24
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
9:36h
La Comissió per la retirada de símbols franquistes de Tortosa celebrava este diumenge que el Govern hagi fixat el 18 de juliol com la data per començar a retirar el monument franquista, situat al mig del riu Ebre al seu pas per la ciutat tortosina. L'entitat va demanar que es compleixi el calendari d'actuacions i que no es demori més la seva retirada. "És una vergonya monumental que encara el tinguem", afirmava a l'ACN Marissa Panisello, membre de la comissió. El col·lectiu considera que és una "vergonya històrica" que hagin passat 55 anys d'ençà que el dictador va inaugurar el monòlit. A més, esperen que no s'admetin a tràmit cap dels recursos interposats per aturar la seva retirada i que les autoritats museïtzin l'espai.
Preguntada sobre el simbolisme de la data triada per iniciar els treballs de desmuntatge, Panisello ha assenyalat que hi ha altres dates simbòliques, com el 21 de juny de 1966, quan el dictador Francisco Franco va inaugurar el monument. Amb tot, ha subratllat que el més important és que el retirin. "Més que les dates valorem que el treguin, enguany que Tortosa és la Capital de la Cultura Catalana podrem celebrar que aquest llast desaparegui de la ciutat, perquè ho ha estat durant 55 anys, és una vergonya històrica i indignant per a tota la gent que ha patit la dictadura franquista", deia.
Pel que fa a les accions judicials i administratives impulsades per entitats com el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa (Corembe), Panisello confia que no prosperin. "La por sempre existeix, esperem que cap jutge ho admeti a tràmit perquè és clarament un monument franquista", argumentava. I en aquest sentit, ha recordat que des del 2007 hi ha en vigor la llei de Memòria Històrica.
Un cop el monument franquista estigui retirat, l'entitat proposa que l'espai es museïtzi i que serveixi per explicar les raons per les quals s'ha tardat tants anys a desmuntar el monòlit franquista. "Tortosa va ser front de guerra, es van tirar moltes bombes aquí i es va patir molt, penso que cal lligar-ho tot, el monument es va fer 25 anys després pels franquistes per commemorar els anys de pau, que no diguin que és monument a la batalla de l'Ebre perquè està molt clar quin monument és i quin significat té", tancava Panisello.
La visió oposada
D'altra banda, el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa (Corembe) lamentava que el Govern hagi establert el 18 de juliol com la data per iniciar el desmuntatge del monument franquista. L'entitat tornar a reclamar que es reinterpreti el monòlit, tal com va demanar la ciutadania en la consulta popular celebrada el 28 de maig del 2016. "Iniciar unes obres en diumenge no és una actuació normal d'una administració, sinó que és més un xou d'autobombo per tots els seus seguidors", afirmava el portaveu, Joan Otero. El col·lectiu ja ha presentat recursos per frenar la retirada i indica que podrien emprendre noves accions, ara que ja hi ha la data fixada per començar els treballs.
A l'abril, Corembe va recórrer la licitació i la llicència d'obres per retirar el monument franquista. D'una banda, va presentar un recurs contenciós administratiu al jutjat de Barcelona amb l'argument que la Generalitat no té competències perquè no pot acreditar que en sigui titular. El recurs també qüestionava que l'empresa pública CIRE, del Departament de Justícia, sigui l'òrgan competent per licitar i adjudicar els treballs de retirada del monòlit. D'altra banda, Corembe també va presentar un recurs a la resolució de la junta de govern de l'Ajuntament de Tortosa que va atorgar la llicència d'obres.
Segons la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, les accions administratives i judicials impulsades per Corembe no prosperaran, perquè diu, s'han fet tots els passos segons la legalitat. "Que un pugui dir que no prosperaran fa una mica de temor, vull entendre que hi ha una independència de tot; ara que hi ha la data començarem la corrida de bous", defensava Otero. El portaveu considerava que és una anomalia democràtica que no es respecti el mandat de la consulta popular, que va ser favorable a mantenir el monument. "L'anomalia democràtica és no fer cas al poble, hem de reinterpretar-lo i fer-ne un lloc de pau i reconciliació i no anar a grans xous amb grues, Tortosa es mereix alguna cosa més", deia.
Otero assenyalava que el monument "ja no és franquista sinó d'etapa franquista", ja que s'han extret tots els elements relacionats amb la dictadura, com les plaques commemoratives. "L'àliga que es veu no és l'àliga romana o feixista, que està dempeus i significant el poder terrenal, de l'emperador; en canvi, la del monument està volant", argumentava. Segons ell, es tracta d'un "monument espiritualitzat" que no té cap element de guerra. "Un cop extrets els elements –franquistes- no fa mal a ningú, a qui li faci mal és que possiblement té una mica la ment tancada", afegia.
A banda, des de l'entitat demanen la creació d'una comissió d'experts per avaluar possibles propostes per reinterpretar el monòlit. "Està al carrer principal de Tortosa, on s'està restaurant la façana de la catedral, amb les dues façanes fluvials, podria ser un atractiu turístic de categoria, internacional; Si es reinterpretés seríem un model de societat", apuntava.
Preguntada sobre el simbolisme de la data triada per iniciar els treballs de desmuntatge, Panisello ha assenyalat que hi ha altres dates simbòliques, com el 21 de juny de 1966, quan el dictador Francisco Franco va inaugurar el monument. Amb tot, ha subratllat que el més important és que el retirin. "Més que les dates valorem que el treguin, enguany que Tortosa és la Capital de la Cultura Catalana podrem celebrar que aquest llast desaparegui de la ciutat, perquè ho ha estat durant 55 anys, és una vergonya històrica i indignant per a tota la gent que ha patit la dictadura franquista", deia.
Pel que fa a les accions judicials i administratives impulsades per entitats com el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa (Corembe), Panisello confia que no prosperin. "La por sempre existeix, esperem que cap jutge ho admeti a tràmit perquè és clarament un monument franquista", argumentava. I en aquest sentit, ha recordat que des del 2007 hi ha en vigor la llei de Memòria Històrica.
Un cop el monument franquista estigui retirat, l'entitat proposa que l'espai es museïtzi i que serveixi per explicar les raons per les quals s'ha tardat tants anys a desmuntar el monòlit franquista. "Tortosa va ser front de guerra, es van tirar moltes bombes aquí i es va patir molt, penso que cal lligar-ho tot, el monument es va fer 25 anys després pels franquistes per commemorar els anys de pau, que no diguin que és monument a la batalla de l'Ebre perquè està molt clar quin monument és i quin significat té", tancava Panisello.
La visió oposada
D'altra banda, el Col·lectiu per la Reinterpretació del Monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa (Corembe) lamentava que el Govern hagi establert el 18 de juliol com la data per iniciar el desmuntatge del monument franquista. L'entitat tornar a reclamar que es reinterpreti el monòlit, tal com va demanar la ciutadania en la consulta popular celebrada el 28 de maig del 2016. "Iniciar unes obres en diumenge no és una actuació normal d'una administració, sinó que és més un xou d'autobombo per tots els seus seguidors", afirmava el portaveu, Joan Otero. El col·lectiu ja ha presentat recursos per frenar la retirada i indica que podrien emprendre noves accions, ara que ja hi ha la data fixada per començar els treballs.
A l'abril, Corembe va recórrer la licitació i la llicència d'obres per retirar el monument franquista. D'una banda, va presentar un recurs contenciós administratiu al jutjat de Barcelona amb l'argument que la Generalitat no té competències perquè no pot acreditar que en sigui titular. El recurs també qüestionava que l'empresa pública CIRE, del Departament de Justícia, sigui l'òrgan competent per licitar i adjudicar els treballs de retirada del monòlit. D'altra banda, Corembe també va presentar un recurs a la resolució de la junta de govern de l'Ajuntament de Tortosa que va atorgar la llicència d'obres.
Segons la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, les accions administratives i judicials impulsades per Corembe no prosperaran, perquè diu, s'han fet tots els passos segons la legalitat. "Que un pugui dir que no prosperaran fa una mica de temor, vull entendre que hi ha una independència de tot; ara que hi ha la data començarem la corrida de bous", defensava Otero. El portaveu considerava que és una anomalia democràtica que no es respecti el mandat de la consulta popular, que va ser favorable a mantenir el monument. "L'anomalia democràtica és no fer cas al poble, hem de reinterpretar-lo i fer-ne un lloc de pau i reconciliació i no anar a grans xous amb grues, Tortosa es mereix alguna cosa més", deia.
Otero assenyalava que el monument "ja no és franquista sinó d'etapa franquista", ja que s'han extret tots els elements relacionats amb la dictadura, com les plaques commemoratives. "L'àliga que es veu no és l'àliga romana o feixista, que està dempeus i significant el poder terrenal, de l'emperador; en canvi, la del monument està volant", argumentava. Segons ell, es tracta d'un "monument espiritualitzat" que no té cap element de guerra. "Un cop extrets els elements –franquistes- no fa mal a ningú, a qui li faci mal és que possiblement té una mica la ment tancada", afegia.
A banda, des de l'entitat demanen la creació d'una comissió d'experts per avaluar possibles propostes per reinterpretar el monòlit. "Està al carrer principal de Tortosa, on s'està restaurant la façana de la catedral, amb les dues façanes fluvials, podria ser un atractiu turístic de categoria, internacional; Si es reinterpretés seríem un model de societat", apuntava.