22
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:40h
El Programa identificació genètica ha permès la identificació de 4 noves víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, segons han anunciat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el conseller Argimon, en una roda de premsa posterior a la visita que han fet este dimecres al matí al Laboratori de Genètica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Es tracta de 4 soldats republicans, d’entre 29 i 34 anys, que van ser inhumats a Corbera d’Ebre (Terra Alta), i a les fosses de Pernafeites (Ribera d’Ebre) i el Soleràs (Garrigues).
“Els soldats republicans identificats encara tenen fills o parents vius que residixen a Sant Andreu de Llavaneres, Sabadell, Gandesa i Barcelona. I el mes d’octubre podrem programar els actes de retorn, d’acord amb la voluntat de les famílies”, ha afirmat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
Soldats republicans d’entre 29 i 34 anys
El primer dels soldats identificat va morir en combat al front de l’Ebre, tenia 30 anys i era de Sant Andreu de Llavaneres, i va ser inhumat, juntament amb altres persones, al terme municipal de Corbera d’Ebre.
El segon soldat, també de 30 anys i mort al front de l’Ebre, va néixer al Brull i era resident a Castellterçol, i ha pogut ser identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet.
Els altres dos soldats han pogut ser identificats d’entre les restes que es van exhumar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues). Un d’ells tenia 34 anys, era nascut a Nonasp (Saragossa) i resident a Barcelona; i l’altre tenia 29 anys, provenia d’Alacant i també residia a Barcelona.
Amb estos 4 nous casos, ja són 16 les persones identificades víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. El Programa d’identificació genètica va entrar en vigor el 2016.
A grans trets, gràcies a aquest programa es poden identificar, per via genètica i en els laboratoris de l’Àrea Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital Vall d’Hebron, les restes que es recullen en superfície o que s’exhumen en fosses. Els familiars poden lliurar una mostra d’ADN i l’hospital pot extreure’n també les dades genètiques i encreuar-les amb els perfils genètics de les restes.
Així doncs, el Programa disposa de dos bases de dades que pot encreuar: la de perfils genètics de familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i la de perfils genètics extrets de les restes humanes de persones desaparegudes.
Tot plegat, fins ara, ha permès obtenir ja resultats concrets. Per exemple, el programa disposa de mostres genètiques de més de 2.500 familiars vius (2.624 mostres), una xifra significativa però encara insuficient pel nombre de persones inhumades existents.
Ciència a disposició de la memòria
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha subratllat que este Programa d’identificació genètica posa els avenços científics al servei del coneixement del nostre passat. “Posem la ciència a disposició de la memòria”, ha emfatitzat el titular de Salut, per a qui la medicina i el conjunt de les ciències “no poden aïllar-se del seu perfil i la seua vocació humanística”. El conseller ha posat en valor la funció del programa, una tasca “de recuperació, de memòria, de justícia”, d’un poble que “si no recupera esta memòria, si no la cuida, si no repara la injustícia, sempre estarà ferit”.
Des del Departament de Justícia i la Direcció General de Memòria Democràtica es duu a terme la tasca de recerca i identificació de persones desaparegudes a través de quatre eines: el Cens de persones desaparegudes, el Programa d’identificació genètica, el Mapa de fosses (una eina de geolocalització) i el Pla de fosses (que establix un calendari per a l’obertura de noves fosses).
Al Cens de persones desaparegudes hi figuren els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i els familiars que n’han sol·licitat la recerca. En estos moments, el Cens compta amb 6.150 persones inscrites, una part de les quals van desaparèixer a Catalunya i, la resta, fora de Catalunya.
La consellera Ciuró ha volgut aprofitar l’anunci d’estes 4 identificacions noves per fer “una crida perquè totes aquelles persones que tinguen familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme s’inscriguen al Cens de persones desaparegudes”.
La consellera Ciuró s’ha compromès també a reforçar les actuacions per difondre el coneixement del Programa d’identificació genètica amb l’objectiu d’incrementar el nombre de mostres genètiques de familiars. I ha anunciat, així mateix, que “s’iniciarà una actuació per trobar familiars de brigadistes internacionals morts o desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya, amb l’objectiu d’augmentar el nombre d’inscripcions al Cens de persones desaparegudes i obtenir perfils genètics de descendents vius. Això ens permetrà incrementar les possibilitats d’identificar cossos recuperats en les excavacions del Pla de fosses”.
“Els soldats republicans identificats encara tenen fills o parents vius que residixen a Sant Andreu de Llavaneres, Sabadell, Gandesa i Barcelona. I el mes d’octubre podrem programar els actes de retorn, d’acord amb la voluntat de les famílies”, ha afirmat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
Soldats republicans d’entre 29 i 34 anys
El primer dels soldats identificat va morir en combat al front de l’Ebre, tenia 30 anys i era de Sant Andreu de Llavaneres, i va ser inhumat, juntament amb altres persones, al terme municipal de Corbera d’Ebre.
El segon soldat, també de 30 anys i mort al front de l’Ebre, va néixer al Brull i era resident a Castellterçol, i ha pogut ser identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet.
Els altres dos soldats han pogut ser identificats d’entre les restes que es van exhumar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues). Un d’ells tenia 34 anys, era nascut a Nonasp (Saragossa) i resident a Barcelona; i l’altre tenia 29 anys, provenia d’Alacant i també residia a Barcelona.
Amb estos 4 nous casos, ja són 16 les persones identificades víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. El Programa d’identificació genètica va entrar en vigor el 2016.
A grans trets, gràcies a aquest programa es poden identificar, per via genètica i en els laboratoris de l’Àrea Genètica Clínica i Molecular de l’Hospital Vall d’Hebron, les restes que es recullen en superfície o que s’exhumen en fosses. Els familiars poden lliurar una mostra d’ADN i l’hospital pot extreure’n també les dades genètiques i encreuar-les amb els perfils genètics de les restes.
Així doncs, el Programa disposa de dos bases de dades que pot encreuar: la de perfils genètics de familiars dels desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i la de perfils genètics extrets de les restes humanes de persones desaparegudes.
Tot plegat, fins ara, ha permès obtenir ja resultats concrets. Per exemple, el programa disposa de mostres genètiques de més de 2.500 familiars vius (2.624 mostres), una xifra significativa però encara insuficient pel nombre de persones inhumades existents.
Ciència a disposició de la memòria
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha subratllat que este Programa d’identificació genètica posa els avenços científics al servei del coneixement del nostre passat. “Posem la ciència a disposició de la memòria”, ha emfatitzat el titular de Salut, per a qui la medicina i el conjunt de les ciències “no poden aïllar-se del seu perfil i la seua vocació humanística”. El conseller ha posat en valor la funció del programa, una tasca “de recuperació, de memòria, de justícia”, d’un poble que “si no recupera esta memòria, si no la cuida, si no repara la injustícia, sempre estarà ferit”.
Des del Departament de Justícia i la Direcció General de Memòria Democràtica es duu a terme la tasca de recerca i identificació de persones desaparegudes a través de quatre eines: el Cens de persones desaparegudes, el Programa d’identificació genètica, el Mapa de fosses (una eina de geolocalització) i el Pla de fosses (que establix un calendari per a l’obertura de noves fosses).
Al Cens de persones desaparegudes hi figuren els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i els familiars que n’han sol·licitat la recerca. En estos moments, el Cens compta amb 6.150 persones inscrites, una part de les quals van desaparèixer a Catalunya i, la resta, fora de Catalunya.
La consellera Ciuró ha volgut aprofitar l’anunci d’estes 4 identificacions noves per fer “una crida perquè totes aquelles persones que tinguen familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme s’inscriguen al Cens de persones desaparegudes”.
La consellera Ciuró s’ha compromès també a reforçar les actuacions per difondre el coneixement del Programa d’identificació genètica amb l’objectiu d’incrementar el nombre de mostres genètiques de familiars. I ha anunciat, així mateix, que “s’iniciarà una actuació per trobar familiars de brigadistes internacionals morts o desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya, amb l’objectiu d’augmentar el nombre d’inscripcions al Cens de persones desaparegudes i obtenir perfils genètics de descendents vius. Això ens permetrà incrementar les possibilitats d’identificar cossos recuperats en les excavacions del Pla de fosses”.