15
de febrer
del
2022
Actualitzat
a la
13:31h
Els cens hivernal d’ocells aquàtics al Delta de l’Ebre ha comptabilitzat enguany 317.425 exemplars, corresponents a 96 espècies, una xifra qualificada de “màxim històric” pel director del Parc Natural, Francesc Vidal, i el coordinador del cens, Toni Curcó, que este dimarts han presentat les dades.
No obstant, l’assecament hivernal dels arrossars implementada el 2011 com a mesura de lluita contra el cargol poma, ha comportat la pèrdua d’hàbitats per a una sèrie d’espècies. En este sentit, les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre proporcionen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit el delta de l’Ebre com a zona humida.
El grup més nombrós d’ocells recomptats és anàtids (181.333 exemplars, 57,1% dels efectius), representat sobretot per l’ànec collverd Anas platyrhynchos (105.157 exemplars), i l’ànec cullerot Spatula clypeata i el xarxet comú A. crecca, ambdós amb valors força similars (29.889 i 29.740 exemplars, respectivament). Globalment, aquest grup ha mostrat un valor molt superior (+51%) en comparació amb la mitjana del període de referència (2005 – 2010), moment en el que la inundació hivernal dels arrossars era màxima. Bona part de les espècies (ànec cullerot, xarxet comú, ànec griset) han mostrat increments força notables, superiors al 20%, i destaca el valor excepcionalment alt de l’ànec collverd (+84%).
Altres espècies, en canvi, han presentat poblacions hivernals molt per sota: morell de cap roig (-69%), xibec Netta rufina (-38%) i ànec cuallarg A. acuta (-25%). La fotja vulgar, per la seva banda, amb 18.621 exemplars, ha presentat un valor força baix (-34%), molt allunyat de les 30.000 – 40.000 fotges que es van recomptar entre 2010 i 2017.
Tot i que enguany s’ha assolit un màxim històric de població en general, la diferència entre els valors globals (incloent-hi totes les espècies) dels dos períodes amb diferent nivell d’inundació, és molt petita (+4%), dada que induiria a pensar, segons els responsables dels cens, que els canvis han estat poc significatius. Malgrat tot, les diferències són força evidents si es consideren separadament els valors d’aquelles espècies que empren els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d’hivernada dels d’aquelles espècies que trien preferentment hàbitats naturals.
Així, ocells com l’ànec blanc Tadorna tadorna, el flamenc Phoenicopterus roseus, el territ variant Calidris alpina o el bec d’alena Recurvirostra avosetta, espècies altament dependents d’aiguamolls salobres o salins, continuen experimentat creixements molt significatius (+21-133%). Contràriament, aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d’alimentació han sofert davallades ràpides de gran magnitud, com ara l’esplugabous Bubulcus ibis (-57%), el martinet blanc Egretta garzetta (-53%), la daurada grossa Pluvialis apricaria (-40%) i la fredeluga Vanellus vanellus (-34%).
Segons han destacat els responsables del cens, es preveu que a llarg termini el Delta de l’Ebre perdi de forma “significativa” la seua capacitat d’acollida i en conseqüència disminuirà la presència moltes de les poblacions d’ocells aquàtics. Algunes d’aquestes espècies (daurada grossa, martinet blanc, valona Tringa glareola) han estat declarades elements de conservació en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable.
Per altra banda, també existeix, sota l’empara de l’AEWA (Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics, derivat del Conveni de Bonn), un compromís de conservar les poblacions d’ocells aquàtics migratoris.
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha portat a terme enguany gràcies a la participació de 27 observadors, sobretot tècnics del parc natural i agents del Cos d’Agents Rurals.
No obstant, l’assecament hivernal dels arrossars implementada el 2011 com a mesura de lluita contra el cargol poma, ha comportat la pèrdua d’hàbitats per a una sèrie d’espècies. En este sentit, les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre proporcionen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit el delta de l’Ebre com a zona humida.
El grup més nombrós d’ocells recomptats és anàtids (181.333 exemplars, 57,1% dels efectius), representat sobretot per l’ànec collverd Anas platyrhynchos (105.157 exemplars), i l’ànec cullerot Spatula clypeata i el xarxet comú A. crecca, ambdós amb valors força similars (29.889 i 29.740 exemplars, respectivament). Globalment, aquest grup ha mostrat un valor molt superior (+51%) en comparació amb la mitjana del període de referència (2005 – 2010), moment en el que la inundació hivernal dels arrossars era màxima. Bona part de les espècies (ànec cullerot, xarxet comú, ànec griset) han mostrat increments força notables, superiors al 20%, i destaca el valor excepcionalment alt de l’ànec collverd (+84%).
Altres espècies, en canvi, han presentat poblacions hivernals molt per sota: morell de cap roig (-69%), xibec Netta rufina (-38%) i ànec cuallarg A. acuta (-25%). La fotja vulgar, per la seva banda, amb 18.621 exemplars, ha presentat un valor força baix (-34%), molt allunyat de les 30.000 – 40.000 fotges que es van recomptar entre 2010 i 2017.
Tot i que enguany s’ha assolit un màxim històric de població en general, la diferència entre els valors globals (incloent-hi totes les espècies) dels dos períodes amb diferent nivell d’inundació, és molt petita (+4%), dada que induiria a pensar, segons els responsables dels cens, que els canvis han estat poc significatius. Malgrat tot, les diferències són força evidents si es consideren separadament els valors d’aquelles espècies que empren els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d’hivernada dels d’aquelles espècies que trien preferentment hàbitats naturals.
Així, ocells com l’ànec blanc Tadorna tadorna, el flamenc Phoenicopterus roseus, el territ variant Calidris alpina o el bec d’alena Recurvirostra avosetta, espècies altament dependents d’aiguamolls salobres o salins, continuen experimentat creixements molt significatius (+21-133%). Contràriament, aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d’alimentació han sofert davallades ràpides de gran magnitud, com ara l’esplugabous Bubulcus ibis (-57%), el martinet blanc Egretta garzetta (-53%), la daurada grossa Pluvialis apricaria (-40%) i la fredeluga Vanellus vanellus (-34%).
Segons han destacat els responsables del cens, es preveu que a llarg termini el Delta de l’Ebre perdi de forma “significativa” la seua capacitat d’acollida i en conseqüència disminuirà la presència moltes de les poblacions d’ocells aquàtics. Algunes d’aquestes espècies (daurada grossa, martinet blanc, valona Tringa glareola) han estat declarades elements de conservació en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable.
Per altra banda, també existeix, sota l’empara de l’AEWA (Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics, derivat del Conveni de Bonn), un compromís de conservar les poblacions d’ocells aquàtics migratoris.
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha portat a terme enguany gràcies a la participació de 27 observadors, sobretot tècnics del parc natural i agents del Cos d’Agents Rurals.