Agricultura destina 2,1 MEUR als comitès de cogestió de la pesca i a estudis sobre els bivalves i la truita irisada

L'IRTA i la UB transferiran els coneixements als pescadors i mariscadors

1200_1613587063pesca
1200_1613587063pesca | Cedida
Redacció
17 de febrer del 2021
Actualitzat a les 19:37h
Agricultura ha aprovat 2,1 milions d'euros en ajuts per a 3 projectes que promouen la transferència de coneixements entre investigadors i pescadors i la innovació en el sector de l'aqüicultura. Un dels projectes seleccionats és una iniciativa per donar suport científic-tècnic als comitès de cogestió de la pesca del sonso de l'Empordà nord, del pop roquer a la Catalunya Central, del cranc blau de les Terres de l'Ebre, i el de la sèpia de les Badies de Pals i Roses. També rebrà finançament un estudi de l'IRTA sobre els riscos emergents de mortalitat de bivalves al delta de l'Ebre i un projecte de la UB per desenvolupar una eina per monitorar el cultiu intensiu de truita irisada.

Les ajudes, que pugen a 2.127.000 euros, estan cofinançades en un 75% pel Fons Europeu Marítim i de la Pesca (FEMP) i en un 25% pel Departament. El primer projecte, impulsat per l'Institut de Ciències del Mar, vol donar suport científic-tècnic als comitès de cogestió i fer una avaluació de l'estat de les pesqueres de les principals espècies comercials de la costa catalana (CGCAT).

També s'ha seleccionat el projecte REMBE, impulsat per L'IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), que avaluarà els riscos d'origen químic i els d'origen microbià en la mortalitat dels bivalves. Els resultats permetran prendre mesures per mitigar estes mortalitats. Es preveu canviar el llistat dels productes emprats en el cultiu de l'arròs fins al maneig dels cultius de bivalves enfront de situacions d'aparició de nous patògens.

Finalment s'ha subvencionat TRUITAMUC, de la Universitat de Barcelona (UB). La proposta consistix a desenvolupar una eina "no invasiva" i innovadora per monitorar el cultiu intensiu de truita irisada per mitjà dels bioindicadors del mucus epidèrmic. Les superfícies mucoses (en pell, brànquies i intestí) dels peixos constitueixen la primera línia de defensa contra la infecció patògena i participen en un ampli espectre altres processos fisiològics, com l'absorció de nutrients, l'osmoregulació, la respiració, la locomoció o l'excreció de residus. En el mucus epidèmic, s'han diferenciat molècules indicadores (bioindicadors) de l'estat nutritiu, fisiològic i defensiu que són de determinació fàcil, ràpida i econòmica.

Amb sta convocatòria, la iniciativa de la direcció general de Pesca i Afers Marítims haurà invertit per promoure la col·laboració entre científics i sector pesquer amb un total de 4.288.899 euros.