Documentades les més de 3.100 peces de la col·lecció més important en l'àmbit paleontològic a l'Ebre

Ubicada al Centre d'Interpretació de la Vida, la tasca s'ha dut a terme per part de l'Ajuntament de Santa Bàrbara i el Museu de les Terres de l'Ebre

La col·lecció es troba ubicada al Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana
La col·lecció es troba ubicada al Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana | Cedida
Aguaita.cat
09 de juliol del 2020
Actualitzat a les 12:01h
L’Ajuntament de Santa Bàrbara i el Museu de les Terres de l'Ebre han finalitzat la documentació de la col·lecció paleontològica més important del territori ebrenc. Els tècnics i paleontòlegs han treballat amb 3.117 lots d’exemplars de minerals, fòssils i d’altres grups biològics de 50 països dels cinc continents, tot i que el gruix del fons té l'origen a Catalunya i a la resta de la península Ibèrica. La mostra és pública i es pot visitar amb règim de visites concertades al Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana a Santa Bàrbara.
 
L'any 1984, l'Ajuntament de Santa Bàrbara va acceptar la donació d'una col·lecció de minerals i fòssils que Josep Antoni Valls i Simó, veí del municipi i membre de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia, va oferir per ser exhibida. Una mostra que es va anar ampliant, fins que el 2011 es va ubicar en un espai del Centre d'Interpretació de la Vida a la Plana que porta el nom de Col·lecció d'Història Natural Josep Antoni Valls. Esta col·lecció paleontològica i mineralògica comprèn 3.117 lots que inclouen uns 6126 exemplars, dels quals 477 són minerals i roques i 4484 fòssils.
 

Un dels fòssils que formen part de la col·lecció Foto: Cedida


Amb l'objectiu de millorar la conservació, gestió i difusió de la col·lecció, l'Ajuntament de Santa Bàrbara i el Consorci del Museu de les Terres de l'Ebre, amb un ajut atorgat per la Xarxa de Museus de les Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre, van iniciar l'any passat una campanya per documentar i registrar tots els materials del conjunt. De gran ajuda els va ser la tasca realitzada durant anys pel donant de la col·lecció, que classificava els espècimens amb dades tan rellevants com la localitat i les dates de la troballa, el nom científic o, entre altres, el període geològic.
 

Un dels fòssils que formen part de la col·lecció Foto: Cedida


 
La documentació de la col·lecció, que s'ha dut a terme en dues campanyes l'any 2019 i 2020, es va iniciar amb les tasques de siglat i fotografiat dels espècimens amb el seu corresponent número de registre, la introducció de la informació a la base de dades de documentació i la seva reubicació en noves caixes. La segona fase de la feina, destinada als experts en paleontologia, va consistir en la revisió de la informació introduïda en la base de dades de documentació i la selecció dels espècimens per ser exposats en les vitrines del Centre d'Interpretació. Unes feines coordinades pel director i el conservador de ciències naturals del Museu, que van anar a càrrec de Meritxell Roig en l'apartat de la informatització i documentació, i Marc Gómez i Àlex Ossó com a paleontòlegs.