VÍDEO Localitzat un niu de tortuga careta amb un centenar d’ous a la barra del Trabucador

Les cries trobades vives i els ous viables han estat traslladats a les instal·lacions del CRAM

El niu contenia un centenar d'ous, en part ja eclosionats.
El niu contenia un centenar d'ous, en part ja eclosionats. | Cedida
Aguaita.cat
21 d'agost del 2020
Actualitzat a les 17:23h
Este dijous va ser localitzat el quart niu de tortuga careta de l’estiu, en este cas a la barra del Trabucador, al delta de l’Ebre. Després de veure el vídeo d’una cria de tortuga acabada de néixer a les xarxes socials, personal tècnic del Departament de Territori i Sostenibilitat es va posar en contacte amb l’autor i, gràcies a la col·laboració ciutadana, van poder localitzar el niu. Els Agents Rurals van abalisar el niu i se’l va rodejar amb una malla protectora, atès que semblava haver estat remogut per ningú. Això, i el fet que durant tota la nit no haja nascut cap tortuga, han aconsellat obrir el niu este matí. Així, s’ha pogut determinar que contenia entre 88 i 103 ous, dels quals haurien sortit entre 59 i 77 tortuguetes que han arribar al mar. Altres 11 ous no estaven desenvolupats i 3 més es consideren viables. A més, s’han trobat 9 cries vives encara dins del niu i altres 3 eclosionant.

Totes les cries vives han estat traslladades a les instal·lacions de la Fundació CRAM per assegurar la seva viabilitat criant-les en captivitat fins que assolisquen un pes adequat (entre 1 i 2 anys). També s’hi han traslladat els 3 ous, per acabar de covar-los a la incubadora.

Dispositiu de protecció al voltant del niu

Es dona la circumstància que el passat 15 de juny es van localitzar rastres de tortuga careta a l’Illa de Buda, però es va descartar que hagués fet una posta. Molt probablement, atès el període d’incubació de 60 dies, este mateix animal va acabar fent el niu a la barra del Trabucador, en un indret on el temporal Gloria va provocar una acumulació de sorra superior a l’habitual.

Igualant el rècord de 2014

Amb este ja són quatre els nius de tortuga careta localitzats este estiu a Catalunya, igualant el rècord de l’any 2014. Així, una mateixa mare va fer dos postes, el mes de juliol, a Vila-seca. Els ous que va pondre es van agrupar en un mateix niu, el situat a la zona més segura de la platja. D’esta manera, les persones que s’estan encarregant de vigilar-lo permanentment només hauran de fer la guaita d’un. El GEPEC ha estat coordinant la tasca del voluntariat, amb estreta col·laboració de l’Ajuntament. Esta tortuga és la primera que repetix Catalunya com a lloc de posta, atès que ja va fer niu el 2016.

També s’ha trobat un niu a la platja de la Mar Bella de Barcelona, amb 77 ous, 17 dels quals es van traslladar a les instal·lacions de la Fundació CRAM i al Zoo de Barcelona per a la seua incubació artificial. Els altres 60 ous es van dixar a la platja. Tanmateix, el niu es va traslladar uns metres terra endins, per evitar el contacte amb l’aigua, fet que podria posar en perill l’èxit de la posta. La zona ha estat delimitada amb una tanca perimetral i està permanentment vigilada, per tal d’evitar riscos en una de les platges més concorregudes de Catalunya.



Un fenomen a l’alça

En els últims 15 anys, els episodis de  reproducció de tortuga marina de l’espècie Caretta caretta a Catalunya han augmentat de manera significativa,  tal com es desprèn del Projecte d’investigació científica per a la conservació de la nidificació d‘esta espècie, liderat per experts de les principals Universitats i Centres d’Investigació, i en què la Generalitat participa des del 2015. Entre d’altres coses, l’estudi vol determinar si este augment de la nidificació a la Mediterrània Occidental es deu a l’escalfament global.

El projecte, a més, preveu recollir les biometries de les cries, així com el seu estat de salut i d’incubació i analitzar genòmicament les cries i les mares i determinar tant el nombre de mares diferents que nidifiquen a Catalunya com si una mateixa mare ha fet més d’un niu, el mateix any o en anys diferents, i quina és la població d’origen d’estes mares.

Finalment, també es realitzen estudis sanitaris per determinar quines són les patologies que poden afectar les cries, ja que actualment es desconeix què passa amb estos animals un cop arriben al mar i fins que són juvenils de 5-6 anys, els anys on hi ha més mortalitat.

Col·laboració ciutadana
La col·laboració ciutadana és essencial per garantir la viabilitat dels nius d’esta espècie. En cas de veure una tortuga o bé descobrir rastres d’un niu és molt important trucar immediatament al 112, perquè es puga activar el protocol de resposta de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina, amb la intervenció del Cos d’Agents Rurals.

Mentre arriben els agents i personal tècnic de la xarxa, és important no acostar-se a l’animal, ni molestar-lo, ni tocar-lo. S’ha de preservar la zona on estigs i no se l’ha d’intentar tornar al mar. La xarxa de rescat demana la col·laboració ciutadana per tal de poder-ne garantir l’èxit reproductor i el seguiment de l’espècie, per això recorden que no es poden fer fotos amb flaix ni utilitzar focus per seguir la tortuga, ni fer sorolls estridents ni crits durant el procés de nidificació.