Territori vol convertir el port de la Ràpita en el primer de la Generalitat autosuficient energèticament

S’ha instal·lat un camp fotovoltaic a la coberta de la llotja de peix de la Ràpita amb 340 plaques solars que produïxen 18.000 kWh d’energia al mes

Les autoritats davant el camp fotovoltaic instal·lat al sostre de la llotja rapitenca.
Les autoritats davant el camp fotovoltaic instal·lat al sostre de la llotja rapitenca. | Cedida
Aguaita.cat
17 de desembre del 2020
Actualitzat a les 16:03h
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha exposat avui a la Ràpita la intenció del Govern català de convertir el port de la Ràpita en el primer de la Generalitat autosuficient energèticament. Acompanyat de l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Josep Caparrós, i el director general de Ports de la Generalitat, Joan Pere Gómez, entre altres responsables del territori, Calvet ha visitat este divendres el camp fotovoltaic instal·lat a la coberta de la llotja de peix del port de la Ràpita per generar energia per a l’autoconsum de la Confraria de Pescadors. Així mateix, Calvet ha anunciat la línia estratègica que vol seguir el port de Sant Carles de la Ràpita per convertir-se en un port autosuficient energèticament, innovador, i integrat amb la ciutat.

Ports de la Generalitat ha instal·lat un camp fotovoltaic amb 340 plaques solars i una potència individual de 125 kW que produeixen uns 18.000 kWh d’energia al mes, que es destina a l’autoconsum del sector pesquer de la Ràpita, arribant a cobrir el 20% de les necessitats energètiques de la Confraria de Pescadors, amb una inversió de gairebé 130.000 euros. Amb esta inversió es rebaixa la factura de l’electricitat de la Confraria de Pescadors en 24.000 euros a l’any, ajudant al sector pesquer a reduir les seves despeses. Així mateix, es redueixen les emissions de CO2 a l’atmosfera en 52 tones a l’any.

El conseller Calvet ha destacat que La Ràpita és una ciutat de mar, un enclau privilegiat i lògicament el seu port està a l’alçada de les circumstàncies. “El port de la Ràpita és un dels principals ports de Catalunya en tots els usos: el pesquer, amb la llotja que més ven de tot el país; en la nàutica esportiva, amb 1.800 amarres, el port que té més amarraments entre Castelló i Tarragona; i també amb usos industrials. I això obliga les administracions, a través de l’empresa pública Ports de la Generalitat, a estar a l’alçada, i ho fem en una direcció molt marcada, sobretot pel que fa a l’eficiència i a l’autosuficiència energètica”, ha subratllat.

A banda de l’emergència sanitària, econòmica i social que estem vivint, Calvet ha remarcat que “estem en emergència climàtica i fa anys que sabem que hem de disposar de més energies provinents de fonts renovables. I, per tant, que hem de posar l’Agenda Verda al centre de la capacitat energètica de tot el país, inclòs els ports. Avui hem pogut visitar la instal·lació de plaques fotovoltaiques a la coberta de la Confraria que té un impacte important en el que és la factura energètica de la Confraria.”

Calvet ha explicat la intenció que el port de Sant Carles de la Ràpita “sigui el primer green port de Catalunya, que sigui autosuficient al 100%” i, per aquest motiu, “no ens quedem aquí, instal·larem més plaques i també pensem en el projecte d’instal·lació d’un aerogenerador.”

A més, el conseller ha fet esment a un “projecte europeu per instal·lar tecnologia, eines digitals per tenir Big data, dades al voltant de l’ús de la bocana, dels amarraments, etc. que revertirà en aconseguir un port encara més eficient i integrat al municipi. Tot plegat per comptar amb unes instal·lacions més potents al servei dels usuaris del port i de l’economia del país.” Feia així referència al projecte europeu Psamides en què participa Ports de la Generalitat. Amb rdyr projecte s’implementaran solucions innovadores per millorar els fluxos turístics, controlar els costos d’explotació i diversificar i millorar els serveis als usuaris. Així, el port de la Ràpita farà una prova pilot amb tecnologia innovadora de monitoratge mitjançant anàlisis d’imatges de la bocana i dels punts d’amarratge dels vaixells. D’una banda, aquesta eina permetrà conèixer l’ús que es fa dels amarradors portuaris i facilitarà una millor gestió de l’espai i afavorirà l’activitat dins del port. D’altra, es podran analitzar les tipologies d’embarcacions, hores d’entrada i de sortida, velocitats dels vaixells que transiten per la bocana. Estes pautes de comportament dels usuaris ajudaran a implementar mesures com la seguretat o la diversificació de serveis.

A més, es preveu fer una prova pilot i col·locar paviment solar trepitjable al passeig marítim per generar energia fotovoltaica per l’autoconsum del port. Així mateix, es preveuen dotar d'energia elèctrica els molls destinats al trànsit de creuers i mercaderies per tal que els vaixells atracats deixin d'utilitzar els motors convencionals. Així mateix, es farà una prova pilot amb la instal·lació d’un aerogenerador de 20 kW per produir energia eòlica.

Integració port-ciutat

En la visita d’este dijous també s’ha destacat la finalització de la millora i l’ampliació de la passarel·la d’accés que uneix les instal·lacions portuàries amb la població. L’actuació ha suposat guanyar un espai al port per fer una vorera per als vianants, per promoure la mobilitat de la ciutadania i potenciar la permeabilitat entre el port i el teixit urbà. Unes obres que han comportat una inversió de 250.000 euros. Esta actuació se suma a la millora duta a terme l’any passat per urbanitzar el passeig marítim i l’entorn de la zona de ribera i de pesca per aconseguir una millor integració entre el port i la ciutat.