L’Ebre, la paradoxa d’un territori avantatjat

Una baixa densitat de població, una escassa mobilitat entre municipis, un escrupolós compliment de les regles del confinament o fins i tot condicions favorables de temperatura i humitat són alguns dels factors que s’apunten en l’arrel del “secret” que guarden les Terres de l’Ebre a l’hora d’explicar l’escassa incidència que el coronavirus està tenint en este territori, a la llum de les dades oficials. En l’examen de les autoritats sanitàries respecte a la covid-19, l’Ebre ha resultat ser un territori avantatjat, almenys més que la majoria de regions sanitàries catalanes, amb el permís de l’Alt-Pirineu i l’Aran. És cert que en la baixa taxa d’incidència anunciada no s’han tingut en compte valors interessants ni a l’Ebre ni arreu, com els casos sospitosos, una xifra percentualment més elevada al territori, ni els malalts d’assimptomàtics clar, perquè per fer-ho caldria un mapeig massiu que no s’ha fet ni a l’Ebre ni enlloc, però amb els buits inclosos, la nota final ebrenca és bona. I compte, que en este examen que marca els ritmes de les fases del desconfinament, alguna resposta és fallida al sud: compte, la taxa reproductiva de la pandèmia a l’Ebre és la més alta de Catalunya, d’un 1,6 (és a dir, cada cas confirmat té una capacitat de contagi en 1,6 persones) segons dades de Salut del passat 3 de maig. El cas, però, és que la nota resultat és bona, i això situa el territori en una paradoxa: el privilegi de passar a la fase 1 del desconfinament el situa també capdavanter en el pòdium del possible risc de rebrot. I el pitjor: que esta amenaça es complisca o no, no depèn del propi territori, sinó de la influència de l’altres alumnes menys destres.
 
Segons la proposta del govern de la Generalitat per iniciar el desconfinament gradual de Catalunya, a data 3 de maig, menys de dos mesos després d’haver-se detectat el primer cas –el 12 de març-, a les Terres de l’Ebre, amb 179.000 habitants, hi havia una incidència acumulada de la malaltia d’11 per cada 100.000 habitants, calculada en base a les persones que havien desenvolupat la malaltia els 14 dies anteriors. Hi havia en total 205 casos confirmats per prova diagnòstica de coronavirus, i 2.626 dels anomenats sospitosos, no confirmats per prova de PCR però classificats així pels facultatius en base a la simptomatologia. Una xifra percentualment alta –Salut ha anunciat que a partir de dilluns es començaran a fer tests als sospitosos i casos lleus, no com fins ara- que no comptabilitza en la taxa d’incidència. Tampoc quedava encara contemplat el possible impacte, si l’acaba havent, del desconfinament gradual de menors, ni el de la desescalada posterior en entrar a la fase zero, i tenint en compte a més que el virus té un temps d’infecció assimptomàtica de 14 dies, encara avui, amb 220 casos positius i 3.088 possibles, faltarien uns dies per deixar passar este termini i comprovar-ne els efectes. Malgrat esta prudència, cal tenir em compte que fa 10 dies hi ha hagut cap mort al territori, que l’últim ingrés a l’UCI va ser el 6 d’abril i que resten 5 pacients en esta unitat de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Però la taxa d’incidència així calculada arreu no dixava de ser baixa, i fins i tot multiplicada per la pitjor taxa reproductiva –la mitjana de persones que s’infecten d’un mateix cas, d’un 1,6- dona ales a les Terres de l’Ebre per entrar a una nova fase. Un altre element que impulsa este avançament és la capacitat de resposta del sistema sanitari ebrenc, ara descongestionat.
“És claríssim que fins ara ens ha afectat menys, potser tots aquells aspectes dels quals ens queixem al territori, com és l’aïllament, el despoblament, les mancances en transport públic... que ens han pogut acabar afavorint ara. També que quan vam aturar l’activitat encara no hi havia casos detectats... es poden haver donat un conjunt d’elements”, afirmava dies enrere la directora territorial de Salut a l’Ebre, Marc Lleixà, tot instant tothom a la cautela, “perquè la partida no ha acabat”, afegia.

"Potser tots aquells aspectes dels quals ens queixem al territori, com és l’aïllament, el despoblament, les mancances en transport públic... ens han pogut acabar afavorint ara."

Per la seua banda, el subdirector de l’Agència de la Salut Pública a Tarragona, Conrad Casses, sosté que “fins i tot tenim en compte els casos sospitosos o provables, la incidència és molt poca, de les més baixes de Catalunya, i entre els factors en poden haver tres determinants i un quart que encara no és concloent”, afirma. El primer, apunta, la baixa densitat de població: “Es tracta d’una zona rural, amb molts pobles petits, i a menys persones, menys casos també percentuals i menys possibilitats de contagi”. El segon, la mobilitat, no comparable, diu, a altres zones metropolitanes. Un tercer factor, que estem en temporada turística baixa, i la gent no ha accedit a les segones residències. “Hi ha una última hipòtesi, encara no concloent, a l’entorn d’un clima, amb major temperatura i humitat, que hauria ajudat a que el vius no persistís tant a l’ambient, una qüestió, insisteixo, que és encara una especulació i que, com tots, caldrà verificar al final”.

Però a data de 3 de maig, curiosament, el potencial de contagis a partir d’una persona a les Terres de l’Ebre és el més alt de Catalunya, d’un 1,6 –tot el que superi l’1 és negatiu perquè implica que una persona té potencial per contagiar-ne més d’una-, una dada, “bastant dolenta”, apunta Casses, tot i que convida a agafar-la amb pinces: “Podria ser que fluctués tan perquè si tenim pocs positius i en pocs dies augmenten, encara que siguin pocs, el salt és gran”.
 
No li treu tant ferro a la dada en qüestió el físic Àlex Arenas, catedràtic de Ciències de la Computació i Intel·ligència Artificial de la Universitat Rovira i Virgili (URV). “Aquesta és una dada molt rellevant perquè et diu com es multiplica el virus per cada infectat, parlem d’un virus d’una capacitat de contagi altíssima, i per tant que entri en acció este potencial depèn del nombre de contactes que fem entre persones; quan hem estat confinats això es va controlar, però si sortim i els contactes augmenten, el factor és multiplicatiu”, advertix.

I és aquí on pren protagonisme especial, al seu parer, “un aspecte essencial: la mobilitat”. L’equip d’Arenas la inclou com un valor crucial en el model matemàtic que desenvolupa i que permet fer prediccions del risc de nous casos de contagi per coronavirus als municipis de l’Estat. “És cert que les Terres de l’Ebre, juntament amb l’Aran, es troba entre les regions sanitàries millor posicionades per seguir avançant dins de Catalunya, però a la vegada, quan la mobilitat es vagi restablint, això és una arma de doble fil, perquè aquest territori deixa de dependre de sí mateix i augmenta el risc d’empitjorar en progressió, i em temo que això seria una catàstrofe si ens precipitem i no es fa de forma molt controlada”.

Encara més, advertix, tenint en compte el baix índex d’immunitat que calculen, per projeccions matemàtiques -no es pot fer d’altra manera si no hi ha un mapeig massiu entre la població a través d’un test general de seroprevalença ara inexistent- té la població ebrenca, “a l’entorn de l’1%”. “Això és bo i és dolent, bo perquè vol dir que no s’ha infectat massa la població, però dolent pel risc elevat de propagació en cas de rebrot”.

Esta és la paradoxa de l’alumne avantatjat, que la influència d’altres zones menys destres a l’hora d’aturar la malaltia, li comporte un retrocés major. Davant d’esta situació, una advertència generalitzada: “No li podem perdre encara el respecte al virus, perquè ens matxacaria d’una manera brutal. Nosaltres hem canviat de rutina, però el virus no, i si tornem a restablir els hàbits anteriors, pot rebrotar, al qual cosa seria nefasta des de tots els punts de vista”.