20
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:35h
La Generalitat té previst iniciar les obres de la retirada del monument franquista de Tortosa el juliol de 2021. Així ho han anunciat este divendres al migdia, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Ester Capella, en una data carregada de simbolisme, 20 de novembre, 45è aniversari de la mort del dictador.
Les obres, amb un cost previst de 200.000 euros, haurien de licitar-se al gener de 2021 i adjudicar-se al març. Els treballs sobre el terreny s’iniciarien al juliol, aprofitant l’època en què el cabal del riu és més baix i es preveu que tinguen una durada de 3 setmanes. El Departament de Justícia ha sol·licitat esta setmana la llicència d’obres a l’Ajuntament i el permís per accedir al riu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
L’anunci s’ha fet a la llera del riu Ebre. Des de la platja fluvial on s’ubicarà la grua que en retirarà les peces. “El monument de la Batalla de l’Ebre és simbologia franquista. Rovellada i deteriodada, però resisteix malgrat el pas del temps. La seua permanència demostra la debilitat de la democràcia espanyola i la vigència de la petjada del franquisme a les nostres vides”, ha definit la consellera de Justícia, Ester Capella.
El monument de la Batalla de l’Ebre, inaugurat el 21 de juny de 1966 pel mateix general Francisco Franco és el vestigi franquista més gran de Catalunya, amb 45 metres d’alçada. Originàriament es va anomenar “Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro”.
“Contra el discurs del vencedors hem de dir que no va ser una gran victòria sinó un cop d’Estat i que no va ser pau el que va venir després, sinó repressió, mort i silenci”, ha exposat Capella en un discurs carregat de vehemència.
També ha estat contundent el vicepresident del Govern, Pere Aragonés, qui ha responsabilitzat l’Estat de no haver retirat el monument abans: “davant la inacció de l’Estat, la Generalitat passa a l’acció i inicia els tràmit que culminaran en la retirada d’aquest monument”, que, segons Aragonés, “es manté en peu per què durant massa temps el Govern de l’Estat espanyol ha aplicat la política de la desmemòria”.
Així mateix, Aragonès, ha demanat al Govern central, en referència als permisos que s'han demanat a la CHE, que “no tingui la temptació de dificultar una feina que haurien d’haver fet ells i que fem nosaltres, perquè estem disposats a esborrar allò que enalteixi una dictadura que volem ben lluny.
Retirada "peça a peça"
La retirada del monument franquista de Tortosa es farà “peça a peça” segons ha avançat la consellera de Justícia. Es tracta d’una operació de “desmuntatge”, segons l’estudi tècnic previ de l’obra.
De dalt a baix, el monòlit de 45 metres, s’anirà desmuntant. Un dels elements claus per poder dur a terme esta operació serà la intervenció d’una grua de 300 tones amb un braç extensible de fins a 80 metres de llargada. Just avui divendres 20 de novembre el Departament de Justícia ha iniciat la licitació d’un estudi geotècnic per assegurar que la llera del riu aguante el pes d’una grua.
El projecte d’execució preveu instal·lar també una bastida de 36 metres d’alçada al voltant del monument, que s’aixecarà des de la base del pedestal. Els operaris s’hi enfilaran i aniran segmentant l’obra a trossos, de dalt a baix. Ho faran amb el mètode de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus, amb una barreja d’oxigen i gas propà aplicada a alta pressió. La bastida s’anirà desmuntant a mesura que les dues piràmides de ferro perdin alçada.
El pedestal, que és una pila de l’antic Pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: “A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”. Les peces del monument seran transportades posteriorment en un dipòsit de la Generalitat.
La Direcció General de Memòria Democràtica no construirà cap nova obra damunt del pedestal de l’antic Pont de la Cinta un cop s’hagi retirat el monument franquista. Un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista aixecat durant gairebé 60 anys.
Pel que fa als elements escultòrics, com l’àguila o el soldant que culmina el monòlit es retiraran conservant la seua integritat.
L’alcaldessa de Tortosa fa evident els recels per la retirada del monòlit
L’anunci de la retirada del monument, però, no ha estat rebut amb el mateix entusiasme a la ciutat de Tortosa, almenys, així ho ha fet evident l’alcaldessa de la ciutat, Mertixell Roigé, qui ha posat èmfasi en “demanar comprensió per a tots aquells que de manera ben intencionada volien mantenir-lo reinterpretar-lo”. L’alcaldessa es referia així, al resultat de la consulta que l’any 2016 va organitzar l’ajuntament i on els tortosins es van decantar per mantenir el monument “reinterpretant-lo”.
Segons Roigé, “cal recordar que per a molta gent este monument, més enllà del seu origen, que no es pot obviar, forma part de la ciutat. Ens agrade o no diferents generacions han crescut sense veure’l com un símbol del franquisme, sinó que l’han tractat amb indiferència, com una part del paisatge. Sobretot després de la retirada d’aquells elements que més eludien al règim dictatorial”, ha insistit. En este sentit, la batlle també ha demanat als tortosins “una crida al respecte mutu” i que defugin de les confrontacions.
L’alcaldessa de Tortosa tampoc s’ha estat de mostrar els seus recels davant l’anunci dels consellers d’ERC, sobretot pel context preelectoral que es viu a Catalunya. “Entenem que anunciar esta actuació en un moment tan complex com l’actual és perquè realment està previst que esta actuació es dugui a terme en poc temps i de forma imminent. Si no fora així correm el risc que algú ho pugui entendre com un acte electoralista i entenc que no ha de ser així”.
El monument franquista de Tortosa és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells i el va inaugurar el 21 de juny de 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d’un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis de la demarcació de Tarragona.
Les obres, amb un cost previst de 200.000 euros, haurien de licitar-se al gener de 2021 i adjudicar-se al març. Els treballs sobre el terreny s’iniciarien al juliol, aprofitant l’època en què el cabal del riu és més baix i es preveu que tinguen una durada de 3 setmanes. El Departament de Justícia ha sol·licitat esta setmana la llicència d’obres a l’Ajuntament i el permís per accedir al riu a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).
L’anunci s’ha fet a la llera del riu Ebre. Des de la platja fluvial on s’ubicarà la grua que en retirarà les peces. “El monument de la Batalla de l’Ebre és simbologia franquista. Rovellada i deteriodada, però resisteix malgrat el pas del temps. La seua permanència demostra la debilitat de la democràcia espanyola i la vigència de la petjada del franquisme a les nostres vides”, ha definit la consellera de Justícia, Ester Capella.
El monument de la Batalla de l’Ebre, inaugurat el 21 de juny de 1966 pel mateix general Francisco Franco és el vestigi franquista més gran de Catalunya, amb 45 metres d’alçada. Originàriament es va anomenar “Monumento en honor al glorioso ejército vencedor de la Batalla del Ebro”.
“Contra el discurs del vencedors hem de dir que no va ser una gran victòria sinó un cop d’Estat i que no va ser pau el que va venir després, sinó repressió, mort i silenci”, ha exposat Capella en un discurs carregat de vehemència.
També ha estat contundent el vicepresident del Govern, Pere Aragonés, qui ha responsabilitzat l’Estat de no haver retirat el monument abans: “davant la inacció de l’Estat, la Generalitat passa a l’acció i inicia els tràmit que culminaran en la retirada d’aquest monument”, que, segons Aragonés, “es manté en peu per què durant massa temps el Govern de l’Estat espanyol ha aplicat la política de la desmemòria”.
Així mateix, Aragonès, ha demanat al Govern central, en referència als permisos que s'han demanat a la CHE, que “no tingui la temptació de dificultar una feina que haurien d’haver fet ells i que fem nosaltres, perquè estem disposats a esborrar allò que enalteixi una dictadura que volem ben lluny.
Un soldat penjant un estel al cel culmina el monument franquista de Tortosa Foto: Sofia Cabanes
Retirada "peça a peça"
La retirada del monument franquista de Tortosa es farà “peça a peça” segons ha avançat la consellera de Justícia. Es tracta d’una operació de “desmuntatge”, segons l’estudi tècnic previ de l’obra.
De dalt a baix, el monòlit de 45 metres, s’anirà desmuntant. Un dels elements claus per poder dur a terme esta operació serà la intervenció d’una grua de 300 tones amb un braç extensible de fins a 80 metres de llargada. Just avui divendres 20 de novembre el Departament de Justícia ha iniciat la licitació d’un estudi geotècnic per assegurar que la llera del riu aguante el pes d’una grua.
El projecte d’execució preveu instal·lar també una bastida de 36 metres d’alçada al voltant del monument, que s’aixecarà des de la base del pedestal. Els operaris s’hi enfilaran i aniran segmentant l’obra a trossos, de dalt a baix. Ho faran amb el mètode de l’oxitall, que consisteix a seccionar el ferro a una temperatura de 800 graus, amb una barreja d’oxigen i gas propà aplicada a alta pressió. La bastida s’anirà desmuntant a mesura que les dues piràmides de ferro perdin alçada.
El pedestal, que és una pila de l’antic Pont de la Cinta, es mantindrà, però sense la inscripció que hi ha actualment: “A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro”. Les peces del monument seran transportades posteriorment en un dipòsit de la Generalitat.
La Direcció General de Memòria Democràtica no construirà cap nova obra damunt del pedestal de l’antic Pont de la Cinta un cop s’hagi retirat el monument franquista. Un grup de treball estudiarà les fórmules més adients per deixar constància que en aquell punt hi va haver un monument franquista aixecat durant gairebé 60 anys.
Pel que fa als elements escultòrics, com l’àguila o el soldant que culmina el monòlit es retiraran conservant la seua integritat.
Meritxell Roigé ha mostrat públicament els seus recels per l'anunci de la retirada Foto: Sofia Cabanes
L’alcaldessa de Tortosa fa evident els recels per la retirada del monòlit
L’anunci de la retirada del monument, però, no ha estat rebut amb el mateix entusiasme a la ciutat de Tortosa, almenys, així ho ha fet evident l’alcaldessa de la ciutat, Mertixell Roigé, qui ha posat èmfasi en “demanar comprensió per a tots aquells que de manera ben intencionada volien mantenir-lo reinterpretar-lo”. L’alcaldessa es referia així, al resultat de la consulta que l’any 2016 va organitzar l’ajuntament i on els tortosins es van decantar per mantenir el monument “reinterpretant-lo”.
Segons Roigé, “cal recordar que per a molta gent este monument, més enllà del seu origen, que no es pot obviar, forma part de la ciutat. Ens agrade o no diferents generacions han crescut sense veure’l com un símbol del franquisme, sinó que l’han tractat amb indiferència, com una part del paisatge. Sobretot després de la retirada d’aquells elements que més eludien al règim dictatorial”, ha insistit. En este sentit, la batlle també ha demanat als tortosins “una crida al respecte mutu” i que defugin de les confrontacions.
L’alcaldessa de Tortosa tampoc s’ha estat de mostrar els seus recels davant l’anunci dels consellers d’ERC, sobretot pel context preelectoral que es viu a Catalunya. “Entenem que anunciar esta actuació en un moment tan complex com l’actual és perquè realment està previst que esta actuació es dugui a terme en poc temps i de forma imminent. Si no fora així correm el risc que algú ho pugui entendre com un acte electoralista i entenc que no ha de ser així”.
El monument franquista de Tortosa és obra de l’escultor Lluís Maria Saumells i el va inaugurar el 21 de juny de 1966 el general Franco. Es va construir per commemorar la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre. Va costar uns 4 milions i mig de pessetes i va ser finançat pel govern civil de Tarragona, la Falange i a través d’un recapte —suposadament voluntari i popular— que es va fer a diferents municipis de la demarcació de Tarragona.
Una vianant es mira el monument des del barri de Ferreries, a Tortosa Foto: Sofia Cabanes