Sada Keita: «Esperava molt més del concurs, no estic gens content amb el resultat»

Un cos tonificat d’1,92 metres d’altura i una pell fosca que contrasta amb uns ulls blau cel, quasi fosforescents. Esta ha estat l’explosiva combinació que ha portat Sada Keita Cisse a representar Tarragona en el certamen de Míster International Spain, als 23 anys. La competició va tenir lloc a finals de juliol a Oropesa del Mar, i tot i no endur-se el premi final, Keita va ser guardonat amb el títol de “Millor cos”, entre un total de 53 participants. Este model d’origen malià ha viscut a Tortosa des dels sis anys, i ens explica l'experiència que suposa participar en el campionat on s’escull l’home més bell del país. 

Felicitats per guanyar la categoria de “Millor cos” al certamen. Té pensat presentar-se de nou l'any vinent, per esdevenir Míster Espanya? 

No, no tinc pensat presentar-me de nou, però pot ser en un futur canvio d’opinió. Referent al concurs… Esperava molt més. Amb el resultat no estic content, però sí amb la gent que he conegut. Estic agraït a Cres del Olmo, director del concurs, per l’oportunitat, però ja et dic, m’esperava molt més. Amb el resultat no estic gens content. 

En quin sentit esperava molt més, amb l’organització? Creu que hi ha favoritismes?

No, no, amb l’organització tot bé. Bàsicament, no estic content amb el resultat, encara que com et dic, em quedo amb allò bo. El concurs està dividit en diverses proves: “Top model”, “Millor cos”, “Prova esportiva”, “Preferit del públic” i “Entrevista amb el jurat”. En totes les proves es coneix el resultat dels cinc concursats preferits i jo vaig quedar dintre d’este Top 5 en totes les proves, menys l’esportiva i en l’entrevista amb el jurat que no se sap, és secret. Però en les altres vaig quedar dintre dels cinc millors. Llavors, si fas contes, si suposadament el guanyador ha de reunir una mica de tot… doncs a veure, no sé, esperava guanyar, però estic content igual.
 
Què li ha aportat l'experiència?

L’experiència ha estat única i em quedo amb els amics que he fet. No repetiria, però és una molt bona experiència i un bon aparador per donar-te a conèixer en el món de la moda i la televisió. M’han sorgit moltes oportunitats, ara toca escollir amb el cap.

Ha aconseguit fer molts amics, tot i que aquest món té fama de ser molt competitiu. No ha estat esta la seua impressió?

Normalment competència física no, perquè t’explico. Pot ser que tingues el físic però no aconseguixes captar allò que et demanen i no valgues per exercir la professió. O pot ser que no tingues tant físic però sàpigues com moure’t i et surta molt bé. Jo he aconseguit fer amics, però suposo que també depèn de cadascú, òbviament hi ha de tot, com en qualsevol altre treball. Fas amics, amb alguns altres no et portes tan bé… Llavors ho gestiones una mica i ja està. 

Tot i no haver estat finalista, podem dir que ha estat un dels models més mediàtics del concurs. Ha notat este boom en el seu entorn o per tu tot seguix igual?

Sí, de vegades vaig caminant pel carrer i em demanen una foto, “Hey, Mister Tarragona”, em diuen… En este sentit, estic molt agraït a la gent. 

Sempre li ha rondat pel cap ser model o ha estat una casualitat?

Va ser casual. Em van proposar una col·laboració per Instagram amb la marca Yag Men, que és de cosmètics masculins de luxe. El projecte era molt interessant, i en aquell moment tenia temps per fer-ho. Encara seguixen confiant en mi com a icona de la seua marca, i amb ells també estic molt agraït, tinc molt bones expectatives cap al futur. 

S'aconseguixen més treballs a través d'una agència tradicional, o mitjançant Instagram i la popularitat a les xarxes?

El món de la moda ha canviat molt, molt, moltíssim! No només els estàndards físics, ara és veritat que a través d’Instagram, els influencers, com diuen ells, tiren molt, perquè la gent els seguix i per a un producte és molt beneficiós. Agències i xarxes... les dos parts juguen el seu paper, diguem que tot influïx en part. 

Els concursos de bellesa també s’han guanyat molts prejudicis per part de la societat i els participants solen ser assenyalats com a superficials. Que n’opina?

En part pot ser, perquè la mateixa paraula ho diu: concurs de bellesa. Però una vegada estàs dintre és molt diferent, t’adones que és molt més que una cara bonica, un físic… Diguem que es busca un home complet, en tot el sentit de la paraula: de caràcter, com a ser humà, compromès amb la societat... Jo entenc que puga causar impressió de ser superficial, “l’home més guapo d’Espanya”. És subjectiu, cadascú pot tenir la seua opinió.

Ha dixat clar que és més que un rostre bonic, i actualment està cursant enginyeria robòtica a Londres. És difícil compaginar modelatge i estudis?

No és difícil, perquè una de les diferències entre el modelatge i un altre treball és que és molt flexible. No hi ha cap col·laboració que estigues obligat a fer, depèn totalment de tu mateix. Llavors està bastant bé per esta part, almenys des del meu punt de vista. 

No estem molt acostumats a veure models negres en este país. Encara hi ha molt camí per fer?

A veure, Espanya no és Nova York o Londres, quant a moda i tal. Però sí que ens queda molt a fer. És el que dic sempre, normalitzem allò que veiem, i aquí a Espanya es veu molt poc, però crec que és qüestió de temps, va millorant. Jo sóc molt positiu, i penso que en un futur tot anirà molt bé. Qualsevol mitjà de comunicació té un gran poder, i si el saben gestionar poden fer un grandíssim canvi. A veure què ens presenta el futur.

Ara mateix residix a Londres. Sent que allí, models i actors negres, tenen més representació als mitjans?

En part sí, però este pot ser un tema molt polèmic i subjectiu, entre cometes, perquè pot ser que els negres a Espanya no estiguen tan integrats com a aquí… Però vaja, és que la diferència és abismal. És brutal. Per exemple, a Londres veus que un negre no només treballa per a un diari, sinó que és l’amo del diari, per posar-te un exemple. Petites coses que després suposen una gran diferència. Però crec que a poc a poc anem fent.  

En diverses ocasions ha mencionat la seua admiració cap a Martin Luther King, que va demostrar l'eficàcia de la lluita pacífica, assolint el vot per a la població negra. Quins moviments antiracistes defensa en l’actualitat?

Dono suport tot allò que aporte alguna cosa. Per exemple, el moviment Black Lives Matter. Que és veritat que ha arribat una mica tard, però és totalment necessari.

Presentar-se entre alguns dels 54 homes més guapos d’Espanya i que t’assenyalen com el millor cos ha de pujar l’autoestima a qualsevol. Algun cop ha hagut de lidiar amb inseguretats, o no s'ha sentit del tot còmode amb el seu  cos?

Inseguretats… sí i no. És veritat que quan era més adolescent, o més xiquet, no li donava importància o no veia coses que avui en dia veig, suposo que això canvia molt la visió. Tot i que en l’actualitat no acostumo a dedicar-li molta importància al cos, crec que s’ha de tenir altres prioritats. Faig el que puc, sortir a córrer i tal, però no sóc d'estar al gimnàs hores i hores. En cinc anys he pegat un canvi abismal, no només físicament, sinó com a persona. Abans pot ser, tenint el cervell que tinc ara, veuria altres coses. Però ara mateix no sóc d’estar molt d’estar enfocat amb el físic. Intento cuidar més el que és l'alimentació, ja que després no és només un físic estètic, també és la salut el que importa al final. 

Durant els últims anys hem presenciat un increment de models plus size, o que se’n surten dels cànons establerts, en el món de la moda femenina. Creu que podria arribar a passar el mateix, en la part masculina?

Sí, jo crec que sí. És qüestió de temps, seguríssim, perquè normalitzem el que veiem i la gent cada vegada té més consciència, dintre del que cap. Podrien fer molt més… Sí. Però tot i ser poc, ja aporta. Llavors, paciència, tot canvia per a bé. Sóc positiu.