18
de novembre
del
2020
Actualitzat
a les
17:45h
L’Estat proposa quatre actuacions de transport de sorra entre diversos punts del Delta de l’Ebre i també ampliar la franja de Domini Públic Hidràulic per permetre un moviment més lliure de la línia de Costa i estabilitzar les zones amb més retrocés. També encarregarà estudis per millorar els coneixements actuals sobre el trànsit de sediments que arrossega el riu fins al Delta, i per caracteritzar els sediments que hi ha als embassaments de Mequinensa i de Riba-roja d’Ebre, quantificar els que hi ha en els embassaments de Guiamets, Margalef i Siurana i també encarregarà una cartografia d’alta precisió del riu Ebre entre Flix i el Delta. Són alguns dels aspectes que ha avançat el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, en la presentació, este dimecres del Pla per a la Protecció del Delta de l'Ebre en una reunió telemàtica amb representants de diverses administracions, organismes.
Concretament a la trobada per avançar el document preliminar del Pla de Protecció –que es preveu tenir llest a final d’any- hi han participat el director general de l'Aigua, Teodoro Estrela, i la directora general de la Costa i la Mar, Ana Oñoro, han participat la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, així com representants de la Generalitat de Catalunya, del parc natural, dels regants, de la Taula del Consens del Delta, d'ONG i alcaldes de la zona.
Així, el document en el qual treballa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic (Miteco) analitza a partir de diferents estudis alguns dels problemes globals que enfronta el delta de l'Ebre, com la falta d'aportacions de sediments que porten a una descompensació sedimentària, la falta de regulació i control dels embornals i la inundació de la plataforma deltaica, així com altres problemes que tenen a veure amb la incompleta delimitació i ocupacions del Domini Públic Marítim Terrestre; l'abocament de fangs orgànics; l'estat ambiental de les llacunes, i la degradació ecològica de les badies i les pressions que suporten.
Pel que fa al trànsit sedimentari del curs baix del riu Ebre, el document recull les principals conclusions de l'estudi realitzat pel Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX). D'acord amb este estudi, s'estima que de no existir els embassaments de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre, la taxa de transport de sediments en el curs final de l'Ebre hauria estat de 7,2 hm³ /any en el període 1967-1982, valor que hauria baixat des de 1986 fins a l'actualitat a 4,58 hm³ /any. A estos valors hi caldria afegir les aportacions de les conques del tram sota del riu.
En l'actualitat, aigües sota el complex d'embassaments Mequinensa, Riba-roja i Flix, la taxa de transport de sediments s'estima en 0,33 hm³ /any, sense comptar les aportacions de les conques del tram final de l'Ebre. En total, en els pròxims mesos el Ministeri licitarà més de 2,5 milions d'euros en una millora del coneixement que permeta avançar en la millora del trànsit sedimentari. En este sentit, amb l'objectiu de millorar el coneixement sobre els sediments emmagatzemats en els embassaments de Mequinensa i Riba-roja, el Ministeri licitarà en breu una nova batimetria de Mequinensa i la caracterització dels sediments en tots dos embassaments amb un import de 900.000 euros. Igualment, el MITECO ha encarregat ja la cartografia d'alta precisió del riu Ebre des de Flix fins a la desembocadura i dels embassaments de Guiamets, Margalef i Ciurana per tal d’estudiar els sediments que contenen, amb un import de 500.000 euros.
De la mateixa manera, està en licitació per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre l'anivellament d'alta precisió de la xarxa de mesura de la subsidència del delta de l'Ebre, per a poder realitzar una modelització hidrodinàmica del transport de sediments que permeta dissenyar un protocol de gestió dels sediments en la zona. A més, s'impulsarà la creació de l'Observatori Hidrològic del Delta de l'Ebre, que recollirà en un portal web totes les estacions de mesura que hi ha en la zona, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, que permetrà tenir monitorat el Delta i impulsar la Xarxa d'Indicadors Ambientals del Delta de l'Ebre (RIADE).
Erosió de la Costa
Des del punt de vista de protecció i gestió del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT), la zona patix processos erosius com tota la costa espanyola, agreujats en este cas per la disminució de l'aportació sedimentària per la regulació de l'Ebre, la subsidència (enfonsament) -valor mig 3 mm/any-, la pujada del nivell de la mar i la major freqüència i intensitat de temporals extraordinaris per efecte del canvi climàtic.
Segons han informat, “s'estan duent a terme els treballs previs per a revisar la delimitació del domini públic marítim terrestre en el delta de l'Ebre així com per a la generació d'una franja de defensa del territori, que permeti el lliure moviment de la costa. Esta franja quedaria inclosa en el Domini Públic Marítim Terrestre”.
A més, i a fi de pal·liar el dèficit sedimentari, es proposa la realització de quatre transvasaments de sorra: des de la Punta del Fangar a les platges de la Marquesa i Bassa de Sorra, des de la punta del Fangar al Cap Tortosa, des de la platja d'Eucaliptus a Illa de Buda i Cap Tortosa, i de la Punta de la Banya al nord de la platja de la barra del Trabucador.
Este document preliminar del Pla per a la Protecció del Delta de l'Ebre valora algunes actuacions amb la finalitat de donar estabilitat al Delta, tenint en consideració les previsions d'elevació del nivell de la mar. Referent a això es recomana com a principal mesura d'adaptació de la costa exterior, “el manteniment d'una platja emergida ampla al llarg de la línia de costa, generant l'espai d'acomodació necessari perquè hi haja l'espai suficient perquè la platja s'adapte de manera natural a les condicions futures.”
El secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha convidat als participants en la reunió a fer arribar al Ministeri les aportacions i suggeriments que consideren oportunes.
Concretament a la trobada per avançar el document preliminar del Pla de Protecció –que es preveu tenir llest a final d’any- hi han participat el director general de l'Aigua, Teodoro Estrela, i la directora general de la Costa i la Mar, Ana Oñoro, han participat la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera; el subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, així com representants de la Generalitat de Catalunya, del parc natural, dels regants, de la Taula del Consens del Delta, d'ONG i alcaldes de la zona.
Així, el document en el qual treballa el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic (Miteco) analitza a partir de diferents estudis alguns dels problemes globals que enfronta el delta de l'Ebre, com la falta d'aportacions de sediments que porten a una descompensació sedimentària, la falta de regulació i control dels embornals i la inundació de la plataforma deltaica, així com altres problemes que tenen a veure amb la incompleta delimitació i ocupacions del Domini Públic Marítim Terrestre; l'abocament de fangs orgànics; l'estat ambiental de les llacunes, i la degradació ecològica de les badies i les pressions que suporten.
Pel que fa al trànsit sedimentari del curs baix del riu Ebre, el document recull les principals conclusions de l'estudi realitzat pel Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX). D'acord amb este estudi, s'estima que de no existir els embassaments de Mequinensa i Riba-roja d’Ebre, la taxa de transport de sediments en el curs final de l'Ebre hauria estat de 7,2 hm³ /any en el període 1967-1982, valor que hauria baixat des de 1986 fins a l'actualitat a 4,58 hm³ /any. A estos valors hi caldria afegir les aportacions de les conques del tram sota del riu.
En l'actualitat, aigües sota el complex d'embassaments Mequinensa, Riba-roja i Flix, la taxa de transport de sediments s'estima en 0,33 hm³ /any, sense comptar les aportacions de les conques del tram final de l'Ebre. En total, en els pròxims mesos el Ministeri licitarà més de 2,5 milions d'euros en una millora del coneixement que permeta avançar en la millora del trànsit sedimentari. En este sentit, amb l'objectiu de millorar el coneixement sobre els sediments emmagatzemats en els embassaments de Mequinensa i Riba-roja, el Ministeri licitarà en breu una nova batimetria de Mequinensa i la caracterització dels sediments en tots dos embassaments amb un import de 900.000 euros. Igualment, el MITECO ha encarregat ja la cartografia d'alta precisió del riu Ebre des de Flix fins a la desembocadura i dels embassaments de Guiamets, Margalef i Ciurana per tal d’estudiar els sediments que contenen, amb un import de 500.000 euros.
De la mateixa manera, està en licitació per part de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre l'anivellament d'alta precisió de la xarxa de mesura de la subsidència del delta de l'Ebre, per a poder realitzar una modelització hidrodinàmica del transport de sediments que permeta dissenyar un protocol de gestió dels sediments en la zona. A més, s'impulsarà la creació de l'Observatori Hidrològic del Delta de l'Ebre, que recollirà en un portal web totes les estacions de mesura que hi ha en la zona, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, que permetrà tenir monitorat el Delta i impulsar la Xarxa d'Indicadors Ambientals del Delta de l'Ebre (RIADE).
Erosió de la Costa
Des del punt de vista de protecció i gestió del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT), la zona patix processos erosius com tota la costa espanyola, agreujats en este cas per la disminució de l'aportació sedimentària per la regulació de l'Ebre, la subsidència (enfonsament) -valor mig 3 mm/any-, la pujada del nivell de la mar i la major freqüència i intensitat de temporals extraordinaris per efecte del canvi climàtic.
Segons han informat, “s'estan duent a terme els treballs previs per a revisar la delimitació del domini públic marítim terrestre en el delta de l'Ebre així com per a la generació d'una franja de defensa del territori, que permeti el lliure moviment de la costa. Esta franja quedaria inclosa en el Domini Públic Marítim Terrestre”.
A més, i a fi de pal·liar el dèficit sedimentari, es proposa la realització de quatre transvasaments de sorra: des de la Punta del Fangar a les platges de la Marquesa i Bassa de Sorra, des de la punta del Fangar al Cap Tortosa, des de la platja d'Eucaliptus a Illa de Buda i Cap Tortosa, i de la Punta de la Banya al nord de la platja de la barra del Trabucador.
Este document preliminar del Pla per a la Protecció del Delta de l'Ebre valora algunes actuacions amb la finalitat de donar estabilitat al Delta, tenint en consideració les previsions d'elevació del nivell de la mar. Referent a això es recomana com a principal mesura d'adaptació de la costa exterior, “el manteniment d'una platja emergida ampla al llarg de la línia de costa, generant l'espai d'acomodació necessari perquè hi haja l'espai suficient perquè la platja s'adapte de manera natural a les condicions futures.”
El secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha convidat als participants en la reunió a fer arribar al Ministeri les aportacions i suggeriments que consideren oportunes.