15
de gener
del
2021
El Govern i els partits estan reunits des d'aquest migdia per mirar d'acordar una nova data de les eleccions davant l'increment de contagis i la pressió assistencial de la pandèmia del coronavirus. Tan bon punt ha començat la reunió, el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, ha proposta ajornar les eleccions previstes per al 14-F i celebrar-les al mes de maig o juny. L'escenari de posposar, amb les dades de la pandèmia sobre la taula, ha estat acceptat per unanimitat. La proposta del Govern ha estat que siguin el 30 de maig.
Tot i que s'havia valorat un calendari més extens -tant el 16 com el 23-, l'executiu ha escollit el darrer cap de setmana de maig per assegurar una major probabilitat d'estar en una millor situació sanitària. De fet, el 23 de maig va ser descartat perquè coincideix amb la festivitat de la Segona Pasqua. L'altre objectiu era que es fessin abans de Sant Joan, tenint en compte els precedents d'increment de contagis que es va produir l'any passat a partir d'aquella data. Formalment, es mantindran les candidatures que s'havien presentat, però es mantindrà el termini per concórrer-hi, amb la qual cosa es podran incorporar noves llistes si aconsegueixen els avals necessaris.
Fins ara, el PSC ha estat el més reticent a ajornar les eleccions. Aquest dijous ja va reconèixer la capacitat del Govern per posposar-les, però han arribat a la reunió amb una proposta pròpia perquè els comicis se celebrin o el 14 de març o el 21 de març. La resta de partits han considerat adequat situar les eleccions el 30 de maig perquè entenen que el context de la pandèmia serà més favorable: hi haurà més gent immunitzada i es preveu que les temperatures i una major vida a l'exterior hagi fet disminuir la intensitat del virus i els riscos de contagi.
Per valorar quin és l'escenari epidemiològic -just avui a Catalunya s'han superat els 500 ingressats de Covid a les UCI-, a la reunió hi ha assistit el secretari general de Salut, Marc Ramentol. També per valorar què implica a nivell tècnic, de la trobada participen els tècnics de processos electorals i el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro.
Un cop acabada la reunió amb els partits, el Govern té previst reunir-se a les cinc de la tarda per signar el decret d'ajornament. Serà Aragonès qui el firmi, ja que va ser ell qui va signar el de convocatòria, tot i que la preferència del vicepresident és que el Govern assumís col·legiadament la decisió.
Un dels grans riscos un cop aquest decret sigui vigent és la possibilitat que algun partit o particular el recorri. I és que no hi ha normativa explícita per a l'ajornament de les eleccions i el procés electoral podria entrar en un galimaties jurídic en cas que algú presentés un recurs i intervingués la Junta Electoral Central o bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas de les eleccions que Galícia i Euskadi van posposar de l'abril al juliol, aquesta situació no es va donar perquè hi havia unanimitat de tots els partits en la presa de la decisió. Tampoc la Moncloa es va posicionar en contra en aquests casos, però sobre l'ajornament de les eleccions a Catalunya sí que es va pronunciar aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va dir que seria "greu per a la democràcia".
Ajornar, sí; però amb discrepàncies
La portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat la nova data de les eleccions, però ha lamentat que s'hagi hagut d'endarrerir la votació perquè no es van prendre mesures més dràstiques durant les festes de Nadal. De tota manera, ha dit que no s'ha de fer una batalla partidista de la qüestió i ha assegurat que era de "sentit comú" ajornar-les. Albiach ha assegurat que la nova data havia de respondre a criteris sanitaris i havia de ser "la més propera possible al 14-F, perquè el Govern no s'aguanta". "Volem insistir que el Govern no pot cometre els mateixos errors. El Govern havia de dir pel pont de desembre i per Nadal que tothom s'havia de quedar a casa", ha dit. En tot cas, la nova data és positiva, segons Albiach, perquè hi haurà més gent vacunada i les temperatures seran més altes. La taula també ha servit per reforçar el control parlamentari del Govern enfortint els mecanismes de la diputació permanent, segons ha detallat Albiach.
Segons el PP, a la mesa de partits "no s'ha debatut res" perquè el Govern ha arribat amb la decisió de l'ajornament de les eleccions presa, i també amb la nova data definida. El portaveu popular, Santi González, ha assegurat que la política catalana està dirigida des de Waterloo i sempre s'intenten ajornar eleccions, i s'ha mostrat "decebut" perquè l'executiu "no ha fet els deures". "Feia molts dies que se sabia que hi hauria eleccions i el Govern havia de preveure les mesures necessàries perquè els catalans poguessin votar", ha dit el dirigent popular. Tot plegat, ha conclòs, ha estat "una comèdia" en què s'ha intentat traslladar a l'opinió pública que hi havia debat. El PP ha criticat que l'independentisme i el PSC han protagonitzat un "mercadeig" de dates en funció d'interessos electorals. En aquest sentit, ha exigit a l'executiu que prengui les mesures necessàries per garantir que es poden celebrar els comicis el 30 de maig.
Tot i que s'havia valorat un calendari més extens -tant el 16 com el 23-, l'executiu ha escollit el darrer cap de setmana de maig per assegurar una major probabilitat d'estar en una millor situació sanitària. De fet, el 23 de maig va ser descartat perquè coincideix amb la festivitat de la Segona Pasqua. L'altre objectiu era que es fessin abans de Sant Joan, tenint en compte els precedents d'increment de contagis que es va produir l'any passat a partir d'aquella data. Formalment, es mantindran les candidatures que s'havien presentat, però es mantindrà el termini per concórrer-hi, amb la qual cosa es podran incorporar noves llistes si aconsegueixen els avals necessaris.
Fins ara, el PSC ha estat el més reticent a ajornar les eleccions. Aquest dijous ja va reconèixer la capacitat del Govern per posposar-les, però han arribat a la reunió amb una proposta pròpia perquè els comicis se celebrin o el 14 de març o el 21 de març. La resta de partits han considerat adequat situar les eleccions el 30 de maig perquè entenen que el context de la pandèmia serà més favorable: hi haurà més gent immunitzada i es preveu que les temperatures i una major vida a l'exterior hagi fet disminuir la intensitat del virus i els riscos de contagi.
Per valorar quin és l'escenari epidemiològic -just avui a Catalunya s'han superat els 500 ingressats de Covid a les UCI-, a la reunió hi ha assistit el secretari general de Salut, Marc Ramentol. També per valorar què implica a nivell tècnic, de la trobada participen els tècnics de processos electorals i el secretari general d'Exteriors, Aleix Villatoro.
Un cop acabada la reunió amb els partits, el Govern té previst reunir-se a les cinc de la tarda per signar el decret d'ajornament. Serà Aragonès qui el firmi, ja que va ser ell qui va signar el de convocatòria, tot i que la preferència del vicepresident és que el Govern assumís col·legiadament la decisió.
Un dels grans riscos un cop aquest decret sigui vigent és la possibilitat que algun partit o particular el recorri. I és que no hi ha normativa explícita per a l'ajornament de les eleccions i el procés electoral podria entrar en un galimaties jurídic en cas que algú presentés un recurs i intervingués la Junta Electoral Central o bé el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas de les eleccions que Galícia i Euskadi van posposar de l'abril al juliol, aquesta situació no es va donar perquè hi havia unanimitat de tots els partits en la presa de la decisió. Tampoc la Moncloa es va posicionar en contra en aquests casos, però sobre l'ajornament de les eleccions a Catalunya sí que es va pronunciar aquest dijous el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que va dir que seria "greu per a la democràcia".
Ajornar, sí; però amb discrepàncies
La portaveu dels comuns, Jéssica Albiach, ha celebrat la nova data de les eleccions, però ha lamentat que s'hagi hagut d'endarrerir la votació perquè no es van prendre mesures més dràstiques durant les festes de Nadal. De tota manera, ha dit que no s'ha de fer una batalla partidista de la qüestió i ha assegurat que era de "sentit comú" ajornar-les. Albiach ha assegurat que la nova data havia de respondre a criteris sanitaris i havia de ser "la més propera possible al 14-F, perquè el Govern no s'aguanta". "Volem insistir que el Govern no pot cometre els mateixos errors. El Govern havia de dir pel pont de desembre i per Nadal que tothom s'havia de quedar a casa", ha dit. En tot cas, la nova data és positiva, segons Albiach, perquè hi haurà més gent vacunada i les temperatures seran més altes. La taula també ha servit per reforçar el control parlamentari del Govern enfortint els mecanismes de la diputació permanent, segons ha detallat Albiach.
Segons el PP, a la mesa de partits "no s'ha debatut res" perquè el Govern ha arribat amb la decisió de l'ajornament de les eleccions presa, i també amb la nova data definida. El portaveu popular, Santi González, ha assegurat que la política catalana està dirigida des de Waterloo i sempre s'intenten ajornar eleccions, i s'ha mostrat "decebut" perquè l'executiu "no ha fet els deures". "Feia molts dies que se sabia que hi hauria eleccions i el Govern havia de preveure les mesures necessàries perquè els catalans poguessin votar", ha dit el dirigent popular. Tot plegat, ha conclòs, ha estat "una comèdia" en què s'ha intentat traslladar a l'opinió pública que hi havia debat. El PP ha criticat que l'independentisme i el PSC han protagonitzat un "mercadeig" de dates en funció d'interessos electorals. En aquest sentit, ha exigit a l'executiu que prengui les mesures necessàries per garantir que es poden celebrar els comicis el 30 de maig.