26
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:26h
Sant Carles de la Ràpita deixarà de ser el nom oficial de la Ràpita. Finalment, el ple municipal ha fet el transcendent pas de fer vinculant el resultat de la consulta del passat 12 d’octubre i ha avalat així el canvi de nom del municipi. Es tracta d'una aprovació inicial, ja que un cop superat el període d'exposició pública, la Generalitat rebrà l'expedient i un cop es publique al DOGC, la Ràpita serà el nom oficial de la població.
La majoria absoluta d’ERC, amb 10 regidors, ha estat suficient. Però els republicans també han comptat amb el suport de la regidora no adscrita Francina Molina. Junts, PSC i Més Ràpita han votat en contra.
Lluny de ser plàcid, però, el debat ha viscut moments de profunda discrepància. Els resultats de la consulta populars i l’acord previ entre els diferents grups municipals per determinar-ne la validesa del seu resultat han centrat la discussió.
Un total 2.246 persones, un 18% del cens cridat a votar, - els majors de 16 anys empadronats el darrer any al poble-, van apostar per La Ràpita, en front dels 1.045 vots que va obtenir mantenir el nom, en la consulta popular.
Prèviament a la celebració de la consulta els grups municipals del plenari, conformat per ERC, Junts per la Ràpita, PSC, Més Ràpita i van acordar que els resultats es validarien automàticament si una de les dos opcions igualava o superava el 20% del cens. La polèmica va arribar quan l’opció guanyadora, La Ràpita, es va quedar a les portes d’este llindar, amb un 18%. Mentre des de l’oposició s’ha instat a no validar el resultat en plenari, ERC assegura que els mateixos grups municipals havien acordat que en cas d’arribar a este escenari s’entraria en un “període de reflexió” i que posteriorment seria al ple on “cadascun dels regidors decidirien què es fa amb el resultat de la consulta”.
Per majoria absoluta, però amb debat encès
Malgrat no tenir suficient pes al ple per tombar les intencions d’ERC, Junts, PSC i Més Ràpita no s’han estat de posar sobre la taula i subratllar les “contradiccions” de la consulta convocada el 12 d’octubre.
“Sentim que no tenim la legitimació ni el suport per entomar una responsabilitat tan gran”, manifestava la portaveu de Junts, Helena Queralt. “Vostès defensen que 7 de cada 10 persones que van anar a votar ho van fer pel canvi de nom. Però si ho mirem a l'inrevès, resulta que més de 9.000 persones no es van expressar, i en això no vull premiar l’abstenció, però estes persones ens van dir que el tema no els interessa. Per què no porten este tema al seu programa electoral de les properes eleccions i si les guanyen fan efectiu el canvi de nom?”, reblava.
El seu company de partir i cap de llista, Joan Martín Masdeu, posava de relleu en una altra inversió la qüestió clau, el llindar del 20% del cens sobre l’opció guanyadora i subratllava l’existència d’un decret d’alcaldia del 26 d’agost de 2021 en què s’establia: “l’ajuntament es compromet a obrar en conseqüència si el resultat d’una de les opcions es igual o superior al 20% del cens”. Segons Masdeu, “No s’ha superar al 20% del cens i, per tant, no ho pot portar a consideració del ple. Si este article no existís la discussió aquí no hi cabria”, ha etzibat.
En la mateixa línia s’ha expressat PSC i Més Ràpita. La portaveu dels socialistes, Rosa Anglès, ha manifestat que la votació del ple s'ha convertit en “una obligació o imposició” ha defensat que “el debat sobre el canvi de nom no existia” i que “no existeix un consens ampli per tirar endavant amb el canvi el canvi de nom”. “Vostès no saben perdre, no accepten que la consulta només era vinculant si s’arribava al 20%. És molt lamentable que el que no ha decidit el poble ho haguem de decidit aquí”, ha reblat.
“Vostè sap ben bé senyor alcalde que estos temes són molt delicats i enfronten moltes famílies. Considero que esta discussió no calia. Han fet una consulta que ningú del poble se l’esperava. Vostès s’han equivocat i saben que s’han equivocat, però han decidit tirar endavant. S’han precipitat en moltes coses”, ha manifestat per la seua banda el portaveu de Més Ràpita, Pedro Hernández.
L’únic suport que ha rebut l’equip de Govern ha vingut de part de la regidora no adscrita, Francina Molina, qui ha mostrat de forma molt vehement el seu suport a ERC. “Si se mira de manera objectiva va guanyar la Ràpita. Tots i totes sabem que no va anar molta gent, però de totes aquelles persones que no van anar a votar no sabem per què ho van fer. Si es ven una altra cosa, estem enganyant la població”.
La idea “fal·laç que el 20% era un requisit”
“Estan alimentant la idea fal·laç que el 20% era un requisit”, ha afirmat el portaveu del grup municipal d’ERC, Albert Salvadó, que ha qualificat l’oposició de “mentiders”. Els republicans han negat en tot moment que este llindar determinés la validesa dels resultats i han acusat l’oposició de “d’electoralisme”.
“El procés de participació va ser un autèntic èxit, que ningú ens enganye. I el resultat és claríssim. Votant des del cor, la immensa majoria van votar per la Ràpita. A vegades ens esforcem en què les coses boniques no passen” ha insistit Salvadó. “Tenim majoria absoluta i haguessem pogut portar el canvi de nom sense problema al ple. Mai vam optar per esta opció”, ha afegit.
Per defensar la postura del Govern Municipal Salvadó fins i tot ha posat al ple els talls de veu d’entrevistes prèvies al 12 d’octubre a l’alcalde i la regidora Oona Tomàs sobre la consulta i on s’apuntava clarament que si cap de les dos opcions arribava al 20% del cens s’haurien “d’analitzar els resultats i prendre una decisió en base allò”.
Agraïment als regidors que “han respectat la decisió de la gent”
Per tancar el debat i abans de les votacions l’alcalde de la població, Josep Caparrós, ha pres la paraula. Caparrós ha agraït “a tothom qui va fer possible la consulta del 12 d’octubre” i ha manifestat que “en totes les jornades electorals, les persones decideixen lliurement si volen o no volen participar i són els resultats els que defineixen el futur de la nostra societat”.
Caparrós ha dit públicament cadascun dels noms dels regidors que “han respectat la decisió de la gent”, començant per la regidora no adscrita i continuant pels regidors del seu equip de Govern.
Fet este parlament, s’ha procedit a les votacions. 11 a favor (ERC i Francina Molina) i 6 en contra (3 Junts, 2 PSC i 1 Més Ràpita). El ple ha aprovat, doncs, el canvi de nom al municipi. Es tracta d'una aprovació inicial, ja que ara serà la Generalitat la que validarà el canvi de nom.
La majoria absoluta d’ERC, amb 10 regidors, ha estat suficient. Però els republicans també han comptat amb el suport de la regidora no adscrita Francina Molina. Junts, PSC i Més Ràpita han votat en contra.
Lluny de ser plàcid, però, el debat ha viscut moments de profunda discrepància. Els resultats de la consulta populars i l’acord previ entre els diferents grups municipals per determinar-ne la validesa del seu resultat han centrat la discussió.
Un total 2.246 persones, un 18% del cens cridat a votar, - els majors de 16 anys empadronats el darrer any al poble-, van apostar per La Ràpita, en front dels 1.045 vots que va obtenir mantenir el nom, en la consulta popular.
Prèviament a la celebració de la consulta els grups municipals del plenari, conformat per ERC, Junts per la Ràpita, PSC, Més Ràpita i van acordar que els resultats es validarien automàticament si una de les dos opcions igualava o superava el 20% del cens. La polèmica va arribar quan l’opció guanyadora, La Ràpita, es va quedar a les portes d’este llindar, amb un 18%. Mentre des de l’oposició s’ha instat a no validar el resultat en plenari, ERC assegura que els mateixos grups municipals havien acordat que en cas d’arribar a este escenari s’entraria en un “període de reflexió” i que posteriorment seria al ple on “cadascun dels regidors decidirien què es fa amb el resultat de la consulta”.
Per majoria absoluta, però amb debat encès
Malgrat no tenir suficient pes al ple per tombar les intencions d’ERC, Junts, PSC i Més Ràpita no s’han estat de posar sobre la taula i subratllar les “contradiccions” de la consulta convocada el 12 d’octubre.
“Sentim que no tenim la legitimació ni el suport per entomar una responsabilitat tan gran”, manifestava la portaveu de Junts, Helena Queralt. “Vostès defensen que 7 de cada 10 persones que van anar a votar ho van fer pel canvi de nom. Però si ho mirem a l'inrevès, resulta que més de 9.000 persones no es van expressar, i en això no vull premiar l’abstenció, però estes persones ens van dir que el tema no els interessa. Per què no porten este tema al seu programa electoral de les properes eleccions i si les guanyen fan efectiu el canvi de nom?”, reblava.
El seu company de partir i cap de llista, Joan Martín Masdeu, posava de relleu en una altra inversió la qüestió clau, el llindar del 20% del cens sobre l’opció guanyadora i subratllava l’existència d’un decret d’alcaldia del 26 d’agost de 2021 en què s’establia: “l’ajuntament es compromet a obrar en conseqüència si el resultat d’una de les opcions es igual o superior al 20% del cens”. Segons Masdeu, “No s’ha superar al 20% del cens i, per tant, no ho pot portar a consideració del ple. Si este article no existís la discussió aquí no hi cabria”, ha etzibat.
Papereta de la consulta pel canvi de nom de la Ràpita, celebrada el 12 d'octubre de 2021 Foto: Sofia Cabanes
En la mateixa línia s’ha expressat PSC i Més Ràpita. La portaveu dels socialistes, Rosa Anglès, ha manifestat que la votació del ple s'ha convertit en “una obligació o imposició” ha defensat que “el debat sobre el canvi de nom no existia” i que “no existeix un consens ampli per tirar endavant amb el canvi el canvi de nom”. “Vostès no saben perdre, no accepten que la consulta només era vinculant si s’arribava al 20%. És molt lamentable que el que no ha decidit el poble ho haguem de decidit aquí”, ha reblat.
“Vostè sap ben bé senyor alcalde que estos temes són molt delicats i enfronten moltes famílies. Considero que esta discussió no calia. Han fet una consulta que ningú del poble se l’esperava. Vostès s’han equivocat i saben que s’han equivocat, però han decidit tirar endavant. S’han precipitat en moltes coses”, ha manifestat per la seua banda el portaveu de Més Ràpita, Pedro Hernández.
L’únic suport que ha rebut l’equip de Govern ha vingut de part de la regidora no adscrita, Francina Molina, qui ha mostrat de forma molt vehement el seu suport a ERC. “Si se mira de manera objectiva va guanyar la Ràpita. Tots i totes sabem que no va anar molta gent, però de totes aquelles persones que no van anar a votar no sabem per què ho van fer. Si es ven una altra cosa, estem enganyant la població”.
La idea “fal·laç que el 20% era un requisit”
“Estan alimentant la idea fal·laç que el 20% era un requisit”, ha afirmat el portaveu del grup municipal d’ERC, Albert Salvadó, que ha qualificat l’oposició de “mentiders”. Els republicans han negat en tot moment que este llindar determinés la validesa dels resultats i han acusat l’oposició de “d’electoralisme”.
“El procés de participació va ser un autèntic èxit, que ningú ens enganye. I el resultat és claríssim. Votant des del cor, la immensa majoria van votar per la Ràpita. A vegades ens esforcem en què les coses boniques no passen” ha insistit Salvadó. “Tenim majoria absoluta i haguessem pogut portar el canvi de nom sense problema al ple. Mai vam optar per esta opció”, ha afegit.
Per defensar la postura del Govern Municipal Salvadó fins i tot ha posat al ple els talls de veu d’entrevistes prèvies al 12 d’octubre a l’alcalde i la regidora Oona Tomàs sobre la consulta i on s’apuntava clarament que si cap de les dos opcions arribava al 20% del cens s’haurien “d’analitzar els resultats i prendre una decisió en base allò”.
Agraïment als regidors que “han respectat la decisió de la gent”
Per tancar el debat i abans de les votacions l’alcalde de la població, Josep Caparrós, ha pres la paraula. Caparrós ha agraït “a tothom qui va fer possible la consulta del 12 d’octubre” i ha manifestat que “en totes les jornades electorals, les persones decideixen lliurement si volen o no volen participar i són els resultats els que defineixen el futur de la nostra societat”.
Caparrós ha dit públicament cadascun dels noms dels regidors que “han respectat la decisió de la gent”, començant per la regidora no adscrita i continuant pels regidors del seu equip de Govern.
Fet este parlament, s’ha procedit a les votacions. 11 a favor (ERC i Francina Molina) i 6 en contra (3 Junts, 2 PSC i 1 Més Ràpita). El ple ha aprovat, doncs, el canvi de nom al municipi. Es tracta d'una aprovació inicial, ja que ara serà la Generalitat la que validarà el canvi de nom.