L'Agència Catalana de l'Aigua invertirà més de 353.000 euros en l'anàlisi i millora de les zones humides

Es faran més de 325 mostrejos en 63 zones humides de Catalunya entre 2021 i 2024

Torrent del Pi, a l'Ametlla de Mar
Torrent del Pi, a l'Ametlla de Mar | ACA
Aguaita.cat
03 de març del 2021
Actualitzat a les 10:25h
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha adjudicat el contracte per dur a terme els mostrejos i controls en zones humides de Catalunya durant el període comprès entre 2021 i 2024, amb una inversió superior als 353.000 euros.

En total es faran 328 mostrejos a través de 63 punts de control en zones humides de Catalunya (56 de les conques internes i 7 de la part catalana de l'Ebre) i s'analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l'aigua, la salinitat, la terbolesa, la presència de nitrats, fosfats, matèria orgànica, i també paràmetres biològics, d'acord amb les comunitats biològiques que viuen en estes zones humides i la seua capacitat com a indicadors de qualitat del medi. També s'analitzaran elements hidromorfològics que poden condicionar la qualitat d'estes masses d'aigua, com pot ser la seua hidrodinàmica, la vegetació que l'envolta o el seu estat de naturalitat.

Estos mostrejos s'emmarquen dins del Programa de Seguiment i Control de les conques internes per al període 2019-2024, aprovat per l'Acord de Govern GOV/80/2019, de 4 de juny, i se sumen als que actualment ja s'estan fent a les zones humides del delta de l'Ebre. Estos programes es redacten en compliment del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003), d'acord amb la Directiva marc de l'aigua (2000/60/CE). L'objectiu es concentra en analitzar l'estat d'estes masses d'aigua i la seua evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora.

Les masses d'aigua conegudes com a zones humides són estanys situats a menys de 800 metres d'altitud, i llacunes costaneres classificades dins de les aigües de transició. Generalment són de poca fondària (menys de 6 metres), tot i que en algun cas poden tenir cubetes més fondes. Amb caràcter general es diferencien aquelles que presenten un règim hidrològic permanent de les temporals, que s'assequen anualment durant períodes més o menys llargs. També poden classificar-se atenent a la seua salinitat i al seu origen.