Ivette Fibla: «Estem fent una aposta clara per Alcanar Platja i per posar solucions a les urbanitzacions no recepcionades»

Ivette Fibla (Les Cases d’Alcanar, 1982)  és enginyera tècnica d’obres públiques i des del 2015, regidora d’Urbanisme; Brigada Municipal i Recursos Humans de l’Ajuntament d’Alcanar. El seu no és un perfil típicament polític. Al 2004 va començar treballant en despatxos de redacció de projectes i de càlculs d’estructures i des del 2005-2006 en empreses constructores del territori com a cap d’obra, tant civil com d’edificació.

No va ser fins a 2015 que va acceptar fer el pas “a l’altre costat”, segons explica, quan va acceptar la proposta de formar part de les llistes d’ERC i, posteriorment, encapçalar, entre d’altres, la regidoria d’Urbanisme. Entén la política com un “període temporal”.  Diu que li agradaria aprofitar esta etapa per millorar coses del  seu poble: “amb la voluntat de defugir del reconeixement, sinó d’engegar projectes que servisquen per ordenar el municipi i fer-lo créixer”. De tot això i altres assumptes en parlem en la següent entrevista.  

L’any 2015, en l’anterior mandat, vau entrar al Govern municipal de l’Ajuntament d’Alcanar dirigint, entre d’altres, la cartera d’Urbanisme, una de les de major complexitat, i més en un municipi com Alcanar, immers en diferents problemàtiques d’este tipus. Què la va dur fins aquí?

Quan vaig acceptar formar part de les llistes d'ERC, tenia clar que era per a treballar amb àmbits vinculats amb la meva formació. M'apassiona la meva professió i tinc vocació de servei públic, una cosa indispensable per assumir este repte que se'm proposava. Com comentes, l'Urbanisme és una cartera complexa dins del cartipàs municipal i, m'atreviria a dir que una de les més desagraïdes. De vegades, per al ciutadà és difícil d'entendre que s'hagin de seguir certs procediments per fer determinades coses, o que moltes vegades la resposta hagi de ser "això així no es pot fer, perquè no està permès".

Si alguna cosa tenia clar, és que a la gent, al ciutadà, sempre se li ha d'anar de cara, i en aquests anys m'he adonat que la gran majoria de la gent agraeix la sinceritat i que se li explique les coses pel seu nom. Això no sempre és fàcil o agradable, però tinc assumit que va amb el càrrec.

Però a la vegada, encapçalar l'àrea d'Urbanisme també et dóna grans satisfaccions. Com per exemple, veure urbanitzar el carrer Magallanes a les Cases (una reivindicació històrica) o treballar per a que el tancament de les pistes poliesportives de les Cases siguen una realitat en breu, buscar-hi finançament a través de subvencions, participar en la definició del projecte...

O projectes com la construcció del nou Auditori municipal JA Valls; on m'hi he passat molts anys actuant com a membre de l'AMC, i ara és un goig poder ser partícip de tot el procés per a que en breu puguem gaudir d'aquest nou equipament que, estic segura, serà un referent cultural al nostre territori.

«El POUM que tenim ara és de l’any 1997, per tant, està més que derogat i ens provoca problemes a l’hora d’intentar posar solució a problemes urbanístics»

Quins objectius es va marcar al capdavant d’esta cartera?
 
Com a repte gran, marcat des de l’anterior mandat, és la revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que ha de definir el full de ruta sobre quin model de municipi volem en un futur i totes aquelles zones que estan pendents de regular i d’urbanitzar.

El POUM que tenim ara és de l’any 1997, per tant, està més que derogat i ens provoca problemes a l’hora d’intentar posar solució a problemes urbanístics.

Quan jo vaig entrar al 2015, la revisió del POUM estava en procés de licitació, però es va haver d'aturar perquè ho va impugnar el Col·legi de Geògrafs. Hem hagut d'esperar la resolució judicial i tornar a començar amb la licitació. Ara ja tenim el plec fet i, en breu, l'aprovarem per tornar a començar el procés de revisió del POUM. Aquest serà un procés llarg, però molt important per al nostre municipi i per al seu futur desenvolupament urbanístic, ja que ens servirà per ordenar zones com Alcanar Platja i les zones que envolten els nuclis consolidats d'Alcanar i les Cases.

Per una altra banda, també em vaig marcar com a objectiu personal intentar ordenar tot el tema d’Alcanar Platja, una zona que acull moltes urbanitzacions no recepcionades. Si alguna cosa he fet i seguiré fent, és molta pedagogia amb la gent d’Alcanar Platja i també la de qualsevol lloc del municipi.

L'urbanisme és una àrea complexa, i molts cops a la gent se li fan feixucs els tràmits o els procediments. Sempre intento dir les coses pel seu nom; en l'urbanisme no sempre es pot fer el que la gent vol o espera (per motius tècnics i/o jurídics), però almenys tinc com a premissa que tothom entengui el perquè de les coses.

Què comporta que hi haja tantes urbanitzacions no recepcionades?

És un problema que tenim molts municipis costaners fruit de com es construïa als anys 60 i 70.

A Alcanar Platja tenim moltes urbanitzacions que es troben en sòl urbà no consolidat. Això vol dir que estan els habitatges fets, amb la seua parcel·la delimitada,... però els carrers no estan urbanitzats. Aquest fet implica que no tenen clavegueram, ni xarxa de pluvials, ni aigua potable, ni enllumenat, ni voreres fetes, ni carrers asfaltats, etc.

La Llei d’Urbanisme indica que la primera urbanització, és a dir, la construcció dels carrers i tot el que hi va lligat,  va a càrrec dels propietaris. Això hi ha moltes maneres de fer-ho i a Alcanar Platja en tenim exemples. Hi ha urbanitzacions en què els propietaris s’organitzen, constituïts en associació i decideixen cada X anys aportar diners per a solucionar qualsevol servei, com el clavegueram, o l’aigua. Ells es marquen les prioritats i els tempos.

Ells mateixos busquen els tècnics i l’empresa per fer l’obra i únicament demanen la llicència d’obres  a l’Ajuntament. Nosaltres supervisem que les obres es facen com toca. Però, per motius obvis, estos són el mínim dels casos. És complicat que els veïns arriben a este nivell d’organització i coordinació, i  que entre tots puguen afrontar les obres d’urbanització.
Llavors, el que estem intentant fer ara, en esta nova etapa, és acompanyar i ajudar la gent que han assumit i interioritzat que és cosa seua la urbanització de carrers, però tenen dificultats per organitzar-se. 

«Des que vaig entrar a l’Àrea d’Urbanisme sempre he dit que no treballo per a mi, sinó perquè els que vinguin darrere»

Com ho heu fet?

Un exemple és el pressupost municipal del 2020, on tenim moltes partides de despesa destinades a encarregar els projectes d’urbanització. Per exemple, l’encàrrec de projecte d’urbanització de Montecarlo i l’encàrrec del projecte d’urbanització de Montsià Mar/Sota Montsià, o el de la urbanització les Fonts.

D’alguna manera, l’Ajuntament avança els diners, impulsa i busca un despatx d’arquitectes que faça el projecte d’Urbanització i també pressupostarà el valor que tindrà aquella obra. Després l’Ajuntament licita l’obra i l’adjudica. I, per últim, a través de quotes en contribucions especials, són els veïns els que ho acaben assumint.

Diguem que l’Ajuntament impulsa, arrossega també aquell percentatge de gent que no paga, lidera el procés, avança els diners i després acaba recuperant l’import a través de contribucions especials.

Esta és una fórmula que permet  la llei, i que si bé per a l'Ajuntament és la més complexa (per tema econòmic i de volum administratiu), per als veïns i veïnes és la més còmoda i efectiva. És una aposta que fins ara no s’havia fet i, al final del procés, es veurà materialitzat en forma de carrer. Haurem ajudat a liderar un projecte en benefici dels mateixos veïns i ells n'hauran estat partícips. Tots aquests processos que hem engegat amb diferents urbanitzacions d'Alcanar Platja (Montsià Mar, Sota Montsià, Montecarlo, les Fonts, etc.) ho fem de la mà del veïnat, organitzat en associacions; al qual anem explicant periòdicament en quin punt estem i com avança el procés.

Des que vaig entrar a l’Àrea d’Urbanisme sempre he dit que no treballo per a mi, sinó perquè els que vinguin darrere, siguen del color que siguen, es troben projectes urbanístics de municipi (que solen ser llargs i feixucs) encaminats. Segurament projectes que ara iniciem, no hauran vist la llum quan jo acabe la meua etapa a l'Ajuntament, però estaran molt encaminats per a poder-se executar en breu. Este és el meu objectiu i la meua il·lusió.

Estem fent una aposta clara per Alcanar Platja i per posar solucions a les urbanitzacions no recepcionades. Invertint una part del pressupost municipal en projectes que, a curt termini no seran tangibles, però que són del tot necessaris per a la futura urbanització d'aquests àmbits. Seria més populista invertir estos diners en altres coses més vistoses, però hem apostat per invertir amb el futur i amb la solució de diferents àmbits d'Alcanar Platja.
 
Al novembre de 2019 es va aprovar inicialment el projecte de modificació del POUM de definició de l’àmbit de Montecarlo  i a principis d’any va sortir a informació pública la modificació del POUM en les urbanitzacions de Montsià Mar i Sota Montsià. 

Sí, és precisament per a això. En el cas de Montsià Mar i Montecarlo hi conviuen diferents realitats. Dins d'un mateix àmbit ens trobem zones prou consolidades, amb parcel·les edificades i la vialitat totalment definida i cedida en el seu dia; i altres zones on encara no s'ha edificat i, per tant, hi ha cessions pendents de vialitat allí on el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) vigent marca que hi ha d'haver carrers.

L'objectiu d'estes modificacions puntuals del planejament és que la gent que, en el seu dia ja van fer cessions, que tenen els carrers oberts per on se circula -on només falta urbanitzar i dotar de serveis estos carrers, així com la seua pavimentació-, no s'hagen de fer càrrec del cost econòmic d'altres zones del mateix àmbit, que es troben molt més endarrerides perquè encara hi ha carrers pendents de cessió; perquè no hagen d'assumir el cost d'expropiació d'estos carrers.

Per tant, es tracta de facilitar al màxim el procés d'urbanització d'estos àmbits i que, finalment, els veïns i veïnes, puguen tenir uns carrers amb els serveis que toca i pavimentats.

I, com passa sovint en l'urbanisme, tots estos passos i processos necessaris i indispensables per arribar a l'objectiu (que és urbanitzar l'àmbit), passen desapercebuts per a la majoria dels ciutadans, tot i la faena i la despesa que suposen. Per això et deia abans que és important fer pedagogia; m'agrada que la gent conega els passos necessaris per arribar a l'objectiu que compartim: millorar l'estat de l'àmbit on viuen i, el seu dia a dia.

«La legislació del moment permetria que es fessin primer les cases que els carrers, amb certs condicionants. I ens trobem que la gran majoria d’urbanitzacions d’Alcanar Platja es troben en esta situació»

Gestionar tot este entramat sembla complicat,...

Sí, a Alcanar Platja ens trobem amb algunes dificultats òbvies. Hi ha persones que entenen quins són els seus deures, i tenen interioritzat que no és un tema que l’Ajuntament els vulgui castigar sinó que, per llei, és així. Però també ens trobem amb aquella gent que potser desconeixia la problemàtica prèvia i afirma que ja paga impostos i no té més deures que estos. Segurament el problema, que passa arreu, està en origen, en el moment que es van fer estes construccions, als anys setanta i vuitanta.  No és un tema de voluntat política, és un tema totalment jurídic. Com ja he comentat, la nostra voluntat és ajudar-los, acompanyar-los i facilitar-los el camí.

A Serramar, Garbí i altres urbanitzacions més petites, el promotor va fer en el seu dia els carrers tal com va marcar l’Ajuntament i després va vendre les parcel·les, de manera que allà qui comprava una parcel·la ja no tenia cap deure urbanístic. Però això va ser una minoria, la legislació del moment permetria que es fessin primer les cases que els carrers, amb certs condicionants. I ens trobem que la gran majoria d’urbanitzacions d’Alcanar Platja es troben en esta situació.

Abans mencionaves que un dels reptes d’este mandat és l’aprovació de la revisió del POUM. Amb quins propòsits?

El problema que tenim amb l’anterior POUM és que està molt derogat i la visió de poble que teníem el 1997 quan es va aprovar no té res a veure amb la d’ara. Pel que fa a Alcanar, el que hem de regular és el creixement del poble cap a les Cases i que no creisca cap a la zona del Sénia, que és on acaba el nostre terme. La intenció és fer créixer el poble cap a la zona nova que s’està obrint ara amb la construcció del Bon Preu. I després ens servirà per delimitar i urbanitzar zones noves de l’anell perimetral del que ara és el nucli estrictament construït.

A les Cases el mateix, el nou POUM ha de servir per corregir algunes taques urbanes que hi ha a la zona de Virol, Marjal,... que tal com estan al Pla General vigent, tot i voler, és impossible que la gent puga tirar endavant amb la urbanització d’aquells camins. Per tant, el POUM ens proporcionarà figures urbanístiques i eines, per a estes zones i també facilitarà i ordenarà el creixement de les Cases cap al voltant del que ja és el nucli consolidat.

Un altre dels objectius del nou POUM és ajudar-nos a tirar endavant l’ordenació d’Alcanar Platja, com he explicat. Això que et deia de les modificacions puntuals en les zones de Montecarlo i Montsià Mar no deixen de ser solucions puntuals que ens serveixen per avançar-nos a aquesta modificació general del POUM, que ja contemplarà estes modificacions.

El nou POUM ens ha de facilitar els instruments i les figures de gestió urbanística necessàries per tirar endavant el municipi de futur que volem.

Al setembre de 2019 el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Alcanar va encarregar la redacció del Pla especial urbanístic del front marítim de Les Cases. Què es pretén amb este pla?

Este pla especial de la façana marítima de les Cases té una doble intenció. A les Cases tenim un problema urbanístic de fa molts anys amb la llei de Costes del Ministeri, perquè la línia d’afectació del domini marítimo-terrestre passa per dins d'alguns habitatges situats a primera línia de costa. La llei de Costes diu que si jo tinc una casa a primera línia de mar i l'enderroco, la nova construcció hauria de recular la seua façana fins al límit del domini públic. Això en l'àmbit estètic del poble no té cap sentit, perquè ens quedaria un front marítim no alineat i amb retranquejos. A més, és un nucli antic amb solars petits i sorgirien espais inhabitables.

Per posar solució, el gener del 2018 vam anar a Madrid amb l'arquitecta municipal i un arquitecte extern encarregat de redactar el pla Especial a parlar amb la tècnica de Costes del Ministeri perquè ens digués com podíem solucionar esta problemàtica. Costes ens va dir que hi ha una interpretació de la llei que permet, si definim com a tram de nucli antic amb valor històric tot el tram de façana que va des del carrer Barcelona fins al carrer Pescadors, continuar tenint les façanes alineades.

Així, el Pla Especial té com a primer objectiu definir este tram que permetrà, en cas d'haver de refer un habitatge, construir alineat a la línia de façana actual.

L'altre gran objectiu d'aquest pla especial urbanístic del front marítim de les Cases, és regular l'estètica de la façana marítima, ja que el POUM vigent no ho preveu. Dins del Pla especial es defineixen una sèrie de directrius estètiques que regularan com han de ser els habitatges situats en aquest front marítim. Es marquen criteris quant als colors i els acabats de façana, les obertures de finestres i portes (on ha de predominar la verticalitat), els materials de les baranes i balcons que han de ser de forja, els RALS de color de les persianes, materials i colors que es poden utilitzar per a les portes i finestres... Preservar, en definitiva, esta estètica tradicional marinera que marca la identitat i l'essència de les Cases com a poble mariner i que tant ens identifica arreu.

Com a casenca que sóc i em sento, este projecte és d'aquells que, un cop es facen realitat, et retornen la satisfacció d'estos anys que has dedicat a l'urbanisme del teu poble i del teu municipi.

En quin punt es troba  este pla?

Nosaltres vam fer l’aprovació inicial i provisional d’este Pla Especial en ple municipal  i llavors es va enviar a la CUTE per fer l’aprovació definitiva. Prèviament hi va haver informe favorable de Costes. La CUTE va tornar a demanar informe a Costes del Ministeri (tal com és preceptiu), però llavors l’informe va ser desfavorable, demanant petits ajustos i definicions del document inicial. Després de sis mesos intentant contactar amb tècnics del Ministeri per a que ens fessen alguns aclariments tècnics, que per motius de confinament i restriccions pròpies del COVID no havia pogut ser, finalment este mes d'octubre se'ns han aclarit tots els dubtes i al ple ordinari de novembre, proposarem l'aprovació del text refós. A continuació, és la CUTE qui, si ho creu preceptiu i amb informe favorable de Costes del Ministeri, en farà l'aprovació definitiva.
 
Sense deixar enrere la zona d’Alcanar Platja. Des del 2012 l’Ajuntament ha de fer front a l’execució de la sentència del cas Turov, per la qual està obligat a enderrocar 32 apartaments. S’han satisfet totes les indemnitzacions?

Pel que fa a les indemnitzacions, Turov tenia 32 apartaments, dels quals 8 eren propietat de Turov. Ells en van fer la reclamació patrimonial a l’Ajuntament i el jutjat va dir que tenien raó. D’aquí sorgeix la indemnització que vam haver de pagar un milió i escaig.

Ara els 24 restants, a través de diferents advocats, van presentar les reclamacions patrimonials pels seus apartaments per a cobrar indemnització del immoble i pels danys morals del que suposa tot plegat. Actualment, això està en mans dels nostres advocats. Després de demanar informació a cada persona propietària, ara estan estudiant una proposta d'indemnització segons la casuística de cada habitatge per a donar la resposta més adequada en cada cas.

Quan es preveu enderrocar?

Pel que fa a l’enderroc, quan ens va arribar la sentència definitiva, el jutjat cada X temps anava demanant comptes que realment s’estava duent a terme l’execució de la sentència. Per tant, vam haver d’habilitar una partida al pressupost per encarregar el projecte d’enderroc on es quantifica quant val tombar tot el bloc de 32 apartaments, i després dotar la partida i licitar les obres.

Vam arribar a licitar i adjudicar les obres i ara estan pendents de les corresponents autoritzacions judicials.  És un procés molt complex que està en mans dels serveis jurídics municipals i d'assessorament extern.

«Los Codonyers és un dels projectes més ambiciosos en l'àmbit urbanístic al nucli d’Alcanar del mandat passat i d'este»

Un dels projectes més complexos que s’està duent a terme des de l’Àrea d’Urbanisme és el Pla de Millora Urbana de ‘Los Codonyers’. Quin és l’objectiu d’este projecte?

És un dels projectes més ambiciosos en l'àmbit urbanístic al nucli d’Alcanar del mandat passat i d'este. És una problemàtica que s’arrossega de fa molts anys i per als ciutadans lògicament és difícil d'entendre. És semblant al que ens passa amb Alcanar Platja però al mig del poble, a la part baixa, on està el pavelló municipal d'esports, escoles, institut,... En aquella zona, amb el boom de la construcció de finals dels noranta i principis dels 2000 es van donar llicències per construir blocs de pisos sense fer els deures urbanístics previs, que és urbanitzar els carrers.

Els pisos es van vendre i ara resulta que estan els carrers per a fer, no estan asfaltats, no hi ha vorera ni serveis; amb l’agreujant que és una zona molt transitada perquè per allà passa tothom qui va a l’escola, institut, llar d’infants, pavelló,...

En aquella zona tenim diversos carrers que es troben en esta situació. En mandats anteriors el que es va intentar va ser emprendre carrer per carrer, de manera que es va començar per un. Però és un procés molt feixuc i que comporta anys de procediment i tràmits. Llavors, quan vaig entrar de regidora d’Urbanisme, vam creure més oportú ajuntar tots els carrers de la zona que es troben en una mateixa situació i abordar-ho tot d’una atacada. Era i és un repte important, però com amb l'urbanisme i l'administració els tempos són els que són, d'esta manera optimitzaríem recursos. A més, quan licitarem l’obra també serà més econòmic.

En què consistirà esta actuació?

S’ha planificat en tres blocs. El primer és fer un pla de millora urbana on definim i delimitem l’àmbit objecte de l’actuació. Això, després de l'aprovació inicial i provisional pel ple municipal i després del termini d'exposició pública, ja ho tenim aprovat definitivament per la CUTE.

El segon bloc, on estem ara immersos, és el projecte de reparcel·lació. Els carrers que conformen l'àmbit dels Codonyers (11 de setembre, Jaume I, Enric Granados i Tirant lo Blanc), es troben majoritàriament edificats. Es tracta de sòl urbà no consolidat. La llei permetia donar llicències urbanístiques en aquest tipus de sòl, amb una sèrie de condicionats: o urbanitzar els carrers paral·lelament, o deixar un aval d'un % del cost de la urbanització. I en el seu moment, es va escollir la segona opció.

L'objecte del projecte de reparcel·lació és identificar qui són els contribuents afectats i establir, d'acord amb criteris tècnics i jurídics, què ha de pagar cadascú. Actualment ens trobem en esta fase. Es van licitar els treballs de redacció d'este projecte de reparcel·lació, que és un document complex, perquè implica vora 200 propietats. L'ajuntament ja disposa d’este projecte de reparcel·lació des del setembre i ara està sent informat pels tècnics municipals del departament d'urbanisme per a poder-ne fer l’aprovació inicial, esperem abans que acabe l’any.

El tercer bloc serà el projecte d’urbanització que establirà com han de ser els carrers i quantificar l’import de l’obra, que és d’1 milió i escaig. Este document ja està redactat, aprovat inicialment i actualment, es troba en exposició pública. Este import del projecte d’urbanització són les càrregues que es reparteixen en el projecte de reparcel·lació.
Un cop el projecte de reparcel·lació estiga aprovat inicialment, s'obrirà un període d'un mes d'exposició pública i tots els propietaris afectats rebran una notificació, amb el què afecta a la seua propietat. Esperem de cara al 2021 poder tenir les possibles al·legacions resoltes i estar en disposició de licitar l’obra.

«Intentem fer molta pedagogia, sabem que quedem com els dolents de la pel·lícula, però toca enfrontar i desencallar un problema que dura des de fa molts anys»

És un cas semblant al d’Alcanar Platja,...

Exactament, vista la complexitat per a que els veïns de la zona es puguen organitzar i tirar endavant un projecte d'esta magnitud, és l’Ajuntament qui pren la iniciativa i engega tots els tràmits. No és una posició còmoda ni agradable, perquè molta gent desconeixia que la propietat que va adquirir tenia deures urbanístics, i llavors es molesta i no entén que s’han de fer càrrec de les despeses que suposen estes obres. “Per què no ve la brigada i posa quitrà al carrer?” et pregunten. Costa d'entendre que segurament aquell espai té amo i que ni tan sols deu estar expropiat. Per això intentem fer molta pedagogia, sabem que quedem com els dolents de la pel·lícula, però toca enfrontar i desencallar un problema que dura des de fa molts anys. Són coses que has de tenir clares i que has d’assumir quan acceptes ser regidora d’urbanisme del teu poble i això jo ho tenia clar des del primer dia.

Esta obra d'urbanització dels Codonyers és un dels objectius principals que tenia a l'hora d'encapçalar la regidoria d'Urbanisme, perquè és una problemàtica que no només pateixen els veïns de la zona, sinó el conjunt de veïns d’Alcanar, perquè ens trobem en una zona molt transitada a causa dels equipaments públics que hi ha.

El que també intento explicar és que l’urbanisme és quelcom molt feixuc. Hi ha gent que potser pensa, per exemple en el cas de Codonyers, que no estem fent res. És difícil veure tota la faena que hi ha al darrere, amb la definició de l’àmbit, el projecte de reparcel·lació,... i són coses que costa molt d’explicar perquè són qüestions molt tècniques.  Malauradament, és equivocat pensar que només fem coses quan es veuen les màquines treballant a peu d’obra. Però clar, el treball previ és immens i totalment necessari i imprescindible per poder ficar màquines al carrer. Es tracta de procediments jurídics que s'han de seguir i que sovint, costen de fer arribar a la ciutadania.

Una de les obres cabdals d’este mandat en quant a equipaments serà el futur auditori municipal José Antonio Valls. En quin punt es troben les obres?

L'auditori és l'actuació més important d'este mandat, i la inversió més rellevant (2,4 M d'euros).  Vam dividir les obres en dues fases: la primera d'enderroc de l'edifici existent; i la segona, de construcció del nou Auditori J.A. Valls.

Les obres del nou Auditori van començar el maig del 2019 i tenien un termini d'execució previst de 18 mesos. La previsió era acabar-se a finals del 2020, principi del 2021. Finalment, aquest termini es veurà ampliat en uns mesos per diversos motius.

«Està previst que les obres del nou auditori acaben a l'estiu de 2021»

Què ha passat?

La peculiaritat que té el futur auditori és que és un edifici entre mitgeres. Està completament confinat per edificis preexistents de certa altura i de certa antiguitat. Amb l’agreujant, a més a més, que el nou auditori té soterrani. I això ha fet que durant l’execució hagen sortit complicacions que no es podien preveure en fase de projecte, com per exemple que els fonaments dels edificis del costat envaïen, en algun punt, el solar del futur auditori.
Vistes les complicacions tècniques, no hem donat pressa a la constructora, perquè primer és la seguretat, la tranquil·litat i l’estabilitat dels veïns. De fet, tenim contacte directe amb els veïns, fem un control acurat i cada cop que ens avisen d’alguna incidència hi anem i ho revisem, perquè la fase que ara estem acabant (estructura) és la més delicada pel que fa a la seguretat pels habitatges adjacents. S'ha fet bé la faena i no hi ha hagut cap incidència important, i això és el que més valorem i el que més ens preocupava; la seguretat dels veïns.

L'edifici del nou auditori es divideix en dos cossos o volums; l'edifici principal que acollirà l'escenari i les butaques (amb entrada per l'avinguda Catalunya) i l'edifici de serveis (amb entrada pel carrer Miquel Figueres). Mentre l'edifici principal es troba encara en fase d'estructura per la seua complexitat; l'edifici de serveis on s'allotjaran els vestuaris, sales d'assaig, magatzems,... es troba molt avançat i s'hi estan col·locant instal·lacions, revestiments ceràmics, paviments, sanitaris...

A l'edifici principal, en acabar les tasques d'estructura, el que vindrà després ja serà molt més senzill, perquè ja serà la part d’instal·lacions, fusteria,... També hem de tenir en compte que amb la covid es va haver de parar unes setmanes, i després un cop represes les tasques, es van haver d'adaptar les faenes i els equips de personal, a les noves mesures anticovid.

Quan acabaran les obres?

L’empresa preveu acabar a l’estiu del 2021.
 
Tinc entès que és un equipament que la gent d’Alcanar espera amb moltes ganes,...

Sí, Alcanar té una tradició cultural important, amb un teixit d’associacions culturals amb molt de pes. Tenim dos bandes de música, un grup de teatre, la coral,... i moltes altres entitats. Totes estes entitats havien desenvolupat tradicionalment la seua activitat a l’Auditori. Últimament, com que l’auditori ja no estava en condicions d’acollir actuacions ni públic per l’estat en què es trobava, estes activitats ja s’havien començat a fer al Centre Cívic, però per acústica i per comoditat dels espectadors, no era el lloc idoni.

El fet de reimplantar l’auditori al mateix lloc on estava és també perquè era un edifici emblemàtic. En el seu moment havia estat cinema i després quan l’ajuntament ho va comprar també va passar a ser auditori municipal. Teníem la necessitat i la voluntat de donar un espai digne i a l'alçada de totes estes entitats del nostre municipi; i també, dinamitzar el nou equipament per a que siga un referent cultural a les nostres terres, acollint una programació cultural de nivell.
 
Fa unes setmanes vam saber que Alcanar només rebrà un 19% de la subvenció pels aiguats de l’octubre de 2018. Com us afecta això?

Els serveis tècnics municipals l’octubre de 2018 van redactar un informe de valoració de danys de 8,4 milions d'euros que es van fer arribar al govern espanyol i que incloïa un total de 52 camins damnificats. La delegació de l’Estat va anunciar per roda de premsa, el desembre del 2019, que s’atorgaria una subvenció  corresponent al 50% d’aquest import, donant per bo l’informe de l’Ajuntament. A finals del 2019, l'Estat va transferir els diners a la Generalitat per a que fos ella qui gestiones aquestes subvencions.

Després de diverses peticions de reunions no escoltades, el febrer del 2020, un cop aprovades per la Generalitat les bases que regularien esta subvenció, va tindre lloc una reunió entre Presidència i els diferents ajuntaments afectats. Allí, davant la indignació de tothom, es va comunicar que l'apedaçament i manteniment de camins no era subvencionable. És a dir, camins que originàriament eren de terra i que en la nostra proposta tècnica de l'octubre del 2018 hi preveiem millorar el paviment ficant-hi formigó o asfalt, ara deixava de ser subvencionable.

Finalment, i després d'un requeriment on se'ns demanava dividir la sol·licituds en  blocs objectes de licitació, l'Ajuntament el juliol del 2020 vam presentar un total de 9 sol·licituds, que incloïen 40 camins i que ascendien a la quantitat de 5,9 milions d'euros.

Finalment, Presidència ha acceptat subvencionar 22 camins, que pugen 1,6 milions subvencionats al 50%, i en  denega 18, alguns perquè són de terra i d’altres perquè no són de la titularitat municipal. Curiosament, estos camins que no són de titularitat municipal són lligallos i camins ramaders que pertanyen a la Generalitat de Catalunya, com el de Virol, el del Fondo de Jan o el del Pou de la Verge, són vies molt transitades perquè connecten Alcanar i les Cases.