La pesca ebrenca, pràcticament aturada pel coronavirus

La flota ebrenca es troba contra les cordes, moltes barques opten per no sortir i el mercat del peix cau en picat

Caixes de peix fresc a la llotja de Sant Carles de la Ràpita. Foto d'arxiu
Caixes de peix fresc a la llotja de Sant Carles de la Ràpita. Foto d'arxiu | Anna Ferràs/ACN
Aguaita.cat
26 de març del 2020
Actualitzat a les 18:35h
El peix de proximitat serà cada dia més difícil de trobar a Catalunya. La crisi del coronavirus té pràcticament aturada la flota catalana, amb les confraries de Barcelona i Tarragona tancades, la de Palamós a punt de prendre la decisió de fer-ho i les d'Arenys de Mar, Cambrils o les Terres de l'Ebre, a mig gas.

A Mercabarna, els moviments de peix han caigut entre un 30% i un 40% en l'última setmana, i això que el producte pescat a les costes catalanes només representa un 15% del total de vendes. El tancament de restaurants i bars pel Covid-19 ha impactat molt en el sector, que veu com els preus cauen en picat. A més, els pescadors tenen dificultats per aplicar mesures de seguretat a les barques, on han de treballar "braç a braç".

La meitat de flota d'arrossegament de la Confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita (el Montsià) -formada per 41 embarcacions- no està sortint a faenejar per evitar contagis de coronavirus. Les 47 embarcacions d'arts menors fa dies que estan amarrades a port i molts pescadors han decidit confinar-se. "Els que tenen situacions personals o de salut complicades s'han quedat a casa", explica el secretari de la Confraria, Joan Balagué.

També el president de la Confraria de l'Ametlla de Mar, Miquel Brull, reconeix que a les barques es treballa amb temor. "Es prenen les mesures que es poden, però s'ha de treballar cos a cos i braç a braç", apunta.

"Ens trobem entre l'espasa i la paret. No hi podem fer més. És una decisió de cadascú, però la barca que no surt, com qualsevol empresa, ha d'assumir uns costos", afegix Brull. Gairebé totes les embarcacions d'arrossegament de l'Ametlla de Mar han aturat l'activitat i juntament amb les dos d'encerclament han presentat ERTO perquè s'hi puguen acollir els mariners.

El principal problema és que amb la restauració tancada no troben sortida per al producte de qualitat, que és amb el que aconseguixen un marge de benefici més alt. Els preus han caigut entre un 25% i un 50%. Dilluns, a la llotja de la Ràpita es van vendre llagostins i escamarlans a 15 i 16 euros el quilo, de mitjana, quan se solen vendre entre 25 i 30 euros el quilo, respectivament. Tampoc el cranc blau el compra ningú. "Que estiga tot tancat és un hàndicap molt gros per a nosaltres", remarca Balagué.

La resta de peix de consum habitual manté els preus perquè també se'n pesca menys, però amb les vendes actuals l'activitat seguix sense ser "factible". "Els compradors de llotja també estan intentant aturar l'activitat. Tenen dificultats per vendre als clients -perquè la majoria també és restauració-, i a les peixateries no hi va tanta gent", explica el secretari de la Confraria.

Els pescadors ebrencs es consideren "un servei essencial, fins a cert punt" perquè han de lluitar amb la competència de mercaderies que arriben de fora del país i opinen que, si els governs els ho consideren, caldria que els garantissen contraprestacions. Balagué també advertix que, si algun treballador de llotja es contagia de la Covid-19, la confraria haurà d'aturar tota l'activitat i la pesca s'hauria acabat perquè el personal no es pot substituir amb facilitat. "No és fàcil ensenyar com se subhasta", detalla.