16
de juliol
del
2021
Actualitzat
a les
17:32h
El termini de deu anys que el govern espanyol va fixar en el decret de 2014 de renúncia de la concessió del projecteCastor per reclamar responsabilitats als promotors s'esgota sense que s'hagin pres mesures rellevants. Davant d'això, el senador de CompromísCarlesMulet ha reclamat a l'executiu que posi punt i final a la seva "complicitat" amb les empreses vinculades amb l'empresari FlorentinoPérez. Sospita que des de l'administració estatal "cerquen la caducitat de les responsabilitats a les quals l'empresaEscalUGS hagués de fer front per la nefasta gestió del projecte, tant en el seu disseny com la seva execució". En resposta a preguntes formulades per Compromís, el govern espanyol seguix eludint concretar com i quan actuarà.
El senador valencianista ha recordat, tal i com el propi govern espanyol admet en una recent resposta, que Escal UGS és responsable tant dels eventuals vicis o defectes en l'execució que puguin presentar les instal·lacions i es posin de manifest dins dels deu anys següents a l'entrada en vigor del Reial decret llei 13/2014, que va extingir la concessió. També de les accions i omissions que, com a titular de la concessió, hagués efectuat durant el seu període de vigència.
Així ho va reconèixer la mateixa ministra en una visita al delta de l'Ebre el febrer de 2019, assegurant que els serveis jurídics de l'Estat encara estaven estudiant l'abast d'aquestes responsabilitats i possibles accions judicials. Des de llavors, però, no s'ha produït cap notícia al respecte.
"Al 2024 finalitzaria, per tant aquest termini de responsabilitat", ha remarcat Mulet, qui es queixa que des de la publicació del decret "només hem vist mesures per a protegir als qui haurien d'haver respost per aquests fets i per la llastimosa inversió en un depòsit que era urgent i prioritari i va passar a ser ràpidament prescindible". També retreu que l'actual ministraperlaTransicióEcològica, TeresaRibera, assumís cap responsabilitat i es bloquegi la creació d'una comissió d'investigació presentada per 25 senadors.
Precisament, en l'última resposta rebuda per Compromís, el govern espanyol es desentén, novament, d'una de les decisions més controvertides que Ribera va prendre durant la tramitació del projecte Castor mentre era secretària d'Estat de Canvi Climàtic, més enllà de signar favorablement l'avaluació d'impacte ambiental del fracassat magatzem de gas submarí.
Ribera i el gasoducte d'interconnexió
Es tracta de la tramitació del gasoducte de dotze quilòmetres construït per interconnectar la planta terrestre del Castor i la xarxa general, que el Tribunal Suprem va confirmar com a il·legal perquè la mateixa Ribera va decidir eximir el projecte de ser sotmès a avaluació ambiental. L'administració estatal es limita a recordar que la resolució del recurs només "anul·la la resolució" i "no ordena" desmantellar-lo ni a retornar la servitud als propietaris.
Mulet ha lamentat que el govern espanyol segueixi tancat a l'hora no només d'investigar el rerefons del projecte, pel qual l'ACS de Pérez va ser indemnitzada amb 1.350 milions d'euros. De res han servit les peticions de Compromís al PSOE per desbloquejar la situació davant l'anunci d'oposar-se en la primera votació a l'elecció del nou president del Senat, AnderGil.
També a l'hora de fer front al desmantellament d'unes instal·lacions sense utilitat i que mai han entrat en funcionament però que segueixen requerint un costós manteniment a càrrec de l'erari públic. Mulet ha retret que la pandèmia continuï sent l'excusa per a demorar el desmantellament d'aquesta planta "fins al seu últim caragol, perquè no tolerarem ni un sol record d'aquesta, ja sigui afonat a la mar o enterrat sense una correcta justificació". El senador ha recordat que els taps temporals per segellar els pous van ser col·locats el març de 2015, superant ja la seva vida útil prevista de quatre anys i a l'espera del segellament definitiu
El senador valencianista ha recordat, tal i com el propi govern espanyol admet en una recent resposta, que Escal UGS és responsable tant dels eventuals vicis o defectes en l'execució que puguin presentar les instal·lacions i es posin de manifest dins dels deu anys següents a l'entrada en vigor del Reial decret llei 13/2014, que va extingir la concessió. També de les accions i omissions que, com a titular de la concessió, hagués efectuat durant el seu període de vigència.
Així ho va reconèixer la mateixa ministra en una visita al delta de l'Ebre el febrer de 2019, assegurant que els serveis jurídics de l'Estat encara estaven estudiant l'abast d'aquestes responsabilitats i possibles accions judicials. Des de llavors, però, no s'ha produït cap notícia al respecte.
"Al 2024 finalitzaria, per tant aquest termini de responsabilitat", ha remarcat Mulet, qui es queixa que des de la publicació del decret "només hem vist mesures per a protegir als qui haurien d'haver respost per aquests fets i per la llastimosa inversió en un depòsit que era urgent i prioritari i va passar a ser ràpidament prescindible". També retreu que l'actual ministraperlaTransicióEcològica, TeresaRibera, assumís cap responsabilitat i es bloquegi la creació d'una comissió d'investigació presentada per 25 senadors.
Precisament, en l'última resposta rebuda per Compromís, el govern espanyol es desentén, novament, d'una de les decisions més controvertides que Ribera va prendre durant la tramitació del projecte Castor mentre era secretària d'Estat de Canvi Climàtic, més enllà de signar favorablement l'avaluació d'impacte ambiental del fracassat magatzem de gas submarí.
Ribera i el gasoducte d'interconnexió
Es tracta de la tramitació del gasoducte de dotze quilòmetres construït per interconnectar la planta terrestre del Castor i la xarxa general, que el Tribunal Suprem va confirmar com a il·legal perquè la mateixa Ribera va decidir eximir el projecte de ser sotmès a avaluació ambiental. L'administració estatal es limita a recordar que la resolució del recurs només "anul·la la resolució" i "no ordena" desmantellar-lo ni a retornar la servitud als propietaris.
Mulet ha lamentat que el govern espanyol segueixi tancat a l'hora no només d'investigar el rerefons del projecte, pel qual l'ACS de Pérez va ser indemnitzada amb 1.350 milions d'euros. De res han servit les peticions de Compromís al PSOE per desbloquejar la situació davant l'anunci d'oposar-se en la primera votació a l'elecció del nou president del Senat, AnderGil.
També a l'hora de fer front al desmantellament d'unes instal·lacions sense utilitat i que mai han entrat en funcionament però que segueixen requerint un costós manteniment a càrrec de l'erari públic. Mulet ha retret que la pandèmia continuï sent l'excusa per a demorar el desmantellament d'aquesta planta "fins al seu últim caragol, perquè no tolerarem ni un sol record d'aquesta, ja sigui afonat a la mar o enterrat sense una correcta justificació". El senador ha recordat que els taps temporals per segellar els pous van ser col·locats el març de 2015, superant ja la seva vida útil prevista de quatre anys i a l'espera del segellament definitiu