03
de març
del
2020
Actualitzat
a les
17:38h
Al parc natural del Delta de l'Ebre es recullen, anualment, unes 16 tones de residus marins. D'estes, al voltant d'un 80% són plàstics. La seua presència té greus efectes sobre la fauna i la integritat ambiental de l'espai. Amb l'objectiu de sensibilitzar la societat sobre esta qüestió, més enllà de les campanyes de recollida que s'organitzen periòdicament, el parc natural i l'empresa Nomen Foods han organitzat l'exposició 'La brossa marina és cosa nostra'. No només vol presentar un recull d'objectes curiosos que s'han recollit al parc natural sinó que planteja el repte d'un necessari canvi d'hàbits en el consum i un nou compromís social cap a una economia circular que eviti la seva proliferació.
Cintes de casset, envasos de iogurts o llaunes de refrescs de marques que van desaparèixer als anys 80 són alguns dels objectes recollits en diferents operacions de neteja de la campanya "Per un Delta Net!" i que ara exposa la mostra, situada a la Casa de Fusta, al costat de la llacuna de l'Encanyissada. Al costat, s'hi presenten de plafons informatius sobre l'abast de la problemàtica, els seus orígens, impacte i propostes perquè cada persona pugui contribuir a evitar-ho. També s'ha produït un vídeo que exemplifica la preocupació per aquest fenomen.
Segons el director del parc natural, Francesc Vidal, treballen des de fa quinze anys, al costat d'administracions i entitats del territori en la tasca de recollir i netejar aquests residus de les platges. Un 80% són plàstics –metalls, teixits i vidres, principalment, la resta- i no només arriben a la costa fruit de l'activitat humana que s'hi pugui desenvolupar allí mateix i les conductes incíviques. El mateix riu, i el Delta com a final de la conca, és una gran font d'aportació de residus: es calcula que l'Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al mar.
La dinàmica marina també arrossega brossa procedent de zones "molt llunyanes" a les costes deltaiques. En resum, la gran majoria procedeix de l'activitat humana que té lloc a ales zones terrestres i arriba arrossegada per l'aigua per diferents vies: així, embrutar el carrer o eliminar incorrectament les escombraries té conseqüències al respecte.
Davant d'això, Vidal insisteix en la necessitat de focalitzar els esforços en la sensibilització en paral·lela amb les campanyes de recollida. "Que serveixi perquè la gent sigui conscient que la brossa, encara que intentem reciclar, de vegades se'ns escapa. Cal reciclar i consumir de forma responsable per evitar que se'n generi", subratlla.
Al Delta, això té conseqüències molt importants, especialment, per a la fauna marina. Relata Vidal que s'han trobat en casos d'aus enganxades i, fins i tot mortes, en plàstics, xarxes o fils de pesca. Altres espècies com dofins o tortugues marines poden arribar a ingerir fatalment plàstics pensant que són aliment. També pot suposar pèrdues econòmiques amb una disminució de les captures pesqueres o riscos per a la navegació.
L'exposició, produïda pel parc natural, ha estat finançada gràcies a l'acord signat amb la companyia alimentària Nomen Foods –que inclou l'antiga Cooperativa Arrossaires del Delta-, en el marc de la seva campanya d'aportació de l'1% dels seus beneficis de comercialització anual a accions per millorar la conservació de l'espai natural. En el cas d'este passat 2019, l'empresa ha focalitzat la seua atenció en esta iniciativa destinant 8.000 euros a la campanya 'Per un Delta Net!' –que han servit per adquirir material de neteja- i uns 5.000 a produir l'exposició.
De fet, segons ha remarcat el responsable de màrqueting de Nomen Foods, Fortu Simon, un dels àmbits prioritaris a l'hora d'assignar aquests recursos ha estat el de les activitats d'educació ambiental, com l'organització d'un taller sobre brossa marina a les disset escoles i instituts del Delta, amb la participació de prop de 900 alumnes. "Es tracta de conscienciar els alumnes perquè no arribi aquesta brossa a la platja i no haver d'anar tots a netejar les platges, que és un problema greu aquí al delta de l'Ebre", ha insistit.
Cintes de casset, envasos de iogurts o llaunes de refrescs de marques que van desaparèixer als anys 80 són alguns dels objectes recollits en diferents operacions de neteja de la campanya "Per un Delta Net!" i que ara exposa la mostra, situada a la Casa de Fusta, al costat de la llacuna de l'Encanyissada. Al costat, s'hi presenten de plafons informatius sobre l'abast de la problemàtica, els seus orígens, impacte i propostes perquè cada persona pugui contribuir a evitar-ho. També s'ha produït un vídeo que exemplifica la preocupació per aquest fenomen.
Detall de l'exposició sobre la brossa marina al Delta a la Casa de Fusta Foto: Cedida
Segons el director del parc natural, Francesc Vidal, treballen des de fa quinze anys, al costat d'administracions i entitats del territori en la tasca de recollir i netejar aquests residus de les platges. Un 80% són plàstics –metalls, teixits i vidres, principalment, la resta- i no només arriben a la costa fruit de l'activitat humana que s'hi pugui desenvolupar allí mateix i les conductes incíviques. El mateix riu, i el Delta com a final de la conca, és una gran font d'aportació de residus: es calcula que l'Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al mar.
La dinàmica marina també arrossega brossa procedent de zones "molt llunyanes" a les costes deltaiques. En resum, la gran majoria procedeix de l'activitat humana que té lloc a ales zones terrestres i arriba arrossegada per l'aigua per diferents vies: així, embrutar el carrer o eliminar incorrectament les escombraries té conseqüències al respecte.
Davant d'això, Vidal insisteix en la necessitat de focalitzar els esforços en la sensibilització en paral·lela amb les campanyes de recollida. "Que serveixi perquè la gent sigui conscient que la brossa, encara que intentem reciclar, de vegades se'ns escapa. Cal reciclar i consumir de forma responsable per evitar que se'n generi", subratlla.
Al Delta, això té conseqüències molt importants, especialment, per a la fauna marina. Relata Vidal que s'han trobat en casos d'aus enganxades i, fins i tot mortes, en plàstics, xarxes o fils de pesca. Altres espècies com dofins o tortugues marines poden arribar a ingerir fatalment plàstics pensant que són aliment. També pot suposar pèrdues econòmiques amb una disminució de les captures pesqueres o riscos per a la navegació.
L'exposició, produïda pel parc natural, ha estat finançada gràcies a l'acord signat amb la companyia alimentària Nomen Foods –que inclou l'antiga Cooperativa Arrossaires del Delta-, en el marc de la seva campanya d'aportació de l'1% dels seus beneficis de comercialització anual a accions per millorar la conservació de l'espai natural. En el cas d'este passat 2019, l'empresa ha focalitzat la seua atenció en esta iniciativa destinant 8.000 euros a la campanya 'Per un Delta Net!' –que han servit per adquirir material de neteja- i uns 5.000 a produir l'exposició.
De fet, segons ha remarcat el responsable de màrqueting de Nomen Foods, Fortu Simon, un dels àmbits prioritaris a l'hora d'assignar aquests recursos ha estat el de les activitats d'educació ambiental, com l'organització d'un taller sobre brossa marina a les disset escoles i instituts del Delta, amb la participació de prop de 900 alumnes. "Es tracta de conscienciar els alumnes perquè no arribi aquesta brossa a la platja i no haver d'anar tots a netejar les platges, que és un problema greu aquí al delta de l'Ebre", ha insistit.