31
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
12:25h
El director de la càtedra Unesco d'habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Sergio Nasarre, considera que els preus dels lloguers seguiran pujant en els propers mesos a causa de la Covid-19. En declaracions a l'ACN, Nasarre assenyala que amb l'increment de l'atur i la impossibilitat de les famílies amb rendes baixes i mitjanes per comprar habitatges, hi haurà un increment de la demanda dels pisos de lloguer, fet que en farà pujar el preu.
També apunta que "el lloguer turístic està mort" i pronostica que estos pisos no es reconvertiran a lloguer residencial perquè la durada de la pandèmia no es preveu llarga. "Qui té estos pisos vol cobrar 1.000 euros per setmana, no 800 euros al mes durant cinc anys", argumenta.
També apunta que "el lloguer turístic està mort" i pronostica que estos pisos no es reconvertiran a lloguer residencial perquè la durada de la pandèmia no es preveu llarga. "Qui té estos pisos vol cobrar 1.000 euros per setmana, no 800 euros al mes durant cinc anys", argumenta.
Nasarre avança que en els propers mesos es viurà una problemàtica social vinculada a l'habitatge. Segons indica, amb l'estat d'alarma s'han aturat els desnonaments, però preveu que d'aquí uns mesos es reactiven amb força. "Si la gent no pot comprar i els preus de lloguer pugen, començaran els desnonaments una altra vegada", considera.
De cara a finals d'any també creu que es pot produir un increment de la ruralització. És a dir, persones marxen de les ciutats per anar a viure en entorns rurals. Un fenomen que estaria reforçat des de dos vessants. D'una banda la de les rendes més baixes, que han de marxar de les ciutats per raons econòmiques i poden trobar feina al sector agrícola. "Si viure a l'àrea metropolitana costa uns 1.400 euros i amb l'atur no t'arriba, la teua professió no permet el teletreball i hi ha una renda mínima, potser serà el moment de fer un replantejament", indica.
De l'altra, les persones amb uns ingressos més elevats que poden treballar des de casa. "El teletreball fa que potser no siga tant necessari viure a les ciutats, que potser no seran tan segures -per les aglomeracions i por a contagis- ni tan atractives", raona.
El mercat de compra, enfonsat
El catedràtic critica que des de les administracions "s'ha incentivat el lloguer i s'ha menyspreat la propietat", i recorda que després de la crisi del 2007 les famílies han tingut moltes dificultats per estalviar el 20% del preu dels pisos nous per poder accedir a les hipoteques. Una situació que, segons preveu, empitjorarà amb la recessió derivada de la covid-19 que està començant. "Això tindrà un impacte en el mercat de l'habitatge, especialment en el de compra", valora.
El catedràtic assenyala que el mercat de l'habitatge en propietat des d'abans de l'arribada del coronavirus, ja que "no hi havia ni construcció ni transaccions", i creu que amb l'impacte de la Covid-19, l'estocada "és definitiva". Això també afectarà a l'adquisició de segones residències per part de les classes benestants, ja que hi haurà "una por generalitzada a l'hora de gastar" per la pròpia pandèmia i perquè Nasarre preveu un increment d'impostos a les classes mitjanes i altes que provocarien una aturada de les inversions.
Pel que fa als arrendaments, el director de la càtedra exposa que la nova llei del lloguer del 2019 "ja va provocar un increment de preus i d'aturada" del mercat. "És una reforma mal feta", considera, i recorda que a l'Estat s'han encarit un 10% de mitjana en el darrer any.
Per sortir d'este atzucac, Nassarre proposa dos vies. D'una banda que les administracions impulsessen massivament la construcció d'habitatges socials, però valora que "no tenen recursos". L'altra opció passa per impulsar tinences alternatives d'habitatge, com la propietat compartida o la propietat temporal, dos modalitats que estan previstes per llei a Catalunya des de l'any 2015 però que, en la seua opinió, "ni els governs ni els bancs" han promocionat.
De cara a finals d'any també creu que es pot produir un increment de la ruralització. És a dir, persones marxen de les ciutats per anar a viure en entorns rurals. Un fenomen que estaria reforçat des de dos vessants. D'una banda la de les rendes més baixes, que han de marxar de les ciutats per raons econòmiques i poden trobar feina al sector agrícola. "Si viure a l'àrea metropolitana costa uns 1.400 euros i amb l'atur no t'arriba, la teua professió no permet el teletreball i hi ha una renda mínima, potser serà el moment de fer un replantejament", indica.
De l'altra, les persones amb uns ingressos més elevats que poden treballar des de casa. "El teletreball fa que potser no siga tant necessari viure a les ciutats, que potser no seran tan segures -per les aglomeracions i por a contagis- ni tan atractives", raona.
El mercat de compra, enfonsat
El catedràtic critica que des de les administracions "s'ha incentivat el lloguer i s'ha menyspreat la propietat", i recorda que després de la crisi del 2007 les famílies han tingut moltes dificultats per estalviar el 20% del preu dels pisos nous per poder accedir a les hipoteques. Una situació que, segons preveu, empitjorarà amb la recessió derivada de la covid-19 que està començant. "Això tindrà un impacte en el mercat de l'habitatge, especialment en el de compra", valora.
El catedràtic assenyala que el mercat de l'habitatge en propietat des d'abans de l'arribada del coronavirus, ja que "no hi havia ni construcció ni transaccions", i creu que amb l'impacte de la Covid-19, l'estocada "és definitiva". Això també afectarà a l'adquisició de segones residències per part de les classes benestants, ja que hi haurà "una por generalitzada a l'hora de gastar" per la pròpia pandèmia i perquè Nasarre preveu un increment d'impostos a les classes mitjanes i altes que provocarien una aturada de les inversions.
Pel que fa als arrendaments, el director de la càtedra exposa que la nova llei del lloguer del 2019 "ja va provocar un increment de preus i d'aturada" del mercat. "És una reforma mal feta", considera, i recorda que a l'Estat s'han encarit un 10% de mitjana en el darrer any.
Per sortir d'este atzucac, Nassarre proposa dos vies. D'una banda que les administracions impulsessen massivament la construcció d'habitatges socials, però valora que "no tenen recursos". L'altra opció passa per impulsar tinences alternatives d'habitatge, com la propietat compartida o la propietat temporal, dos modalitats que estan previstes per llei a Catalunya des de l'any 2015 però que, en la seua opinió, "ni els governs ni els bancs" han promocionat.