27
de març
del
2020
Actualitzat
el
28
de març
a les
11:47h
Les ramaderies extensives de bous braus de les Terres de l'Ebre advertixen que es veuran obligades a reduir els caps de bestiar a la meitat si la crisi sanitària del coronavirus s'allarga i la temporada taurina no arranca. De moment, les primeres festes majors amb actes amb bous han quedat suspeses. És el cas d'Aldover (Baix Ebre) i del Mas de Barberans (Montsià), però la situació es podria allargar fins ben entrat l'estiu. Durant l'abril i maig, els ramaders podrien deixar d'ingressar entre 7.000 i 15.000 euros de mitjana, però els animals s'han de seguir alimentant i els costos i impostos no s'aturen. Quan la situació se supere i es puguen reprendre les festes, demanen als pobles que aposten per les ramaderies del territori.
Les primeres festes majors on es programen festejos amb bous a les Terres de l'Ebre han quedat suspeses. És el cas d'Aldover, on es fan els primers correbous de la temporada i que s'havien de celebrar el 18 i 19 d'abril, però també les festes majors del Mas de Barberans, previstes enguany entre el 25 d'abril i el 2 de maig i amb quatre dies d'actes taurins. Com ha argumentat l'alcaldessa d'Aldover, Rosalia Pegueroles, no hi havia marge per plantejar una celebració taurina encara que estigués aixecat el confinament, perquè suposa una gran aglomeració de gent vinguda d'arreu, sobretot a Aldover on obren la temporada.
Els ramaders de bous braus ja donen per fet que la temporada taurina començaraà en ple estiu, si la situació sanitària ho fa possible. "És una crisi humanitària, primer, és la salut i s'han de fer les coses bé i tots estem per donar un cop de mà, però serà un desastre econòmic per a les ramaderies d'aquí", ha avisat Paco Palmer, president de l'Associació de Criadors de Bous Braus de les Terres de l'Ebre.
Com ha assenyalat Palmer, dins del sector primari i la ramaderia, el criador de bou brau és l'únic que no té cap ingrés més enllà dels festejos populars amb els bous. Tenint en compte que també es treballa en molts municipis del País Valencià, estos mesos d'abril i maig els ramaders podrien deixar d'ingressar, de mitjana mensual, entre 7.000 i 15.000 euros. Les vaques braves s'han de seguir alimentant i, si els ramaders tenen dificultats econòmiques, hauran de reduir caps de bestiar. "Si hem de sacrificar els animals perquè no tenim possibilitats de donar-los menjar, perquè no tenim entrades de diners i els costos continuen, serà un assassinat. Són animals que han estat seleccionats i sanejats, mirats amb lupa i no volem matar les vaques braves perquè no les podem mantenir", ha lamentat el ramader Pedró Fumadó, de l'Ampolla.
A l'Ebre es crien uns 1.200 bous braus, una xifra "considerable" si es compara amb altres races rústiques i endèmiques del país, com els 40 caps de vaca pallaresa o els 300 de vaca alguera gironina. Estes explotacions de bous braus es fan en extensiu i la majoria troben la seua "rendibilitat" gràcies als correbous. Si s'ha de reduir la vacada, l'efecte es farà notar també en les més de 4.000 hectàrees on es crien, sobretot al delta de l'Ebre i al Port.
Davant d'iniciatives polítiques recents contra els correbous, es demana "respecte" a la gent del territori i al sector de la ramaderia extensiva, que neteja la forest. "Hi ha d'haver un gir de 180 graus cap al sector ramader perquè, si no, estos llocs tan bonics on venen a fer fotografies s'acabaran. Jo puc perdre l'explotació, però a la gent se li acabarà l'ecosistema natural", ha defensat el ramader de l'Ampolla.
Vendre'n la carn tampoc produiria suficient benefici per compensar l'aturada dels festejos. "Un vedell brau de carn fa uns 90 quilos de canal de carn, però un xarolés en fa 340. Llavors no hi ha color amb el preu", ha explicat Palmer. Si es reduïxen caps de bestiar, també caldrà reduir personal. "És un desastre per a tots esta crisi que tenim a sobre", ha lamentat. "El sector està acorralat perquè els ingressos els hem invertit a millorar el benestar dels animals. És una vergonya que a les ramaderies se les haja mirat més amb lupa que a les persones humanes. És inhumà com està la sanitat per culpa dels governants, sense mascaretes ni respiradors per a la gent", ha criticat Fumadó. "He viscut tota la vida pels animals i d'ells al mateix temps però si esta situació dura molt, la professió queda aturada", ha afegit.
La ramaderia Pedro Fumadó ja havia tancat tractes amb alguns municipis per portar bous a les festes i en negociava d'altres, però ho donen tot per perdut. "No pinta bé perquè els animals s'han de mantindre", ha confirmat també Miquel Pallarès, ramader de bous braus de Paüls. "Estem a l'expectativa i els vaig donant menjar però no sé què he de fer. Estem improvisant una mica", ha explicat. Pallarès també esperava tancar algun contracte amb dos o tres municipis per participar amb els seus animals als festejos taurins però de moment tot ha quedat en l'aire. "Primer és la salut però confiem que quan això s'aixeque poguéssem continuar. En els moments més difícils de la història les festes s'han fet, d'una manera o una altra. Confiem que, si para, alguna cosa a l'estiu es farà, hem de ser positius", ha dit el ramader de Paüls.
Si acaba la crisi sanitària i es reprenen els festejos, els ramaders també fan una crida perquè, des dels ajuntaments i les penyes taurines, aposten per contractar ramaderies ebrenques. "Esta restricció pot suposar que desaparega la meitat del sector si no hi posem coneixement. Si els pobles i els aficionats no tiren cap a les Terres de l'Ebre, els ramaders podem desaparèixer i després desapareixeran les seues festes", ha advertit Fumadó.
Amb "voluntat política", no creuen que hi haja problemes perquè les festes suspeses se celebren més endavant. "Les festes que es feien ara es poden passar al setembre, si hi ha ganes i diners i si el país, després de la crisi humanitària, es pot aixecar. Dependrà de com ho planifiquen i ho gestionen els governs", ha dit Palmer. "No podem deixar morir la gent de gana perquè l'economia s'ha de moure. Si ens quedem parats, no ens aixecarem", ha afegit.
La Federació de Penyes i les Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre han mostrat el seu suport a totes les poblacions que es veuen abocades a suspendre les celebracions i als ramaders, però han assegurat que estan "convençuts" que els pobles i ciutats "treballaran per tal que, quan tot això acabe, es puguen dur a terme tots els actes suspesos".
Les primeres festes majors on es programen festejos amb bous a les Terres de l'Ebre han quedat suspeses. És el cas d'Aldover, on es fan els primers correbous de la temporada i que s'havien de celebrar el 18 i 19 d'abril, però també les festes majors del Mas de Barberans, previstes enguany entre el 25 d'abril i el 2 de maig i amb quatre dies d'actes taurins. Com ha argumentat l'alcaldessa d'Aldover, Rosalia Pegueroles, no hi havia marge per plantejar una celebració taurina encara que estigués aixecat el confinament, perquè suposa una gran aglomeració de gent vinguda d'arreu, sobretot a Aldover on obren la temporada.
Els ramaders de bous braus ja donen per fet que la temporada taurina començaraà en ple estiu, si la situació sanitària ho fa possible. "És una crisi humanitària, primer, és la salut i s'han de fer les coses bé i tots estem per donar un cop de mà, però serà un desastre econòmic per a les ramaderies d'aquí", ha avisat Paco Palmer, president de l'Associació de Criadors de Bous Braus de les Terres de l'Ebre.
Com ha assenyalat Palmer, dins del sector primari i la ramaderia, el criador de bou brau és l'únic que no té cap ingrés més enllà dels festejos populars amb els bous. Tenint en compte que també es treballa en molts municipis del País Valencià, estos mesos d'abril i maig els ramaders podrien deixar d'ingressar, de mitjana mensual, entre 7.000 i 15.000 euros. Les vaques braves s'han de seguir alimentant i, si els ramaders tenen dificultats econòmiques, hauran de reduir caps de bestiar. "Si hem de sacrificar els animals perquè no tenim possibilitats de donar-los menjar, perquè no tenim entrades de diners i els costos continuen, serà un assassinat. Són animals que han estat seleccionats i sanejats, mirats amb lupa i no volem matar les vaques braves perquè no les podem mantenir", ha lamentat el ramader Pedró Fumadó, de l'Ampolla.
A l'Ebre es crien uns 1.200 bous braus, una xifra "considerable" si es compara amb altres races rústiques i endèmiques del país, com els 40 caps de vaca pallaresa o els 300 de vaca alguera gironina. Estes explotacions de bous braus es fan en extensiu i la majoria troben la seua "rendibilitat" gràcies als correbous. Si s'ha de reduir la vacada, l'efecte es farà notar també en les més de 4.000 hectàrees on es crien, sobretot al delta de l'Ebre i al Port.
Davant d'iniciatives polítiques recents contra els correbous, es demana "respecte" a la gent del territori i al sector de la ramaderia extensiva, que neteja la forest. "Hi ha d'haver un gir de 180 graus cap al sector ramader perquè, si no, estos llocs tan bonics on venen a fer fotografies s'acabaran. Jo puc perdre l'explotació, però a la gent se li acabarà l'ecosistema natural", ha defensat el ramader de l'Ampolla.
Vendre'n la carn tampoc produiria suficient benefici per compensar l'aturada dels festejos. "Un vedell brau de carn fa uns 90 quilos de canal de carn, però un xarolés en fa 340. Llavors no hi ha color amb el preu", ha explicat Palmer. Si es reduïxen caps de bestiar, també caldrà reduir personal. "És un desastre per a tots esta crisi que tenim a sobre", ha lamentat. "El sector està acorralat perquè els ingressos els hem invertit a millorar el benestar dels animals. És una vergonya que a les ramaderies se les haja mirat més amb lupa que a les persones humanes. És inhumà com està la sanitat per culpa dels governants, sense mascaretes ni respiradors per a la gent", ha criticat Fumadó. "He viscut tota la vida pels animals i d'ells al mateix temps però si esta situació dura molt, la professió queda aturada", ha afegit.
La ramaderia Pedro Fumadó ja havia tancat tractes amb alguns municipis per portar bous a les festes i en negociava d'altres, però ho donen tot per perdut. "No pinta bé perquè els animals s'han de mantindre", ha confirmat també Miquel Pallarès, ramader de bous braus de Paüls. "Estem a l'expectativa i els vaig donant menjar però no sé què he de fer. Estem improvisant una mica", ha explicat. Pallarès també esperava tancar algun contracte amb dos o tres municipis per participar amb els seus animals als festejos taurins però de moment tot ha quedat en l'aire. "Primer és la salut però confiem que quan això s'aixeque poguéssem continuar. En els moments més difícils de la història les festes s'han fet, d'una manera o una altra. Confiem que, si para, alguna cosa a l'estiu es farà, hem de ser positius", ha dit el ramader de Paüls.
Si acaba la crisi sanitària i es reprenen els festejos, els ramaders també fan una crida perquè, des dels ajuntaments i les penyes taurines, aposten per contractar ramaderies ebrenques. "Esta restricció pot suposar que desaparega la meitat del sector si no hi posem coneixement. Si els pobles i els aficionats no tiren cap a les Terres de l'Ebre, els ramaders podem desaparèixer i després desapareixeran les seues festes", ha advertit Fumadó.
Amb "voluntat política", no creuen que hi haja problemes perquè les festes suspeses se celebren més endavant. "Les festes que es feien ara es poden passar al setembre, si hi ha ganes i diners i si el país, després de la crisi humanitària, es pot aixecar. Dependrà de com ho planifiquen i ho gestionen els governs", ha dit Palmer. "No podem deixar morir la gent de gana perquè l'economia s'ha de moure. Si ens quedem parats, no ens aixecarem", ha afegit.
La Federació de Penyes i les Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre han mostrat el seu suport a totes les poblacions que es veuen abocades a suspendre les celebracions i als ramaders, però han assegurat que estan "convençuts" que els pobles i ciutats "treballaran per tal que, quan tot això acabe, es puguen dur a terme tots els actes suspesos".