La CUP rebutja la línia de molt alta tensió entre l'Ebre i Barcelona

Projectada de les Terres de l'Ebre fins al Baix Llobregat, està previst que la línia tingui més de 180 quilòmetres de llargada

Aguaita.cat
13 d'agost del 2021
Actualitzat a les 11:09h
Operaris treballant en una torre de MAT.
Operaris treballant en una torre de MAT. | ACN
La CUP de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona mostren el seu rebuig i s'oposen a la línia de molt alta tensió (MAT) inclosa en l'avantprojecte d'un conjunt de parcs eòlics situats a Aragó que, el dimecres 28 de juliol, es va publicar al BOE. La línia MAT, de més de 180 quilòmetres, travessaria bona part de les comarques de les Terres de l'Ebre i el Camp fins al Baix Llobregat. Un fet que els del partit consideren "un despropòsit", pel qual insten als ajuntaments i consells comarcals dels territoris afectats, així com a la Generalitat, a posicionar-se en contra. Segons afirmaven, la CUP presentarà mocions en els consistoris on tenen representació, així com una proposta de resolució al Parlament de Catalunya.

Els anticapitalistes reblaven que "els més de 180 quilòmetres de molt alta tensió responen al que la CUP, així com les entitats ecologistes i del territori, fa temps que denunciem: en nom de la urgent transició energètica, s'està aplanant el camí perquè la generació d'energies segueixi en les mans dels de sempre", al que afegien que "tot a costa no només del territori i les que hi vivim, també ignorant tota lògica que aposta per la implantació d'un model alternatiu tant de producció com de consum". Els de la CUP afirmaven que "el transport de l'energia és una font més d'ingressos per les grans empreses, un alt risc pel territori i una amenaça greu a la biodiversitat del nostre país. Tot plegat l'antítesi dels criteris de sostenibilitat que tant es pregona des del govern de l'Estat Espanyol com des del de la Generalitat".

Des de la Candidatura d'Unitat Popular recordaven que tant les Terres de l'Ebre com el Camp de Tarragona són unes zones "s'obreexplotades en infraestructures gegantines que no repercuteixen en el territori". Amb tot, apuntaven que "si es pretén fer polítiques valentes d'equilibri territorial no es pot permetre la destrucció d'aquest", posant sobre la taula valors com el paisatge com a capital i futur del territori.