30
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
18:47h
El Consell de l'Aigua de l'Ebre ha tancat este dimecres el debat sobre l'Esquema de Temes Importants (ETI), el pas previ a la tramitació del nou Pla Hidrològic de la conca, amb importants desacords entre els seus participants. Tant la Generalitat, que ha reclamat l'aplicació dels cabals ecològics al tram final del riu acordats per la Comissió per la Sostenibilitat, com les entitats conservacionistes –entre les quals la PDE-, que retreu la despreocupació de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) per la regressió i subsidència del Delta, han mostrat les seves reserves. També bona part dels regants de la conca, en aquest cas però, en desacord pel que consideren una política restrictiva cap a l'agricultura per part del govern espanyol.
Sotmès a informació pública nou mesos, durant els quals particulars i entitats han pogut efectuar les seves aportacions, la CHE ha tancat els treballs de definició de l'ETI sobre el qual s'ha de basar el nou Pla Hidrològic de l'Ebre per al període que va entre 2021 i 2027. L'últim pas era la seua aprovació per part del Consell de l'Aigua –organisme col·legiat amb prop d'un centenar de membres entre administracions, usuaris, pagesos, regants, ecologistes, empresaris i sindicats-.
Finalment, però, el text no ha estat sotmès a una votació formal i els membres del Consell s'han limitat a informar sobre el document final. La versió definitiva, que s'ha de fer pública els pròxims dies, recull sobre el paper les 384 aportacions presentades i les respostes que s'han donat als interessats.
Fonts d'entitats assistents a la reunió telemàtica d'aquest dimecres al matí han confirmat a l'ACN que, malgrat la incorporació d'alguns lleugers avenços en el text, com el Pla Delta anunciat pel govern espanyol arran de les destrosses del temporal Gloria, la CHE segueix negant-se a reconèixer, en bona mesura, els problemes de regressió i subsidència de l'espai. Este ha estat un dels motius que ha portat a les organitzacions ecologistes a manifestar les seves reserves davant l'ETI. També ho ha fet el Govern, que a banda de reclamar els cabals ambientals per al tram final del riu s'ha queixat del deteriorament de la qualitat de l'aigua.
Per raons molt diferents, el document també ha estat qüestionat de forma majoritària per les comunitats de regants, descontentes amb el que consideren una política agrícola restrictiva del govern espanyol amb, atès que l'ETI reduiria de les 450.000 hectàrees de regadiu inicialment proposades a 30.000, així com limitar a cinc els pantans previstos. Un plantejament en una línia més realista respecte la disponibilitat de recursos així com més alineat amb les directrius que marca la Unió Europea.
Sotmès a informació pública nou mesos, durant els quals particulars i entitats han pogut efectuar les seves aportacions, la CHE ha tancat els treballs de definició de l'ETI sobre el qual s'ha de basar el nou Pla Hidrològic de l'Ebre per al període que va entre 2021 i 2027. L'últim pas era la seua aprovació per part del Consell de l'Aigua –organisme col·legiat amb prop d'un centenar de membres entre administracions, usuaris, pagesos, regants, ecologistes, empresaris i sindicats-.
Finalment, però, el text no ha estat sotmès a una votació formal i els membres del Consell s'han limitat a informar sobre el document final. La versió definitiva, que s'ha de fer pública els pròxims dies, recull sobre el paper les 384 aportacions presentades i les respostes que s'han donat als interessats.
Fonts d'entitats assistents a la reunió telemàtica d'aquest dimecres al matí han confirmat a l'ACN que, malgrat la incorporació d'alguns lleugers avenços en el text, com el Pla Delta anunciat pel govern espanyol arran de les destrosses del temporal Gloria, la CHE segueix negant-se a reconèixer, en bona mesura, els problemes de regressió i subsidència de l'espai. Este ha estat un dels motius que ha portat a les organitzacions ecologistes a manifestar les seves reserves davant l'ETI. També ho ha fet el Govern, que a banda de reclamar els cabals ambientals per al tram final del riu s'ha queixat del deteriorament de la qualitat de l'aigua.
Per raons molt diferents, el document també ha estat qüestionat de forma majoritària per les comunitats de regants, descontentes amb el que consideren una política agrícola restrictiva del govern espanyol amb, atès que l'ETI reduiria de les 450.000 hectàrees de regadiu inicialment proposades a 30.000, així com limitar a cinc els pantans previstos. Un plantejament en una línia més realista respecte la disponibilitat de recursos així com més alineat amb les directrius que marca la Unió Europea.