El Tribunal Suprem ha decidit este divendres desestimar el recurs del president de la Generalitat, Quim Torra, contra la inhabilitació ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). La decisió de la sala tercera del Suprem fa que la decisió de la JEC es convertisca en executiva i complica que puga seguir exercint com a president. E
l Govern, que havia avaluat tots els escenaris, insisitia preventivament esta setmana que el president podia seguir en el càrrec malgrat no tenir escó al Parlament, tal com va explicar dimecres la portaveu de l'executiu, Meritxell Budó.
Laura Borràs, cap de files de Junts per Catalunya (JxCat) al Congrés dels Diputats i de la màxima confiança de Torra, va assegurar ahir al vespre en una entrevista a TV3 que el president ho seguiria sent "ho diga o no el Suprem". "Hem de plantar-nos per defensar el que és la sobirania de Parlament. No permetre cap ingerència. Ja hi ha hagut massa retallades", va expressar Borràs, que va defensar que la cambra ha de regir-se pel seu reglament, el qual manté que per retirar la credencial a un diputat o bé ha de ser per la seua voluntat pròpia, o bé perquè hi ha una sentència ferma.
En l'acord avançat divendres passat però comunicat oficialment dimarts, la JEC ordenava fer efectiva la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), un veredicte que no es ferm perquè es pot recórrer al Suprem. L'àrbitre electoral argumentava que, d'acord amb l'article 6.2 de la llei de règim electoral (LOREG), Torra concorre en una "inelegibilitat sobrevinguda", perquè té una condemna per un delicte contra l'administració pública -el delicte de desobediència-, encara que la sentència no és ferma. La decisió té el vot particular de sis dels 13 membres de la JEC, que consideren que l'ens no és competent per resoldre sobre la qüestió.
En el seu recurs presentat dimecres al Suprem, Torra acusava la JEC de vulneració de drets fonamentals i assegura que l'ens electoral no té competència per decidir en aquest àmbit: no pot, segons la defensa del president, dictar una "inelegibilitat sobrevinguda" ni tampoc "incompatibilitat sobrevinguda". "Enjudiciar les incompatibilitats dels diputats al Parlament no és competència de l'Administració Electoral ni ho ha estat mai", argumenten els advocats de Torra.
La deliberació del Suprem s'ha produït l'endemà que el tribunal no acceptés el recurs de d'Oriol Junqueras contra la inhabilitació dictada per la JEC sobre la seua condició d'eurodiputat, i també l'endemà que la sala segona del tribunal
desobeís la justícia europea i l'impedís sortir de la presó per adquirir la condició de membre del parlament comunitari. La decisió va causar un profund impacte en l'independentisme i també en ERC,
que prendrà les mesures legals pertinents per tal que Junqueras siga eurodiputat.
Impacte en la nova legislatura
La deliberació del Suprem es produeix en plena represa del diàleg institucional després de la investidura. Torra i Pedro Sánchez van mantenir ahir la
primera conversa telefònica des que el líder del PSOE va ser investit president del govern espanyol. Segons fonts de Presidència, la trucada va durar set minuts i va servir perquè els dos dirigents s'emplacessen a una trobada posterior a la formació del consell de ministres. Sánchez té previst nomenar la setmana vinent el nou executiu estatal, tot i que en un primer moment els plans passaven per fer-ho abans d'este divendres.
El dirigent català, segons les mateixes fonts, li va traslladar que la cita ha de servir per "encarrilar" la mesa de diàleg institucional entre l'Estat i la Generalitat. En la trucada no es va concretar si la trobada seria a Barcelona o a Madrid. Fonts de Presidència recalquen estos dies que les portes de Palau estan obertes per al president del govern espanyol en cas que la trobada se celebre a la capital catalana. El dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) va assegurar el 2 de gener
en una trobada amb Pere Aragonès que la
mesa de diàleg acordada entre el PSOE i ERC per la investidura no comptava amb l'aval del Govern, però ara maniobra per posar-s'hi al capdavant.