06
de juliol
del
2021
Actualitzat
el
07
de juliol
a les
8:16h
Los Sirgadors presenten el seu nou senzill “Amor en pandèmia”, que s’afegix als ja apareguts anteriorment “Mare nostrum”, “Estel cremant” i “Entre mosquits i tabancs”. Tots ells formaran part del nou disc que s’està produint, juntament amb d’altres temes nous en procés de gravació i masterissatge.
És sabut que generalment la temàtica de les cançons de Los Sirgadors giren al voltant del territori de l’Ebre, els costums, el seu passat, la memòria històrica i les lluites socials i ambientals presents. En el cas d’ ”Amor en pandèmia” és la pròpia parla ebrenca d’en Mario Pons que en cantar tenyix de territori, d’emocions i de textures.
En “Amor en pandèmia” hi trobem també un trencament amb els estils de música que són habituals a Los Sirgadors, com la barreja de la música més tradicional, la jota, amb d’altres estils com el blues o el country. Però sempre des de l’experimentació, no pas com a canvi. Es vol evolucionar dins els estils propis alhora que experimentar altres maneres de fer música: en aquest cas el so del rock grunge de caràcter intimista. Amb este nou tema la banda vol tornar a escena amb força guitarrera i poesia vital, amb veu potent de ploma fina i amb baixos i ritmes rockers del Seattle dels 90, transformats en el so cru del Delta del 2021.
L’autor del text poético-narratiu s’exilia en la seua fugida creativa interior per denunciar la passivitat individualista d’un far que s’apaga, Europa; i per mantenir la flama de la pau encesa en el seu pit. Partint del seu anterior treball, “Mare nostrum”, on es posa de relleu el periple personal dels refugiats i es fa consciència sobre el negoci de la guerra que fomenta els totalitarismes. Mario Pons es defensa de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia del covid, en un nou periple personal per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi; amb l’ajud líric de la música de Los Sirgadors.
Davant el conflicte personal alhora que col·lectiu que està suposant la pandèmia, les persones experimenten una lluita interna per la renúncia obligada a l’amor. S’experimenta un pols entre Eros, la força de l’amor que vol unir els éssers estimats, i les forces covid que s’esforcen a dividir, manipular, desunir i emmalaltir als amants. La força de l’amor lluita per contrarestar el terror del contacte físic, en un moment en què moltes persones temen apropar-se, tocar els altres, o els altres a elles.
Esta circumstància fa que molts ens veiem sotmesos a grans pèrdues emocionals, a viure en falsos nius efímers, com el protagonista d'esta cançó, que s’esforça en volar erràtic intentant trobar un niu d’estabilitat amorosa, però que es veu boicotejat per les forces del Tànatos, de la mort i per la manca de sentiments i d’empatia.
Potser, però, guanyarà Eros el pols? Tals són les lluites que vol posar de relleu este nou i visceral tema de Los Sirgadors.
És sabut que generalment la temàtica de les cançons de Los Sirgadors giren al voltant del territori de l’Ebre, els costums, el seu passat, la memòria històrica i les lluites socials i ambientals presents. En el cas d’ ”Amor en pandèmia” és la pròpia parla ebrenca d’en Mario Pons que en cantar tenyix de territori, d’emocions i de textures.
En “Amor en pandèmia” hi trobem també un trencament amb els estils de música que són habituals a Los Sirgadors, com la barreja de la música més tradicional, la jota, amb d’altres estils com el blues o el country. Però sempre des de l’experimentació, no pas com a canvi. Es vol evolucionar dins els estils propis alhora que experimentar altres maneres de fer música: en aquest cas el so del rock grunge de caràcter intimista. Amb este nou tema la banda vol tornar a escena amb força guitarrera i poesia vital, amb veu potent de ploma fina i amb baixos i ritmes rockers del Seattle dels 90, transformats en el so cru del Delta del 2021.
L’autor del text poético-narratiu s’exilia en la seua fugida creativa interior per denunciar la passivitat individualista d’un far que s’apaga, Europa; i per mantenir la flama de la pau encesa en el seu pit. Partint del seu anterior treball, “Mare nostrum”, on es posa de relleu el periple personal dels refugiats i es fa consciència sobre el negoci de la guerra que fomenta els totalitarismes. Mario Pons es defensa de les forces de la mort, de la foscor de la pandèmia del covid, en un nou periple personal per conservar la innocència de l’amor original pur que ignora l’odi; amb l’ajud líric de la música de Los Sirgadors.
Davant el conflicte personal alhora que col·lectiu que està suposant la pandèmia, les persones experimenten una lluita interna per la renúncia obligada a l’amor. S’experimenta un pols entre Eros, la força de l’amor que vol unir els éssers estimats, i les forces covid que s’esforcen a dividir, manipular, desunir i emmalaltir als amants. La força de l’amor lluita per contrarestar el terror del contacte físic, en un moment en què moltes persones temen apropar-se, tocar els altres, o els altres a elles.
Esta circumstància fa que molts ens veiem sotmesos a grans pèrdues emocionals, a viure en falsos nius efímers, com el protagonista d'esta cançó, que s’esforça en volar erràtic intentant trobar un niu d’estabilitat amorosa, però que es veu boicotejat per les forces del Tànatos, de la mort i per la manca de sentiments i d’empatia.
Potser, però, guanyarà Eros el pols? Tals són les lluites que vol posar de relleu este nou i visceral tema de Los Sirgadors.