​«La gent bona sempre s'acaba trobant»

 "És una expressió molt nostra davant les adversitats: tranquils, mo'n sortirem" explica la Meritxell Ulldemolins, membre de la plataforma i regidora de Participació Ciutadana de l'Ajuntament d'Alcanar.
 
L’1 de setembre de 2021 quedarà per sempre més gravat a les retines de canareus i casencs. Darrere de les imatges apocalíptiques de barrancs desenfrenats i de la ferocitat de l’aigua va venir la desgràcia. Les destrosses, el fang, la pèrdua de propietats i també de les pertinences de tota una vida per a desenes de famílies. De la desgràcia, però, va sorgir un moviment de solidaritat que quedaria aglutinat en la plataforma #MonSortirem. Esta és la seua història.
 
"Ens vam trobar amb casos molt greus, gent sense assegurança que ho havia perdut tot. La seua casa amb els seus mobles, el seu cotxe que per vellet que fos els apropava a totes bandes i els feia servei, i sobretot els records, les fotografies, tot allò que cap ajuda pot retornar-los”, recorda Meritxell Ulldemolins. Aquells dies a l'Ajuntament es va paralitzar tot.  “Es va crear una oficina d'Atenció Ciutadana perquè la gent vingués a explicar els seus casos. Ja en aquell moment vam identificar deu famílies sense cap assegurança i que s'havien quedat sense res".
 
L’afectació sobre la gent gran i gent amb pocs recursos també va ser important, recalca, per la seua banda, Rosa Raga, membre de la plataforma. "Amb una petita pensió no pots pagar bones assegurances i la gent jove amb sous precaris tampoc es pot permetre refer parets i moblar de nou un habitatge i encara gràcies que tot plegat no va passar de nit. No vull ni pensar-ho...”, diu la Rosa.
 
Que no hi hagués víctimes mortals és segurament la millor de les notícies d’aquell 1 de setembre. Meritxell recorda el cas d'un iaio que viu sol perquè es troba bé i no depèn de ningú i es va trobar agafat a una reixa amb l'aigua al coll amb tota la sort que de manera natural  es fer un esvoranc al terra i l'aigua va canalitzar. Un vertader miracle natural.

De fet, la intervenció de Protecció Civil i Bombers va ser clau per a que no hi hagués desgràcies majors, subratllen totes dues. "Tots dos, Bombers i Protecció Civil van anar a una i ens han fet arribar l’agraïment a la gent d’Alcanar. Aquella experiència els va marcar”, relaten.
 
 
De hashtag a plataforma ciutadana
#Monsortirem va nàixer com una expressió utilitzada a les xarxes socials, per aixecar els ànims i per recordar que, malgrat tot, el poble tiraria endavant. I esta expressió va anar aglutinant la gent i d’aquí, en pocs dies, en va sorgir la plataforma.
 
"La gent bona, sempre s'acaba trobant" diu la Rosa. "Per mi és molt important que a la Plataforma hi tingue representació els tres nuclis de població i que cap partit polític se'n senta exclòs. Este seria el meu somni, ho hem patit tots i entre tots “MonSortirem", recalca Raga que a part de membre de #MonSortirem és la síndic del poble i forma part de diverses entitats socials d'Alcanar.
 
“#MonSortirem havia de sorgir de la ciutadania, ja que un Ajuntament per molt que vulga i per molt bona voluntat que hi tinga no pot fiscalitzar la solidaritat”, exposa, per la seua banda, Ulldemolins.
 
De fet, des del consistori urgia engegar la maquinària burocràtica per tal de poder rebre ajudes institucionals i també de les assegurances. Una de les tasques més feixugues que va caldre abordar des del primer moment per reparar allò perdut i rebre les indemnitzacions han estat les gestions amb les assegurances i la declaració de zona catastròfica.  En tan sols un mes, els tècnics de l’Ajuntament d’Alcanar van enviar els informes de valoració de danys per poder acollir-se a zona catastròfica.
 
 
També es van fer 3 sessions d’assessorament per explicar a la ciutadania com havien de fer les seues reclamacions per pèrdues. D’aquí també han sorgit múltiples casuístiques. “El volum de pèrdues ha estat tan gran que les assegurances sabien ni per on començar. Això ha retardat la gestió de les indemnitzacions”. D’altra banda, no tot ha quedat cobert per les assegurances: “Normalment la gent assegura qüestions que entren en la normalitat, però quan passa un desastre com el que vam viure hi ha moltes coses que no queden cobertes per les assegurances”.
 
 
Onada de solidaritat
 
I es ben cert que les desgràcies poden traure el millor de cada persona, perquè només en un cap de setmana van passar fins a 500 voluntaris per Alcanar i les Cases ajudant en tot el que fes falta. Sobretot en traure fang de magatzems i cases i també a netejar carrers. Hi havia gent del municipi, però també desenes i desenes de persones provinents d’altres poblacions de les Terres de l'Ebre i fins i tot gent que havia vingut expressament de Barcelona.

També s’hi van sumar les brigades municipals de poblacions veïnes i entitats. "Agraïm a Càritas la seua ajuda, ja que molta gent va perdre tota la roba d'hivern que estava als baixos dels habitatges guardada i ara amb el fred es troben sense mantes ni roba d'hivern. Per sort Càritas ens està ajudant molt en la gestió d’estos casos”, relata Meritxell Ulldemolins.
 
 
Però la solidaritat també ha vingut des de les empreses privades. És el cas de Kave Home, una empresa de mobles. “El seu director comercial té arrels a la Sénia i ens va trucar oferint-se a moblar les cases d'aquelles famílies que ho havien perdut absolutament tot i no tenen assegurança”, afegeix Ulldemolins. "Quan em van trucar per dir-me teniu els mobles, esclato a plorar. No plores, em dient des de l’empresa, però els vaig dir, deixeu-me plorar! Era molta tensió acumulada, nervis i saber que aquella gent podria tornar a casa”, recorda emocionada. En este sentit, Càritas i la Fundació Josep Irla també han treballat per garantir la transparència de cada donació.

 
 
 
Les seqüeles psicològiques
 
Els danys materials gairebé sempre tenen solució. Es poden reparar, construir-ne o comprar-ne de nous, però i els danys psicològics? “Una psicòloga de les Cases es va oferir a ajudar-nos i de seguida ens hi vam posar. És un aspecte que no es veu, però que també deixa seqüeles”, explica Ulldemolins.
 
La primera experiència per ajudar a reparar els danys psicològics ha estat l’organització d’una sessió de tapping, una teràpia basada en la digitopuntura. Bàsicament, implica colpejar o fer massatges en determinats punts corporals mentre el pacient se centra en un record o dificultat concreta.  "Així estem compartint entre tots. Si acceptem que vam patir i ens vam endur un gran ensurt i ho verbalitzem ens ajudem entre tots a superar-ho. Hi ha gent que va patir molt. Tots tenim escenes i imatges molt dures a la ment de gent sota la pluja”, relaten  Rosa Raga i Meritxell Ulldemolins.
 
Què serà de #Monsortirem en els propers mesos? “L’objectiu seria que Alcanar i les Cases tornessen al punt d’inici, a la normalitat abans dels aiguats”, exposen Rosa i Meritxell. La faena per aconseguir-ho és immensa, però en pocs mesos han estat capaços de moure muntanyes. El desig? Que una desgràcia com esta no es torne a repetir. Són conscients però, que el canvi climàtic és aquí per quedar-se i que temporals feroços i destructius, dissortadament, tornaran a colpejar el territori.