Dos centenars d'ebrencs a l'infern boig dels camps de concentració

Hi havia alguna cosa pitjor que la guerra, que la pèrdua, que la derrota. Pitjor que la misèria, que l’exili, que la por. Els quedava encara per viure un infern estripador i boig on van ser deportats els perdedors. En aquells forats de barbàrie els hi esperaven dos destins: l’extermini, o el testimoniatge d’una inhumanitat que els havia de quedar impresa al cervell de per vida. Als camps de concentració nazis hi van fer cap prop de 10.000 republicans fets presoners pel règim de Hitler amb la conformitat de l’Espanya de Franco. D’estos, en van morir més de 5.000 i més de 300 seguixen desapareguts. Avui 27 de gener es commemora el Dia Internacional de l'Holocaust en record del genocidi contra el poble jueu, coincidint amb la data de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau.

Entre els ingressats als camps de concentració nazi hi van haver dos centenars d’ebrencs, nascuts ara fa un segle: setanta-dos provinents de municipis del Baix Ebre, quaranta del Montsià, cinquanta-dos de la Ribera d’Ebre i trenta-nou de la Terra Alta. “En bona part eren republicans que havien fugit a França arran de la desfeta. D’entre els que no van tornar alguns es van integrar a l’exèrcit francès, altres van fer cap a la resistència contra el règim nazi, altres es van quedar a treballar en companyies de treballadors estrangers, militaritzades, i altres als camps de refugiats, on particulars o empreses anaven a buscar-hi ma d’obra barata i fàcil”, explica l’historiador canareu Joan B. Beltran Reverter.

El també canareu Joan B. Nos Fibla va ser un dels ebrencs que va estar als camps francesos de Canes i Burdeus, amb el seu pare José Nos Juan, sa mare i sa germana. Esta família, i també una família de Xerta, van ser els primers ebrencs en arribar a Mauthausen el 24 d’agost del 1940 amb el comboi conegut com el dels 927. Les dones i els petits van ser retornats a l’Estat espanyol. El pare no va resistir l’octubre d’aquell mateix any i Joan va fer cap al camp de Gusen. Només en aquell ‘kommando’ de Mauthausen van ser assassinats la meitat dels ebrencs deportats als camps. “Qui entrava en aquell escorxador era perquè no servia per treballar, era massa vell o estava malalt”, explica Beltran Reverter. Joan B. Nos va ser una excepció, en ser alliberat de Gusen a petició del govern espanyol el 22 d’agost del 1941, amb la intervenció d’un parent, el ministre franquista Ramon Serrano Suñer. Temps tindria per intentar oblidar tot el que va viure aquells mesos, perquè ha estat l’últim ebrenc supervivent dels camps d’extermini, fins la seua mort, ara fa cinc anys.

Dels dos centenars d’ebrencs deportats als camps, una seixantena van ser alliberats, la majoria el 5 de maig del 45, amb l’entrada de les tropes aliades de la Segona Guerra Mundial al camp austríac de Mauthausen. Entre ells, el fotògraf tortosí Antonio Garcia Alonso, les imatges del qual, amb les de Francesc Boix i José Cereceda, resultarien clau en el judici de Nuremberg per dixar testimoni del que succeïa al cor d’aquella monstruositat genocida.

A la base de dades de Deportats catalans i espanyols als camps nazis, que va publicar el Memorial Democràtic coincidint amb el 75è aniversari de l’Alliberament de Mauthausen, es poden consultar les fitxes dels dos centenars d’ebrencs deportats en el cens més complet de l’Estat, amb més de 9.000 registres. La investigació, segons esta institució de la Generalitat, “vol reconstruir l’itinerari de la deportació recollint, no només l’estada als camps de concentració i extermini nazis, sinó també la seva trajectòria anterior, i en alguns casos, posterior, permetent una reconstrucció de les biografies testimonials dels deportats des de l’exili fins a la deportació i posterior alliberament”.