xarxa de pornografia infantil a l'Audiència de Tarragona amb l'exposició este dimecres dels informes finals. Els advocats dels dos acusats demanen rebaixes en les penes. El lletrat de Jean Luc Aschbacher, líder de la trama, sol·licita atenuants per haver admès els fets, perquè en molts casos hi va haver consentiment dels menors i perquè desconeixia les edats. El nou codi penal, que eleva l'edat de consentiment sexual dels 13 als 16 anys, ha estat un debat constant durant el judici. Sobre l'altre acusat, Christian Arson, que en aquest cas va negar els fets, la defensa demana l'absolució o, com a molt, una condemna mínima per possessió de pornografia. El conegut com el cas Aschcom queda vist per a sentència.
En la darrera sessió totes les parts han exposat els seus informes finals. Durant el judici, que s'ha dilatat tres mesos, els dos responsables del què es considera la xarxa més gran de pornografia infantil detectada a l'Estat han emprès estratègies diferents. El principal acusat, Jean Luc Aschbacher, que s'enfronta a més de 1.000 anys de presó per abusar sexualment de menors i gravar pornografia infantil -hi ha un centenar de víctimes identificades, però n'hi podria haver moltes més-, ha acceptat els fets, mentre que Christian Arson, col·laborador seu, ho ha negat, al·legant que només era consumidor de porno.
En les seues conclusions finals, la defensa d'Aschbacher sol·licita rebaixes en les condemnes i que s'apliquen atenuants perquè ha reconegut els fets, argumentant que en molts casos tenia el consentiment dels menors i que ell ignorava si tenien més o menys de 13 anys, límit que eleva la reforma del codi penal -en la qüestió del consentiment, si bé no tracta la producció i distribució de contingut pornogràfic. Per la seua banda, la defensa d'Arson demana una condemna absolutòria o, en tot cas, una condemna mínima, i que subsidiàriament se li impute un delicte de possessió de material pornogràfic infantil.
La fiscalia i l'advocat de la Generalitat, com a acusació particular, també sol·liciten una compareixença per demanar, coma mesura cautelar, el manteniment de la presó preventiva mentre no es dicti sentència, amb el risc de fuga com a principal justificació. Aschbacher i Arson ja havien fugit quan se'ls jutjava el novembre del 2019 junt amb quatre membres més de la xarxa, condemnats i empresonats amb penes de fins a 57,5 anys. A mig judici van deixar d'assistir a les sessions i l'Audiència de Tarragona va dictar una ordre de crida i cerca contra els dos acusats, ambdós d'origen francès.
Mesos després la policia francesa els va poder detenir. L'any passat van ser extraditats a Catalunya i ara han pogut ser jutjats altre cop a Tarragona. Hi havia un setè acusat que ja no va comparèixer ni a l'inici de la vista i que continua desaparegut. Esta xarxa pedòfila internacional captava menors per produir material pornogràfic en un pis de Tortosa, del 2011 al 2015, a canvi de petites quantitats de diners. L'alerta d'un centre de menors tutelats i la DGAIA de Tortosa va permetre destapar el grup i detenir els set processats pels quals, inicialment, la fiscalia demanava, en conjunt, 6.317 anys de presó.
En la darrera sessió totes les parts han exposat els seus informes finals. Durant el judici, que s'ha dilatat tres mesos, els dos responsables del què es considera la xarxa més gran de pornografia infantil detectada a l'Estat han emprès estratègies diferents. El principal acusat, Jean Luc Aschbacher, que s'enfronta a més de 1.000 anys de presó per abusar sexualment de menors i gravar pornografia infantil -hi ha un centenar de víctimes identificades, però n'hi podria haver moltes més-, ha acceptat els fets, mentre que Christian Arson, col·laborador seu, ho ha negat, al·legant que només era consumidor de porno.
En les seues conclusions finals, la defensa d'Aschbacher sol·licita rebaixes en les condemnes i que s'apliquen atenuants perquè ha reconegut els fets, argumentant que en molts casos tenia el consentiment dels menors i que ell ignorava si tenien més o menys de 13 anys, límit que eleva la reforma del codi penal -en la qüestió del consentiment, si bé no tracta la producció i distribució de contingut pornogràfic. Per la seua banda, la defensa d'Arson demana una condemna absolutòria o, en tot cas, una condemna mínima, i que subsidiàriament se li impute un delicte de possessió de material pornogràfic infantil.
La fiscalia i l'advocat de la Generalitat, com a acusació particular, també sol·liciten una compareixença per demanar, coma mesura cautelar, el manteniment de la presó preventiva mentre no es dicti sentència, amb el risc de fuga com a principal justificació. Aschbacher i Arson ja havien fugit quan se'ls jutjava el novembre del 2019 junt amb quatre membres més de la xarxa, condemnats i empresonats amb penes de fins a 57,5 anys. A mig judici van deixar d'assistir a les sessions i l'Audiència de Tarragona va dictar una ordre de crida i cerca contra els dos acusats, ambdós d'origen francès.
Mesos després la policia francesa els va poder detenir. L'any passat van ser extraditats a Catalunya i ara han pogut ser jutjats altre cop a Tarragona. Hi havia un setè acusat que ja no va comparèixer ni a l'inici de la vista i que continua desaparegut. Esta xarxa pedòfila internacional captava menors per produir material pornogràfic en un pis de Tortosa, del 2011 al 2015, a canvi de petites quantitats de diners. L'alerta d'un centre de menors tutelats i la DGAIA de Tortosa va permetre destapar el grup i detenir els set processats pels quals, inicialment, la fiscalia demanava, en conjunt, 6.317 anys de presó.