15
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
12:52h
Este diumenge, Lo Pati Centre d'Art de les Terres de l'Ebre ha presentat l'exposició Abans el llenguatge / Antes del lenguaje de l'artista visual Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955), amb la col·laboració de les creadores Camila Barcellone i Diana Rangel i de la psicoanalista Celeste Reyna. Més de dues-centes persones van assistir a la inauguració de la mostra que reflexiona al voltant de tres eixos temàtics (la comunitat, la frontera i el llenguatge) i que es podrà veure fins al 16 de gener.
"En este treball invito a repensar la societat i per fer-ho utilitzo el so, el vídeo i la paraula per parlar dels exilis, de les migracions i de com tot això s'interrelaciona amb el llenguatge", ha comentat Ancarola, que ha pensat i definit la major part de l'exposició durant la seua estada a la residència d'artistes Baladre ubicada a Balada i que gestiona Lo Pati. "El projecte és molt plural, perquè ha comptat amb la intervenció i la complicitat de moltes persones: professionals del món de l'art, la psicologia, el psicoanàlisi i la gestió cultural, entre d'altres. De fet, l'exposició té moltes potes i s'ha desplegat en tres àmbits", ha afegit Aida Boix, directora de Lo Pati i comissària de l'exposició.
D'una banda consta de sis instal·lacions artístiques a l'espai expositiu a Lo Pati; el segon bloc és el que han anomenant accions deslocalitzades que s'han desenvolupat conjuntament amb la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre i ESARDI - Escola d'Art i Disseny d'Amposta i per acabar una col·laboració amb La Caníbal Edicions, que a tall de catàleg de l'exposició ha publicat un diari que recull articles filosòfics i de crítica d'art per aprofundir des de la vessant teòrica sobre tots aquells temes que nodreixen l'exposició.
Un espai per a la memòria
Fruit de les accions deslocalitzades, a la plaça Mari Chordà (ubicada al davant de Lo Pati) es podrà veure la instal·lació Ebre, Frontera encarnada formada per pedres portades des del Poble Vell de Corbera d'Ebre, destruït durant la Guerra Civil. Al seu damunt s'hi poden llegir paraules com restauració, resiliència i reparació. A l'interior de la sala destaca la vídeoinstal·lació On la_llengua per venir, amb projeccions que relacionen el llenguatge amb les diferències sexuals, la memòria i les qüestions d'exclusió social. El projecte va rebre l'any passat la Beca Multiverso 2019 a la Creació en Videoart de la Fundació BBVA, amb la col·laboració del Museu de Belles Arts de Bilbao i es presenta per primera vegada en públic a Lo Pati.
Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) viu i treballa a Barcelona des de l'any 1978. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. També s'ha format sobre teoria i pràctica de l'art contemporani, tècniques, processos i expressions audiovisuals a Buenos Aires, Copenhaguen i Roma. Ha estat docent a l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja i ha dirigit l'espai d'art contemporani MX ESPAI 1010. El seu treball està estretament relacionat amb la capacitat dels llenguatges artístics per aportar noves lectures als relats històrics i, a més, aposta per la utilització dels processos creatius per gestionar el malestar individual com a element de transformació social, amb una clara consciència crítica i inclusiva. El seu art fuig de la contemplació estètica i situa l'espectador en una posició proactiva, de vegades incòmoda.
"En este treball invito a repensar la societat i per fer-ho utilitzo el so, el vídeo i la paraula per parlar dels exilis, de les migracions i de com tot això s'interrelaciona amb el llenguatge", ha comentat Ancarola, que ha pensat i definit la major part de l'exposició durant la seua estada a la residència d'artistes Baladre ubicada a Balada i que gestiona Lo Pati. "El projecte és molt plural, perquè ha comptat amb la intervenció i la complicitat de moltes persones: professionals del món de l'art, la psicologia, el psicoanàlisi i la gestió cultural, entre d'altres. De fet, l'exposició té moltes potes i s'ha desplegat en tres àmbits", ha afegit Aida Boix, directora de Lo Pati i comissària de l'exposició.
D'una banda consta de sis instal·lacions artístiques a l'espai expositiu a Lo Pati; el segon bloc és el que han anomenant accions deslocalitzades que s'han desenvolupat conjuntament amb la Fundació Pere Mata Terres de l'Ebre i ESARDI - Escola d'Art i Disseny d'Amposta i per acabar una col·laboració amb La Caníbal Edicions, que a tall de catàleg de l'exposició ha publicat un diari que recull articles filosòfics i de crítica d'art per aprofundir des de la vessant teòrica sobre tots aquells temes que nodreixen l'exposició.
Un espai per a la memòria
Fruit de les accions deslocalitzades, a la plaça Mari Chordà (ubicada al davant de Lo Pati) es podrà veure la instal·lació Ebre, Frontera encarnada formada per pedres portades des del Poble Vell de Corbera d'Ebre, destruït durant la Guerra Civil. Al seu damunt s'hi poden llegir paraules com restauració, resiliència i reparació. A l'interior de la sala destaca la vídeoinstal·lació On la_llengua per venir, amb projeccions que relacionen el llenguatge amb les diferències sexuals, la memòria i les qüestions d'exclusió social. El projecte va rebre l'any passat la Beca Multiverso 2019 a la Creació en Videoart de la Fundació BBVA, amb la col·laboració del Museu de Belles Arts de Bilbao i es presenta per primera vegada en públic a Lo Pati.
Nora Ancarola (Buenos Aires, 1955) viu i treballa a Barcelona des de l'any 1978. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. També s'ha format sobre teoria i pràctica de l'art contemporani, tècniques, processos i expressions audiovisuals a Buenos Aires, Copenhaguen i Roma. Ha estat docent a l'Escola Superior de Disseny i Art Llotja i ha dirigit l'espai d'art contemporani MX ESPAI 1010. El seu treball està estretament relacionat amb la capacitat dels llenguatges artístics per aportar noves lectures als relats històrics i, a més, aposta per la utilització dels processos creatius per gestionar el malestar individual com a element de transformació social, amb una clara consciència crítica i inclusiva. El seu art fuig de la contemplació estètica i situa l'espectador en una posició proactiva, de vegades incòmoda.