12
de febrer
del
2020
Actualitzat
a les
16:36h
Administracions i agents socioeconòmics de la Terra Alta han signat un Acord Territorial que permeti treballar de forma conjunta i decidida per aconseguir una ocupació de qualitat, a partir de l'actual realitat econòmica, que evite el despoblament progressiu de la comarca. Entre els signants, es troben els dotze ajuntaments i el consell comarcal, el Departament d'Agricultura i dos instituts, en l'àmbit públic, així com diverses empreses dels sectors agrícola, turístic i industrial. La primera reunió de treball, en la qual abordaran propostes de mesures concretes, està prevista pel pròxim 25 de febrer. Els promotors del pacte, però, són conscients però que els resultats es poden començar a veure a llarg termini.
"És com una mena de cercle viciós. La gent marxa a estudiar fora, no hi ha retorn, hi ha envelliment, les cases es queden buides, es deterioren, tenim problemes per tenir habitatges en condicions...". Així dibuixa la presidenta del Consell terraltí, Neus Sanromà, l'escenari que ha impulsat aquest "compromís transversal" entre les diferents entitats públiques i privades que intervenen en l'economia de la comarca.
Són unes mancances, reconeix, que s'estan detectant i treballant des de fa temps, quedant també plasmades en el recent projecte País Viu de la Generalitat. El fort despoblament, el feble teixit productiu i una elevada precarietat laboral. L'oferta de treballs amb una elevada qualificació acadèmica és escassa.
"Tenim mancances d'enginyeries, de llocs de treball d'aquest tipus. La idea és intentar, d'acord amb la realitat del territori, donar possibilitats perquè la gent es pugui quedar. Si el nostre potencial és, per exemple, l'agrari o productes agroalimentaris intentar potenciar enginyers agrònoms, enologies, carreres que vagin cap a l'àmbit propi de la realitat del territori però amb un nivell més elevat que el que tenim ara. Que la gent que cursi estudis secundaris o universitaris pugui tenir la possibilitat de quedar-se, viure aquí i tenir un treball digne d'acord amb el seu nivell acadèmic", ha resumit.
Crida a les DO i entitats
En este sentit, ha destacat la participació dels instituts Terra Alta i de l'Escola de Capacitació Agrària o del mateix Departament d'Agricultura, en el costat públic, al costat de les administracions locals. Empreses de diversos sectors, especialment l'agrícola i el turístic, els de major pes econòmic a la zona, també s'han afegit a aquest compromís de cooperació públic-privada. Sanromà ha fet una crida a les denominacions d'origen del vi i l'oli de la Terra Alta o les organitzacions empresarials sectorials a sumar esforços.
Un dels grans objectius és establir un espai de governança territorial basat en la "confiança mútua i el consens, amb caràcter vinculant" i participat per tots els agents, per dissenyar una estratègia territorial que doni solució a les necessitats detectades. També establir un a xarxa tècnica especialitzada en el desenvolupament local per implementar l'estratègia territorial amb recursos existents i incorporant-ne de nous, garantint serveis a totes els municipis, persones i empreses.
El repte és complex i més a llarg termini, segons reconeix Sanromà. "No serà fàcil, però poc a poc obrint portes i donant possibilitats, revertir aquest cercle viciós, consolidar gent al territori i que la gent es pugui quedar a treballar aquí, perquè és un dels motius pels quals la gent marxa", reitera. De moment, la primera reunió de treball per començar a parlar de mesures concretes tindrà lloc el pròxim dia 25 de febrer.
"És com una mena de cercle viciós. La gent marxa a estudiar fora, no hi ha retorn, hi ha envelliment, les cases es queden buides, es deterioren, tenim problemes per tenir habitatges en condicions...". Així dibuixa la presidenta del Consell terraltí, Neus Sanromà, l'escenari que ha impulsat aquest "compromís transversal" entre les diferents entitats públiques i privades que intervenen en l'economia de la comarca.
Són unes mancances, reconeix, que s'estan detectant i treballant des de fa temps, quedant també plasmades en el recent projecte País Viu de la Generalitat. El fort despoblament, el feble teixit productiu i una elevada precarietat laboral. L'oferta de treballs amb una elevada qualificació acadèmica és escassa.
"Tenim mancances d'enginyeries, de llocs de treball d'aquest tipus. La idea és intentar, d'acord amb la realitat del territori, donar possibilitats perquè la gent es pugui quedar. Si el nostre potencial és, per exemple, l'agrari o productes agroalimentaris intentar potenciar enginyers agrònoms, enologies, carreres que vagin cap a l'àmbit propi de la realitat del territori però amb un nivell més elevat que el que tenim ara. Que la gent que cursi estudis secundaris o universitaris pugui tenir la possibilitat de quedar-se, viure aquí i tenir un treball digne d'acord amb el seu nivell acadèmic", ha resumit.
Acord entre administracions i agents socioeconòmics de la Terra Alta per una ocupació digna que evite el despoblament Foto: Cedida
Crida a les DO i entitats
En este sentit, ha destacat la participació dels instituts Terra Alta i de l'Escola de Capacitació Agrària o del mateix Departament d'Agricultura, en el costat públic, al costat de les administracions locals. Empreses de diversos sectors, especialment l'agrícola i el turístic, els de major pes econòmic a la zona, també s'han afegit a aquest compromís de cooperació públic-privada. Sanromà ha fet una crida a les denominacions d'origen del vi i l'oli de la Terra Alta o les organitzacions empresarials sectorials a sumar esforços.
Un dels grans objectius és establir un espai de governança territorial basat en la "confiança mútua i el consens, amb caràcter vinculant" i participat per tots els agents, per dissenyar una estratègia territorial que doni solució a les necessitats detectades. També establir un a xarxa tècnica especialitzada en el desenvolupament local per implementar l'estratègia territorial amb recursos existents i incorporant-ne de nous, garantint serveis a totes els municipis, persones i empreses.
El repte és complex i més a llarg termini, segons reconeix Sanromà. "No serà fàcil, però poc a poc obrint portes i donant possibilitats, revertir aquest cercle viciós, consolidar gent al territori i que la gent es pugui quedar a treballar aquí, perquè és un dels motius pels quals la gent marxa", reitera. De moment, la primera reunió de treball per començar a parlar de mesures concretes tindrà lloc el pròxim dia 25 de febrer.