03
de juliol
del
2020
Actualitzat
a les
18:34h
La iniciativa Maestrazgo-Els Ports es va presentar este dijous a la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports. La fundació Global Nature ofereix finançament privat i gestió de recursos públics per impulsar projectes que realcen la regió amb més turisme, un millor sector primari i una ordenació dels recursos, però la proposta no s'ha rebut igual a les tres bandes administratives del massís. Diferents entitats i organismes valencians i aragonesos fa mesos que s'hi oposen per "falta de concreció i contradiccions" en la proposta. A les Terres de l'Ebre, d'entrada, la iniciativa s'ha rebut amb interès i ja s'han tancat algunes col·laboracions, com els vídeos promocionals que han creat per a l'Associació de Turisme Rural de la Terra Alta.
Tot i que el projecte havia començat a presentar-se i havia tingut ressò mediàtic l'any passat, la iniciativa Maestrazgo-Els Ports va començar a agafar volada al mes de febrer d'enguany amb la creació d'impactants vídeos promocionals de la regió, que es presenta a les xarxes com "un dels grans paisatges naturals i històrics d'Europa" on es necessita "generar noves oportunitats per a desenes de pobles" que pateixen despoblament i que en els audioviuals es fan servir d'exemple del problema de "l'Espanya buida".
Maestrazgo-Els Ports inclou la part catalana, aragonesa i valenciana del massís i el projecte s'estén també al nord de la Terra Alta, incloses les zones de Pàndols i Cavalls. Són més de 550.000 hectàrees de superfície, més de la meitat protegides, i amb una demografia d'uns 42.000 habitants, on es proposa "unir actors locals, regionals i internacionals amb governs, associacions i empreses" i convertir la regió "en una de les grans destinacions de natura i cultura del món, promovent la cura i la restauració dels ecosistemes naturals i la fauna silvestre per a crear noves i millors oportunitats per als seus habitants".
Superat el confinament de la crisi sanitària, els impulsors de Maestrazgo-Els Ports, liderat pel biòleg valencià Ignacio Jiménez, han reactivat les presentacions de la seva proposta a entitats, municipis i agents socials de la regió. Aquest dijous, la iniciativa es va presentar a la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports, a Roquetes (Baix Ebre), i al vespre al municipi de Rossell (Baix Maestrat).
Les reaccions són contraposades a banda i banda del Sénia, i és que mentre nombrosos representants d'entitats culturals, socials i mediambientals del Maestrat, Els Ports, el Matarranya i el Maestrat aragonès rebatien els arguments de Jiménez i Antonio Guillem -de la Fundació Global Nature- en la presentació al Centre Cívic de Rossell, al Parc Natural dels Ports la proposta s'ha rebut amb interès.
"La gent s'ha esverat molt però no es tracta que hi hagi cap projecte que s'estigue o es vulgue tramitar. Global Nature s'han fixat en aquest territori per desplegar programes de col·laboració per realçar productes agrícoles i generar marques comercials, com estan fent en altres llocs", remarca Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Miralles ha assegurat que aquesta primera presa de contacte ha de servir per testar si el territori està interessat en la iniciativa, perquè els projectes a desenvolupar han de sorgir dels agents i representants territorials, "sense imposicions".
Elcapitalpolèmic
Els promotors s'oferixen per ser gestors i facilitadors de les accions que vulgui emprendre el territori a través de recursos europeus, com poden ser projectes Life, o també amb fons privats. Però és justament l'origen d'aquest finançament filantròpic un dels aspectes que més controvèrsia i desconfiança genera. Com va avançar La Directa i reconeix ara Ignacio Jiménez, el Maestrazgo-Els Ports el finança Fidelity Charitable, una fundació nord-americana que mou fons de donants d'altres fundacions darrere de la qual també hi hauria la Campaing For Nature de la Wyss Fundation - "assessorant el finançament" de la iniciativa-.
Jiménez justificava que no haguessin parlat fins ara de Wyss Fundation perquè el contracte de finançament de Global Nature és amb Fidelity. La Wyss Fundation és un organisme de l'empresari suís Hansjörg Wyss que anunciava 44 milions de dòlars just fa un any "en compromisos filantròpics" per a projectes al Canadà, Estats Units, Mèxic, Zàmbia o Argentina (cas on han topat amb l'oposició de la població local per crear el Parc Nacional Aconquija). També s'assenyala que Ignacio Jiménez hauria desenvolupat el seu projecte "conservacionista" de la mà de la Conservation Land Trust (CLT), del magnat Douglas Thompkins, "involucrada en diversos conflictes de terres amb comunitats indígenes de l'Argentina i Xile", segons publica La Directa.
En canvi, Jiménez defensava este dijous des de Rossell que no hi ha "res opac" darrere la Wyss Fundation i que la filantropia és una forma de finançament altruista molt "habitual" en la cultura anglosaxona, malgrat que generi recel en la cultura llatina. "És dolent que algú vulgui invertir diners al nostre territori? No", assegura el director general del govern català, Ferran Miralles. "Seria dolent que vinguessin amb un projecte que no ens agradés però venen a dinamitzar, a què naixin projectes des del territori i no hi haurà cap projecte que el territori no vulgui i que no passi pel sedàs de les administracions i les normatives", apunta.
Jiménez recordava a Rossell que la seua estructura de treball ofereix "negació i diàleg". "No venim amb res cuinat, que ningú esperi la recepta per lluitar contra ella. Nosaltres presentem una iniciativa perquè no és un projecte tancat i no és un truc d'ambigüitat: parlem d'una marca i de donar a conèixer la regió perquè hi hagi un espai acotat on sorgeixin iniciatives", explicava el biòleg. Però aquest marc obert no genera confiança i a petició de la Mancomunitat dels Ports, amb qui es van reunir també el 22 de juny, els promotors han cerat un document amb un llistat d'accions concretes que es podrien desenvolupar. En detallen una vintena en àmbits com la fauna autòctona, la ramaderia, l'agricultura i la caça però la Mancomunitat valenciana ja va advertir que no s'acceptaran projectes "que suposin més restriccions per al territori".
Des de l'entitat cultural Maestrat Viu també es va qüestionar en la presentació a Rossell que la iniciativa vulgui abastar una superfície de més de mig milió d'hectàrees quan Global Nature treballa habitualment amb regions mils de vegades més petites. D'aquí la desconfiança i els retrets de l'associació que va exposar que el projecte no és "el que necessita el territori" i la petició a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana perquè es faci "una planificació" del desenvolupament rural "amb escolta activa a la gent del territori".
En la trobada a Rossell, també representants del Parc Natural de la Tinença de Benifassà van acusar els promotors d'amagar un projecte concret i les seves intencions reals "per no haver de rendir comptes amb ningú" i de voler substituir amb capital privat la falta de recursos que no arriben als parcs naturals de les administracions públiques però que temem que suposen compensacions, compres de terrenys o altres imposicions.
Interèsal'Ebre
Però la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports, "d'entrada i en principi", consideren interessant la iniciativa i el debat. "Si al final les propostes o projectes no són interessants per al territori, es dirà que no tranquil·lament", ha explicat el president de la Junta, Paco Gas. Gas ha assenyalat que si el problema dels recursos econòmics i la burocràcia es pot agilitzar i resoldre amb aquesta iniciativa i les propostes s'adeqüen a les necessitats del territori, "està tot perfectament regulat i no es podrà fer cap bestiesa". No es malfien de l'origen del capital i es mostren oberts a veure com evoluciona abans de decidir si participen de la proposta de Global Nature. "Les coses quan les treballes és quan t'adones si t'interessen", ha dit Gas.
Maestrazgo-Els Ports ha fet una primera col·laboració a les Terres de l'Ebre amb l'Associació de Turisme Rural de la Terra Alta amb la creació d'uns vídeos promocionals on participen personalitats com l'actor Edu Soto o l'escriptor Javier Cercas. La presidenta de l'entitat, Pilar Miró, assegura que "seria molt desitjable" que els Ports fossin "un únic parc natural" però assenyala que els promotors de la iniciativa "no han entès molt bé a la gent del territori, que si se sent amenaçada es defensa. La identitat està molt arrelada aquí i no es vol perdre". Miró considera que el fet que el Maestrazgo-Els Ports es compare amb "un Yellowstone europeu" ha complicat que es rebi amb bons ulls la iniciativa i se sospiti d'interessos amagats. "Potser falta conèixer més bé a la gent del territori però totes les coses han de conviure, el turisme i l'autenticat no poden estar barallades i si es treballa amb seny, totes les coses van a bon port, però ja veurem que passarà", ha apuntat.
"A raó de la Carta Europea de Turisme, el Parc necessita una obertura, i nosaltres hem de tenir un valor afegit per tenir un parc natural a la Terra Alta. Per tant, s'ha de treballar conjuntament", ha afegit Miró. "Estem en uns territoris que se'ns despoblen, que tenen molts valors que no s'aprofiten prou. Generar llocs de treball és fantàstic i l'aixeta la té el territori i el país a través de les seves administracions. Si un projecte no el vol un ajuntament o l'administració no hi serà", ha insistit Miralles. "El que va agradar als inversors és que justament no és Yellowstone, que és una regió que té gent, cultura, patrimoni i gastronomia. Yellowstone és un espectacle de natura i punt. Els Maestrat i les Ports és una barreja de natura i cultura que és el que ha agradat els inversors", ha insistit el director general.
L'oposició al projecte s'unifica i es mobilitza
Mentre el projecte se segueix presentant per tota la regió, la plataforma 'No al Yellowstone Europeu', nascuda a Cantavieja (Maestrat aragonès), es va reunir el 27 de juny amb representants de les entitats del sector primari de la comarca per debatre sobre la iniciativa Maestrazgo-Els Ports. En la trobada es va decidir iniciar "una mobilització massiva" per informar el sector primari de Terol, Castelló i les Terres de l'Ebre. Se senten amenaçats "per un model de turisme basat en la producció de fauna salvatge atractiva" que no beneficiarà la vida rural dels pobles. Animen a altres sectors econòmics a sumar-s'hi i la plataforma aglutinarà la resta d'entitats que s'oposen al projecte.
El 10 de juny es va emetre un Manifest per la Vida Rural, dirigit als governs valencià, aragonès i català perquè fomentin el desenvolupament de la regió "amb ajuda i suport, diversificació i innovació" i "tenint en compte la voluntat dels seus habitant". El text rebutja qualsevol proposta de rewilding –reintroducció d'espècies- sense estudis i projectes previs, tot i que tant els promotors com l'administració catalana neguen que es planifique recuperar al massís espècies perilloses com els llops o els ossos.
Tot i que el projecte havia començat a presentar-se i havia tingut ressò mediàtic l'any passat, la iniciativa Maestrazgo-Els Ports va començar a agafar volada al mes de febrer d'enguany amb la creació d'impactants vídeos promocionals de la regió, que es presenta a les xarxes com "un dels grans paisatges naturals i històrics d'Europa" on es necessita "generar noves oportunitats per a desenes de pobles" que pateixen despoblament i que en els audioviuals es fan servir d'exemple del problema de "l'Espanya buida".
Maestrazgo-Els Ports inclou la part catalana, aragonesa i valenciana del massís i el projecte s'estén també al nord de la Terra Alta, incloses les zones de Pàndols i Cavalls. Són més de 550.000 hectàrees de superfície, més de la meitat protegides, i amb una demografia d'uns 42.000 habitants, on es proposa "unir actors locals, regionals i internacionals amb governs, associacions i empreses" i convertir la regió "en una de les grans destinacions de natura i cultura del món, promovent la cura i la restauració dels ecosistemes naturals i la fauna silvestre per a crear noves i millors oportunitats per als seus habitants".
Superat el confinament de la crisi sanitària, els impulsors de Maestrazgo-Els Ports, liderat pel biòleg valencià Ignacio Jiménez, han reactivat les presentacions de la seva proposta a entitats, municipis i agents socials de la regió. Aquest dijous, la iniciativa es va presentar a la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports, a Roquetes (Baix Ebre), i al vespre al municipi de Rossell (Baix Maestrat).
Les reaccions són contraposades a banda i banda del Sénia, i és que mentre nombrosos representants d'entitats culturals, socials i mediambientals del Maestrat, Els Ports, el Matarranya i el Maestrat aragonès rebatien els arguments de Jiménez i Antonio Guillem -de la Fundació Global Nature- en la presentació al Centre Cívic de Rossell, al Parc Natural dels Ports la proposta s'ha rebut amb interès.
"La gent s'ha esverat molt però no es tracta que hi hagi cap projecte que s'estigue o es vulgue tramitar. Global Nature s'han fixat en aquest territori per desplegar programes de col·laboració per realçar productes agrícoles i generar marques comercials, com estan fent en altres llocs", remarca Ferran Miralles, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya. Miralles ha assegurat que aquesta primera presa de contacte ha de servir per testar si el territori està interessat en la iniciativa, perquè els projectes a desenvolupar han de sorgir dels agents i representants territorials, "sense imposicions".
Elcapitalpolèmic
Els promotors s'oferixen per ser gestors i facilitadors de les accions que vulgui emprendre el territori a través de recursos europeus, com poden ser projectes Life, o també amb fons privats. Però és justament l'origen d'aquest finançament filantròpic un dels aspectes que més controvèrsia i desconfiança genera. Com va avançar La Directa i reconeix ara Ignacio Jiménez, el Maestrazgo-Els Ports el finança Fidelity Charitable, una fundació nord-americana que mou fons de donants d'altres fundacions darrere de la qual també hi hauria la Campaing For Nature de la Wyss Fundation - "assessorant el finançament" de la iniciativa-.
Jiménez justificava que no haguessin parlat fins ara de Wyss Fundation perquè el contracte de finançament de Global Nature és amb Fidelity. La Wyss Fundation és un organisme de l'empresari suís Hansjörg Wyss que anunciava 44 milions de dòlars just fa un any "en compromisos filantròpics" per a projectes al Canadà, Estats Units, Mèxic, Zàmbia o Argentina (cas on han topat amb l'oposició de la població local per crear el Parc Nacional Aconquija). També s'assenyala que Ignacio Jiménez hauria desenvolupat el seu projecte "conservacionista" de la mà de la Conservation Land Trust (CLT), del magnat Douglas Thompkins, "involucrada en diversos conflictes de terres amb comunitats indígenes de l'Argentina i Xile", segons publica La Directa.
En canvi, Jiménez defensava este dijous des de Rossell que no hi ha "res opac" darrere la Wyss Fundation i que la filantropia és una forma de finançament altruista molt "habitual" en la cultura anglosaxona, malgrat que generi recel en la cultura llatina. "És dolent que algú vulgui invertir diners al nostre territori? No", assegura el director general del govern català, Ferran Miralles. "Seria dolent que vinguessin amb un projecte que no ens agradés però venen a dinamitzar, a què naixin projectes des del territori i no hi haurà cap projecte que el territori no vulgui i que no passi pel sedàs de les administracions i les normatives", apunta.
Jiménez recordava a Rossell que la seua estructura de treball ofereix "negació i diàleg". "No venim amb res cuinat, que ningú esperi la recepta per lluitar contra ella. Nosaltres presentem una iniciativa perquè no és un projecte tancat i no és un truc d'ambigüitat: parlem d'una marca i de donar a conèixer la regió perquè hi hagi un espai acotat on sorgeixin iniciatives", explicava el biòleg. Però aquest marc obert no genera confiança i a petició de la Mancomunitat dels Ports, amb qui es van reunir també el 22 de juny, els promotors han cerat un document amb un llistat d'accions concretes que es podrien desenvolupar. En detallen una vintena en àmbits com la fauna autòctona, la ramaderia, l'agricultura i la caça però la Mancomunitat valenciana ja va advertir que no s'acceptaran projectes "que suposin més restriccions per al territori".
Des de l'entitat cultural Maestrat Viu també es va qüestionar en la presentació a Rossell que la iniciativa vulgui abastar una superfície de més de mig milió d'hectàrees quan Global Nature treballa habitualment amb regions mils de vegades més petites. D'aquí la desconfiança i els retrets de l'associació que va exposar que el projecte no és "el que necessita el territori" i la petició a la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana perquè es faci "una planificació" del desenvolupament rural "amb escolta activa a la gent del territori".
En la trobada a Rossell, també representants del Parc Natural de la Tinença de Benifassà van acusar els promotors d'amagar un projecte concret i les seves intencions reals "per no haver de rendir comptes amb ningú" i de voler substituir amb capital privat la falta de recursos que no arriben als parcs naturals de les administracions públiques però que temem que suposen compensacions, compres de terrenys o altres imposicions.
Interèsal'Ebre
Però la Junta Rectora del Parc Natural dels Ports, "d'entrada i en principi", consideren interessant la iniciativa i el debat. "Si al final les propostes o projectes no són interessants per al territori, es dirà que no tranquil·lament", ha explicat el president de la Junta, Paco Gas. Gas ha assenyalat que si el problema dels recursos econòmics i la burocràcia es pot agilitzar i resoldre amb aquesta iniciativa i les propostes s'adeqüen a les necessitats del territori, "està tot perfectament regulat i no es podrà fer cap bestiesa". No es malfien de l'origen del capital i es mostren oberts a veure com evoluciona abans de decidir si participen de la proposta de Global Nature. "Les coses quan les treballes és quan t'adones si t'interessen", ha dit Gas.
Maestrazgo-Els Ports ha fet una primera col·laboració a les Terres de l'Ebre amb l'Associació de Turisme Rural de la Terra Alta amb la creació d'uns vídeos promocionals on participen personalitats com l'actor Edu Soto o l'escriptor Javier Cercas. La presidenta de l'entitat, Pilar Miró, assegura que "seria molt desitjable" que els Ports fossin "un únic parc natural" però assenyala que els promotors de la iniciativa "no han entès molt bé a la gent del territori, que si se sent amenaçada es defensa. La identitat està molt arrelada aquí i no es vol perdre". Miró considera que el fet que el Maestrazgo-Els Ports es compare amb "un Yellowstone europeu" ha complicat que es rebi amb bons ulls la iniciativa i se sospiti d'interessos amagats. "Potser falta conèixer més bé a la gent del territori però totes les coses han de conviure, el turisme i l'autenticat no poden estar barallades i si es treballa amb seny, totes les coses van a bon port, però ja veurem que passarà", ha apuntat.
El projecte genera grans recels a la part valenciana i aragonesa del massís per l'ordenació de recursos que proposen Foto: Cedida
"A raó de la Carta Europea de Turisme, el Parc necessita una obertura, i nosaltres hem de tenir un valor afegit per tenir un parc natural a la Terra Alta. Per tant, s'ha de treballar conjuntament", ha afegit Miró. "Estem en uns territoris que se'ns despoblen, que tenen molts valors que no s'aprofiten prou. Generar llocs de treball és fantàstic i l'aixeta la té el territori i el país a través de les seves administracions. Si un projecte no el vol un ajuntament o l'administració no hi serà", ha insistit Miralles. "El que va agradar als inversors és que justament no és Yellowstone, que és una regió que té gent, cultura, patrimoni i gastronomia. Yellowstone és un espectacle de natura i punt. Els Maestrat i les Ports és una barreja de natura i cultura que és el que ha agradat els inversors", ha insistit el director general.
L'oposició al projecte s'unifica i es mobilitza
Mentre el projecte se segueix presentant per tota la regió, la plataforma 'No al Yellowstone Europeu', nascuda a Cantavieja (Maestrat aragonès), es va reunir el 27 de juny amb representants de les entitats del sector primari de la comarca per debatre sobre la iniciativa Maestrazgo-Els Ports. En la trobada es va decidir iniciar "una mobilització massiva" per informar el sector primari de Terol, Castelló i les Terres de l'Ebre. Se senten amenaçats "per un model de turisme basat en la producció de fauna salvatge atractiva" que no beneficiarà la vida rural dels pobles. Animen a altres sectors econòmics a sumar-s'hi i la plataforma aglutinarà la resta d'entitats que s'oposen al projecte.
El 10 de juny es va emetre un Manifest per la Vida Rural, dirigit als governs valencià, aragonès i català perquè fomentin el desenvolupament de la regió "amb ajuda i suport, diversificació i innovació" i "tenint en compte la voluntat dels seus habitant". El text rebutja qualsevol proposta de rewilding –reintroducció d'espècies- sense estudis i projectes previs, tot i que tant els promotors com l'administració catalana neguen que es planifique recuperar al massís espècies perilloses com els llops o els ossos.