La NASA documenta el retrocés de la línia costanera del Delta de l'Ebre

Comparativa entre dos imatges de satèl·lit preses el 1984 i el 2021 respectivament

Les dos imatges comparatives, en menys de 30 anys de diferència.
Les dos imatges comparatives, en menys de 30 anys de diferència. | NASA
Redacció
07 de gener del 2022
Actualitzat a les 18:00h
No és la primera vegada que la NASA es fixa en el Delta de l’Ebre. L’últim cop que l’Agència Espacial Nordamericana va publicar un article al butlletí digital Earth Observatory sobre el delta va ser el 2018, tot alertant de la seva regressió en un futur proper si no es prenen mesures efectives. Este mes de desembre passat hi ha tornat, amb un nou article en què sobreposa una imatge del delta presa l’any 1984 pel satèl·lit Landsat 5 i una altra del novembre passat feta pel Landsat 8 en què s’evidencien els canvis morfològics de la costa deltaica. Un dels més evidents a vista d’ocell és el retrocés dramàtic de l’illa de Sant Antoni, la punta de llança exterior del Delta, pràcticament desapareguda en la imatge aèria més recent.

Així ho exposa l’article de la NASA: “Les dos imatges mostren que l'erosió de l'illa triangular a la desembocadura del riu Ebre prop de Riumar –illa de Sant Antoni- s'ha retrocedit uns quants centenars de metres”.

En el paràgraf anterior exposa els possibles motius. “Per subministrar aigua per al reg i generar energia hidroelèctrica, s'han construït més de 187 preses al riu Ebre i els seus afluents, una urbanització que va atrapar la major part del subministrament de sediments del riu més gran d'Espanya en embassaments i darrere de les preses. L'erosió i l'enfonsament del terreny van seguir riu avall”.

Avui, continua l’article “la forma del delta ja no estan controlades pel riu, sinó per les ones del mar. I amb l'augment del nivell del mar i les tempestes més freqüents i intenses, estes onades s'estan fent més grans, donant lloc a una major retirada de la costa”. En este punt recorda que el gener de 2020, l'estreta barra de sorra que connecta la Punta de la Banya amb el delta principal va ser inundada per la tempesta Gloria, juntament amb 3.000 hectàrees d'arròs. Les tempestes també agreugen la reducció i la pèrdua de camps dunars a les platges.

Davant esta situació, apunta, “el delta de l'Ebre il·lustra les difícils eleccions per a les comunitats que s'enfronten a la pujada del mar: intentar contenir l'oceà o gestionar la retirada”.

D’esta manera, explica que el govern espanyol va anunciar recentment un pla per comprar terrenys costaners per crear una zona d'amortiment. “Si s'adopta el pla, la compra constituiria la compra de terres més gran d'Europa fins ara a causa del canvi climàtic”, sosté. “Però s'hi oposen molts dels habitants del delta, alguns dels quals preferixen afavorir l'alimentació de les platges, el bombeig i els dics per protegir la costa. Alguns agricultors estan experimentant amb soques d'arròs que poden suportar millor la intrusió d'aigua salada”, conclou.