04
de març
del
2021
Actualitzat
a les
10:55h
La comunitat científica, l'Administració i les confraries de pescadors han establert un front comú que proposa prohibir la pesca d'espècies demersals, entre les quals es troba el rap, el lluç, la gamba, el llagostí o l'escamarlà en 18 àrees del litoral, que representen 400 quilòmetres quadrats. Entre estos 18 espais protegits, n'hi ha 5 que es troben al voltant de les costes ebrenques.
La Secretaria General de Pesca ha remès a la Comissió Europea el document relatiu a la proposta d’àrees de tancament total de l’activitat pesquera (no-take areas) d’espècies demersals en el litoral de Catalunya.
L’informe ha estat elaborat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), entitat de cooperació científica formada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC).
Després de mesos de treball dels investigadors de l’ICATMAR amb els representants de les confraries de pescadors catalanes i les seues federacions, s’ha arribat a un consens per protegir totes les espècies de fons d’un total de 18 àrees del litoral català que en total representen més de 400 quilòmetres quadrats on la pesca d’arrossegament, el palangre de fons i totes aquelles activitats dedicades a la pesca de fondària hi tindran l’accés vedat.
Canvis a la pesca professional a Catalunya
La pesca professional a Catalunya, caracteritzada per ser una activitat de proximitat de producte fresc del dia que es comercialitza a través de les llotges pesqueres repartides al llarg del litoral, està vivint importants canvis arran de l’entrada en vigor el gener de 2020 de l’anomenat Pla multianual per a la pesca de demersals al Mediterrani Occidental. Este Pla, impulsat des de la Unió Europea, ha establert uns mecanismes de gestió de l’esforç pesquer basat en la reducció progressiva dels dies de pesca.
Científics, pescadors i l’Administració pesquera de la Generalitat de Catalunya consideren que cal aplicar mesures complementàries com ara el tancament de zones a la pesca que poden ser més eficaces que la reducció de dies, i que, alhora que faciliten la regeneració dels fons marins i la recuperació de les espècies dins d’un enfocament ecosistèmic de la pesca, evitaran la conseqüent davallada en les condicions socioeconòmiques del sector pesquer.
El document acompanya també diverses propostes per incrementar la selectivitat dels arts de pesca i aconseguir un major grau d’escapament per sota de la talla autoritzada de captura de moltes de les espècies carismàtiques de Catalunya com ara el lluç o la gamba rosada.
La Secretaria General de Pesca ha remès a la Comissió Europea el document relatiu a la proposta d’àrees de tancament total de l’activitat pesquera (no-take areas) d’espècies demersals en el litoral de Catalunya.
L’informe ha estat elaborat per l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), entitat de cooperació científica formada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC).
Després de mesos de treball dels investigadors de l’ICATMAR amb els representants de les confraries de pescadors catalanes i les seues federacions, s’ha arribat a un consens per protegir totes les espècies de fons d’un total de 18 àrees del litoral català que en total representen més de 400 quilòmetres quadrats on la pesca d’arrossegament, el palangre de fons i totes aquelles activitats dedicades a la pesca de fondària hi tindran l’accés vedat.
Canvis a la pesca professional a Catalunya
La pesca professional a Catalunya, caracteritzada per ser una activitat de proximitat de producte fresc del dia que es comercialitza a través de les llotges pesqueres repartides al llarg del litoral, està vivint importants canvis arran de l’entrada en vigor el gener de 2020 de l’anomenat Pla multianual per a la pesca de demersals al Mediterrani Occidental. Este Pla, impulsat des de la Unió Europea, ha establert uns mecanismes de gestió de l’esforç pesquer basat en la reducció progressiva dels dies de pesca.
Científics, pescadors i l’Administració pesquera de la Generalitat de Catalunya consideren que cal aplicar mesures complementàries com ara el tancament de zones a la pesca que poden ser més eficaces que la reducció de dies, i que, alhora que faciliten la regeneració dels fons marins i la recuperació de les espècies dins d’un enfocament ecosistèmic de la pesca, evitaran la conseqüent davallada en les condicions socioeconòmiques del sector pesquer.
El document acompanya també diverses propostes per incrementar la selectivitat dels arts de pesca i aconseguir un major grau d’escapament per sota de la talla autoritzada de captura de moltes de les espècies carismàtiques de Catalunya com ara el lluç o la gamba rosada.